V. Les belles arts

La darrera de les seccions de l'exposició està dedicada a les belles arts i a un cas concret i curiós de bibliofília. Les primeres obres presentades són mostres d'enquadernació. La primera és la de l'obra de Paolo Giovio, Elogia virorum bellica virtute illustrium, impresa a Basilea el 1561. És una relligadura francesa à la fanfare, amb ferros aldins que té un medalló central amb la divisa "Patriae et amicis" a la tapa anterior i la data MDLXVIII a la posterior, tot daurat; els talls també són daurats.

Una altra relligadura és de l'obra de Manoel da Anunciaçao Annunciaçoes evangelicas em varios assumptos divididas impresa a Lisboa el 1745. És una enquadernació de marroquí vermell amb doble enquadrament i centre profusament decorat amb motius vegetals.

La darrera de les enquadernacions que presentem és la relligadura del manuscrit que conté la butlla del Papa Climent XII confirmant l'erecció i els privilegis concedits pel rei Felip V a la Universitat de Cervera. És una relligadura de l'any 1730, barroca, de vellut carmesí sobre posts amb cantoneres i ornamentació de plata; al centre de la tapa anterior hi ha l'escut del papa Climent XII i a la posterior, el del rei Felip V, ambdós repujats en plata.

Els dos darrers volums de la secció tenen una relació directa amb la bibliofília. El primer és una edició del De rerum natura de Lucreci, editat per Syvert Haverkamp i imprès a Leiden per Jan Wandelaar. És la primera edició numerada de la història. Se'n tiraren només 820 exemplars i amb la intenció de no reeditar-lo, per tal de mantenir-ne el valor, tal com afirmen en una nota al final del primer volum l'editor i l'impressor. El nostre exemplar és el número 414 i porta les signatures autògrafes de l'editor literari Haverkamp i de l'impressor Wandelaar. Prové del convent de Santa Caterina de Barcelona.

L'altre exemplar de bibliofília és l'obra en tres volums del bibliògraf Pere Bohigas La ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña, editada per l'Associació de Bibliòfils de Barcelona els anys 1959, 1965 i 1967.

Clou l'exposició un exemplar de la important col·lecció de gravats i estampes de la Biblioteca de la Universitat. Molts dels gravats de la col·lecció provenen d'una donació de duplicats de la Biblioteca Nacional de Madrid. El que presentem és un gravat de l'arquitecte i gravador Giambattista Piranesi, Villa Panfili fuori di porta S. Pancrazio, que forma part de la col·lecció de Vedute di Roma, publicada des del 1746. Aquest gravat no porta el segell de la Biblioteca Nacional i això, junt amb el fet de ser un gravat italià, fa pensar en la possibilitat que provingui dels fons de fr. Tomàs Ripoll que sabem que donà també gravats.