II. La terra, el cel i la medicina

Comença la segona secció de l'exposició amb la Crònica del Rei Jaume I de Catalunya-Aragó, que brilla amb llum pròpia, tant pel contingut del manuscrit i el seu significat, com per la història del volum en concret. És la crònica autobiogràfica del rei. S'hi diferencien clarament dues parts. La primera, d'un llenguatge molt viu, narrat en primera persona, dictada probablement pel mateix rei als amanuenses de palau. A la segona part la narració és en tercera persona i és possiblement una reelaboració de la història a partir de les cròniques existents a l'arxiu reial. L'exemplar original és perdut i aquest n'és la còpia que en podríem dir oficial. Està datada al monestir de Poblet el 17 de setembre de 1343, escrita per Celestí Destorrents. Hi ha 13 caplletres inicials amb la figura del rei en diverses posicions que donen origen a orles que ornamenten la pàgina, i al f. 27 hi ha una miniatura amb la representació d'un banquet durant el qual es decidí la conquesta de Mallorca. Formava part de la biblioteca del canonge Besora que llegà al convent dels carmelitans descalços de Barcelona.

A la mateixa secció hi trobem dues obres interessants per l'heràldica. Una és una història del concili de Constança, impresa a Augsburg el 1536, profusament il·lustrada amb xilografies que representen personatges i fets del concili i els escuts nobiliaris de tots els participants. També formava part de la biblioteca del convent de Sant Josep. L'altra, és obra de l'arxiver de la catedral de Barcelona i historiador Francesc Tarafa. És una anomenada Crònica dels cavallers catalans amb la reproducció acolorida dels seus escuts d'armes. Prové de la biblioteca dels dominicans de Barcelona.

Les mostres de l'apartat de geografia són tres obres de capital importància: El bellíssim exemplar de l'Astronomicum Caesareum, de Peter Bennewitz, conegut per la llatinització del seu nom com a Petrus Apianus/Pere Apià, matemàtic, geògraf i astrònom. Aquesta obra ha estat considerada com a l'imprès més espectacular del segle XVI. És una de les obres cimeres de la impremta per la bellesa i la riquesa de l'ornamentació, per les esferes movibles, pels instruments científics que hi ha representats i pel colorit dels gravats, tot fet al mateix taller d'impressió propi de l'autor. Aquesta obra fa honor tant a la investigació com a la tipografia. El resultat és un exemplar perfecte. Tot el volum combina text i imatge amb jocs de formes i de colors. Apià alhora que hi presenta els instruments que ell mateix havia fet per a les seves investigacions hi explica la manera de construir-los. Gran part de l'obra està consagrada a l'astrologia, a la qual es dedicaven normalment els astrònoms del segle XVI. L'edició va ser costejada per l'emperador Carles V, de qui Pere Apià era l'astrònom i l'astròleg oficial. Prové del convent de santa Caterina dels frares dominicans de Barcelona, i probablement de la biblioteca de fr. Tomàs Ripoll, que fou superior general de l'orde durant llarg temps. Als 92 anys morí a Roma, on havia format una gran biblioteca d'uns 22.000 volums, aplegant nombroses edicions sortides dels grans centres europeus d'impressió durant els segles XVII i XVIII, i que en morir llegà al seu convent de Santa Caterina de Barcelona. No cal insistir en la importància dels geògrafs Mercator i Blaeu. Del primer en presentem un exemplar extraordinari del seu Atlas bellament il·luminat. En aquesta edició de Mercator es publicà per primera vegada el mapa del Pol Nord representat en forma de quatre illes d'acord amb la relació del monjo anglès del segle XIV Nicolau de Lynn. Prové del convent de Santa Caterina i del fons de fr. Tomàs Ripoll. També està il·luminat i prové de Santa Caterina, el volum I de l'edició castellana de l'Atlas Maior de Blaeu. Aquesta edició mai no va ser completada, en part a conseqüència de l'incendi que arrasà la gran impremta de Blaeu la nit del 22 al 23 de febrer de 1672, que malmeté la majoria de les planxes.

De les dues obres de medicina presentades i també bellament acolorides, una és el clàssic de l'herborística medicinal Hortus sanitatis en la seva traducció alemanya. No conserva cap senyal de possessió, però tot l'incunable presenta abundants notes marginals en alemany, cosa que indica un antic possessor d'aquesta llengua. L'altra és la cèlebre Historia stirpium de Leonhart Fuchs.

Aquesta secció la clou l'obra Historia de la composición del cuerpo humano de Juan Valverde de Amusco. Valverde havia estudiat medicina a Pàdua i fou a Roma el metge del cardenal Juan de Toledo.