I. El món clàssic i religiós

A la primera secció del món clàssic i religiós hi presentem dues obres de Ciceró, una manuscrita i l'altra incunable. El manuscrit, amb una perfecta lletra humanística de finals del segle XIV, conté els tres llibres del De officiis, el De paradoxis i el De somno Scipionis (o sisè llibre del De Republica). Cada un dels tres llibres del De officiis i el principi de les altres dues obres estan ricament ornats amb una gran caplletra-orla amb representacions de putti, animals i ocells; completa l'embelliment del volum una munió de petites caplletres daurades ornamentades amb blau i vermell. L'enquadernació, contemporània, és de pell fosca amb ornamentació d'estil mudèjar i amb restes de decoració d'oripell. La biblioteca conventual d'on prové és la del convent de sant Josep dels carmelitans descalços de Barcelona, la més rica en manuscrits de les de Barcelona i probablement era del fons del canonge Besora. Josep Jeroni Besora, natural de Barcelona i canonge de Lleida, humanista i bibliòfil, fou diputat i president de la Generalitat de Catalunya pel braç eclesiàstic l'any 1656. Home d'una vasta cultura, molt relacionat amb el món cultural de l'època i gran bibliòfil. En vida llegà la seva biblioteca, que constava de 5567 llibres, entre manuscrits i impresos, a la biblioteca del convent de Sant Josep amb la condició que fos pública.

L'altre Ciceró és una de les joies més preuades de la biblioteca. Es tracta del primer incunable sortit de les premses italianes. Els impressors alemanys Conrad Sweynheim i Arnold Pannartz abans d'establir-se a Roma, i probablement per tenir més prestigi en presentar-s'hi, passaren una temporada mostrant el nou invent de la impremta al monestir benedictí de Subiaco, al Lazio, que en aquell moment comptava amb una nombrosa colònia de monjos alemanys. Hi imprimiren diverses obres. Sabem que el 29 d'octubre de 1465 hi imprimiren un Lactanci. En canvi, no se sap la data d'impressió del De oratore, però consta documentalment que Carlo Fumagalli, al segle XIX, comprà un exemplar del De oratore que duia una nota manuscrita a la darrera pàgina on constava que l'erudit Antonio Tridentone l'havia corregit el dia 30 de setembre de 1465, cosa que indica que un mes abans de la impressió del Lactanci ja estava imprès el De Oratore, que passa a ser així el primer llibre sortit de la impremta de Subiaco i, per tant, d'Itàlia. Aquest exemplar de Fumagalli amb la nota de la correcció va ser comprat després pel Gewerbemuseum de Leipzig i destruït per un bombardeig durant la segona guerra mundial. El De Oratore de Subiaco és imprès amb el mateix tipus de lletra que hem trobat en el Ciceró manuscrit, però ara fos en tipus mòbils. La impressió és feta sobre un paper de qualitat excel·lent i amb una caixa que deixa uns amplis marges que donen una gran bellesa al conjunt. Prové del convent de Sant Josep de Barcelona i possiblement del fons del canonge Besora.

De Sèneca en presentem unes Opera Philosophica impreses a Nàpols el 1475. És un incunable dels primitius, però el mostrem per unes raons extrínseques. Havia pertangut a un altre bibliòfil barceloní, l'historiador i arxiver reial Pere Miquel Carbonell, home de gran cultura i, com a bon arxiver, d'una bella cal·ligrafia, palesa en tots els seus llibres. Aquest incunable n'és un exemple. Al principi conté manuscrita de la mà de Carbonell una carta de dedicació d'aquest exemplar a fra Francesc Segarra del convent de framenors de Barcelona datada l'any 1486. Al final del volum, en unes notes que s'acostumen a trobar en els llibres de Carbonell, consta el nom del llibreter que li vengué, que n'ha pagat el preu i que, en aquest cas concret, el cost del llibre fou menor que el que gastà en relligar-lo i ornamentar-lo. Al primer full hi ha una bella caplletra i el seu escut d'armes. En una nota al final del volum, escrita vint-i-cinc anys després, diu que l'ha trobat "deturpatum et male tractatum in aliquibus eius partibus" i es proposa de reparar-lo.

Un altre clàssic és el Virgili imprès a Venècia el 1470. És la tercera edició incunable d'aquest autor i la primera que duu data d'impressió. Arribà a la biblioteca per donació del jurista Pere Joan Finestres i de Monsalvo, catedràtic de la Universitat de Cervera, de l'època de la Il·lustració. No sabem com va arribar a les seves mans, però l'escut d'armes amb el toisó d'or que figura en les dues orles conservades demostra que havia estat possessió de Felip I, el Bell, de Castella, com a comte de Charolais, abans de casar-se amb Joana la Boja, filla dels Reis Catòlics, o, menys versemblantment del seu pare l'emperador Maximilià I d'Àustria després de casar-se amb Maria de Borgonya i abans de cenyir la corona imperial, època en què comparteix l'escut nobiliari amb el del seu fill. Es tracta d'un exemplar de luxe imprès en bella lletra romana sobre pergamí (part de l'edició es feu en paper). La portada i els folis corresponents al principi de les Èglogues i a cada un dels quatre llibres de les Geòrgiques i els dotze de l'Eneida, tenien orles envoltant el text. De totes elles només se'n conserven les que corresponen al quart i al novè llibre de l'Eneida. Esparses per tot el volum hi ha una munió de petites caplletres i petites ornamentacions.

És curiosa la història de dos altres manuscrits presentats en aquesta mateixa secció. Un és el De evangelica preparatione d'Eusebi de Cesarea traduït per Jordi de Trebisonda i l'altre les Cronicae de Sozomè de Pistoia. La història els ha reunit de nou a la nostra biblioteca provinents de dos convents diferents de Barcelona i que havien format part de la biblioteca de l'eclesiàstic, humanista, polític i bibliòfil bisbe de Girona, cardenal Joan Margarit i de Pau, persona estretament vinculada amb l'humanisme italià. Els havia comprat al llibreter florentí Vespasiano da Bisticci, anomenat en el seu temps "princeps omnium librariorum", proveïdor entre altres dels Medici, dels Este, d'Alfons el Magnànim, de Maties Corví, etc. La impremta el va agafar desprevingut i no va saber pair el nou descobriment, de manera que abandonà el seu negoci florent, es retirà i es dedicà a escriure les vides dels personatges que havia conegut al llarg de la seva vida, entre ells la del cardenal Margarit. Margarit va fer adornar els seus manuscrits, aquests dos en concret, amb el seu escut d'armes dins unes belles orles que emmarquen tot el primer foli, la del Sozomè molt més bella i acurada. La biblioteca de la universitat conserva dos altres manuscrits i dos més de probables provinents de la del cardenal Margarit que a la seva mort fou dispersada i venuda en subhasta i que li han arribat per diversos conductes. L'Eusebi prové del convent de caputxins de Barcelona i el Sozomè del de Sant Josep i del canonge Besora. Una nota del mateix canonge conservada en el manuscrit el relaciona amb l'Eusebi que havia vist a la biblioteca dels caputxins.

Del món pròpiament religiós en presentem dos exemplars. Un bell diurnal del segle XV amb l'ornamentació típica dels llibres d'hores, escrit sobre pergamí amb lletra gòtica. Les orles i miniatures, segons Bohigas, semblen del cercle de pintors influïts per Bernat Martorell. Les orles hi són en gran nombre amb profusió de representacions molt interessants del bestiari medieval i d'altres figures amb molta varietat de color. Quant a la procedència només se sap que ve del convent dels carmelites descalços i és probable que formés part del llegat del canonge Besora.

L'altre i darrer volum d'aquesta secció és un magnífic exemplar de la rara edició incunable del Breviari de Lleida. És el primer llibre sortit de la impremta d'aquesta ciutat. Està imprès sobre pergamí i té les lletres capitals manuscrites alternant el vermell i el blau. Al full del principi del breviari, i al començ de cada una de les quatre parts hi ha una gran lletra capital amb or, blau i vermell. L'escut d'armes, que trobem en un parell de folis, ens diu que era propietat del canonge i polític Manuel de Montsuar que fou el principal impulsor de l'establiment de la impremta a la ciutat de Lleida. Montsuar havia estat president de la Generalitat de Catalunya durant el trienni 1461-1463. De Montsuar degué passar a mans del canonge Besora i d'ell al convent de Sant Josep de Barcelona.

Cliqueu a l'autor/títol per anar a la imatge, i a la signatura per a la fitxa al catàleg.