LA BIBLIOTECA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, HEREVA DE DIVERSOS BIBLIÒFILS

Una biblioteca, i menys una d'universitària, no és de per si una entitat bibliòfila. Si ho ha esdevingut ha estat quasi sempre per raons col·laterals. La de la Universitat de Barcelona, per exemple, posseeix un grapat considerable d'obres que farien les delícies de molts bibliòfils. En gran part li han arribat fruit del treball d'amants dels llibres que per evitar que a la seva mort les seves col·leccions es desmembressin les havien donat en vida a biblioteques conventuals barcelonines, molt sovint amb dues condicions. Que el convent no desmembrés la col·lecció i que la guardés no exclusivament per ús dels membres del convent, sinó que la posés al servei dels estudiosos. Els convents ho compliren de manera que fins a l'hora de la supressió dels convents el 1835, les úniques biblioteques públiques de Barcelona eren biblioteques conventuals. En ser suprimits els convents, a conseqüència de les lleis desamortitzadores, els seus béns anaren a parar a mans de l'Estat, que diposità les biblioteques conventuals de la ciutat a la biblioteca de la universitat. Per això podem afirmar que la biblioteca de la Universitat de Barcelona és l'hereva de diversos bibliòfils, sobretot de l'època de l'humanisme, del renaixement i del barroc.

Els llibres presentats a l'exposició en són una mostra. Hi trobem des de llibres que pertanyien a famílies reials, volums prominents de diversos personatges de l'humanisme català, com els canonges Josep Jeroni Besora i Manuel de Montsuar, tots dos presidents de la Generalitat de Catalunya pel braç eclesiàstic, el bisbe i cardenal Jeroni Margarit, l'arxiver reial Pere Miquel Carbonell, o el dominicà P. Tomàs Ripoll.

L'exposició l'hem estructurada en cinc seccions: El món clàssic i religiós; La terra, el cel i la medicina; La ciència i l'art; El goig de viure i Les belles arts.

Conferència a càrrec de Jordi Torra, responsable de l'àrea de Reserva de la BUB.