Exposicions virtuals
Amb l'exposició bibliogràfica «Einstein a Barcelona, 1923», es commemora el centenari d’una gran fita en la història científica de la ciutat: la visita d'Albert Einstein a Barcelona entre el 22 de febrer i l'1 de març de 1923, acceptant una de les reiterades invitacions de la Mancomunitat de Catalunya.
Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes. Però no es va limitar a reunir-se amb científics, es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes.
La importància dels mars i oceans és cabdal per al desenvolupament econòmic. L’Economia Blava posa en relleu el paper fonamental d’aquests recursos naturals com a motor econòmic sostenible mitjançant la preservació dels ecosistemes marins i la sostenibilitat mediambiental.
Al CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa us volem presentar aquesta exposició bibliogràfica que segueix els principis clau de l’Economia Blava: la promoció d’una pesca sostenible, l’impuls de les energies renovables, la millora de la qualitat de vida, la protecció de la biodiversitat i la gestió eficient del transport marítim i els ports. El conjunt revela la importància crítica d'aquests recursos naturals per al creixement econòmic i destaca la necessitat d'adoptar pràctiques que assegurin la seva preservació a llarg termini.
Mary Nash (1947), historiadora irlandesa a Barcelona des dels anys 1970, és Catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona. Pionera en la recerca de la història de les dones i el feminisme a Espanya, Nash va fundar el Centre d'Investigació Històrica de la Dona i la Asociación Española de Investigación Histórica de las Mujeres. Especialitzada en resistència antifeixista durant la Segona República i la Guerra Civil, també explora les interseccions entre discursos d'alteritat, gènere i turisme de masses.
Des del CRAI Filosofia, Geografia i Història hem volgut retre-li homenatge amb una exposició virtual, on també hi trobareu el fons bibliogràfic de l'autora hostatjat al CRAI biblioteca de la UB.
El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica «La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023)» per commemorar el centenari de la teoria plantejada per Peter Debye i Erich Hückel sobre la dissolució d’electròlits, publicada el 1923 a la revista Physikalische Zeitschrift.
Per primera vegada, es va aconseguir formular una teoria senzilla i completa sobre les propietats en equilibri i en el no-equilibri per a sistemes formats per partícules carregades dissoltes en un medi aquós i no aquós. Les seves aplicacions van des de la biologia molecular, la termodinàmica i l’electroquímica fins als plasmes que apareixen a l’astrofísica.
Des del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació us volem convidar a fer una visita virtual a l’exposició permanent de cartells i anuncis d’antigues especialitats farmacèutiques que es troba a les nostres instal·lacions i que forma part del Museu de la Farmàcia Catalana. Aquesta exposició us proposa un viatge per la història de la creació de la indústria farmacèutica moderna a través de la publicitat dels segles XIX i XX.
En commemoració dels 75 anys de la mort de Maria de Maeztu, el CRAI Biblioteca del Campus de Mundet es complau en publicar l’exposició virtual Maria de Maeztu i les dones modernes. Amb ella es vol donar visibilitat a aquesta insigne personalitat, com una de les pedagogues més rellevants del segle XX, i a un conjunt de dones que van destacar per la seva excel·lència en el seu camp d’actuació professional. Totes elles tenen com a vincle la Residencia de Señoritas fundada per Maria de Maeztu l’any 1915 que va estar operativa fins l’any 1939, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola.
A part d’una breu ressenya biogràfica de cada una de les il·lustres dones que conformen l’exposició, s’inclou una petita selecció de les seves obres que estan dipositades al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet i/o a altres CRAI Biblioteca de la Universitat de Barcelona, a les quals es pot accedir des del Cercabib.
Mostra bibliogràfica dedicada a Marten Scheffer, guardonat amb el Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2023.
A banda de la seva vastíssima obra com a teòleg, Martí Luther, el gran reformador alemany, és també recordat per la seva reeixida traducció de la Bíblia, la qual va marcar una fita important en l'evolució de la llengua alemanya per la gran difusió que en va tenir des del moment de la publicació el 1534. Ja abans el reformador havia publicat el Nou Testament (1522) traduït directament del grec, la publicació del qual també va suposar un èxit de vendes extraordinari. Aquesta exposició virtual vol ser un petit homenatge a aquesta hercúlia tasca traductora del Dr. Luther, que sempre va excel·lir per la seva creativitat literària. En efecte, l'estil de la traducció lutherana defuig de la literalitat i del llenguatge depenent del text original, per endinsar-se en el difícil quefer de captar el significat del missatge i mirar d'expressar-lo amb les paraules pròpies de la seva llengua, en aquest cas l'alemany que es parlava a la Saxònia del segle XVI (en concret, el dialecte hochdeutschen), però alhora sense renunciar a fer-lo entenedor per a tot el domini lingüístic alemany. En la traducció de les Sagrades Escriptures, Luther no va estar sol, ja que va saber envoltar-se d'un petit grup d'experts en llengües sagrades i en teologia, amb els quals va treballar durament fins a assolir una versió "germanitzada" de la Bíblia, text fonamental per a l'establiment de la doctrina teològica lutherana.
Les BigTech (o "grans tecnològiques") són cinc empreses nord-americanes considerades les més grans, influents i poderoses en el món de la tecnologia i els negocis. Inclouen Google, Amazon, Facebook (avui Meta), Apple i Microsoft.
Al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa pensem que és el moment per presentar aquesta exposició bibliogràfica, pel seu lideratge i domini al sector tecnològic, comerç electrònic, dispositius mòbils, motors de cerca, xarxes socials i serveis al núvol, així com la controvèrsia que generen per la seva influència en l’economia global, la societat, la cultura i la vida quotidiana, i la nostra privacitat.