La secció següent de l'exposició l'hem titulada "El goig de viure". Els llibres de música, de cuina i d'escacs provenen de Santa Caterina. El primer de música és un volum amb dues obres impreses el segle XVI. L'una és el Libro de música de vihuela intitulado Silva de sirenas d'Enriquez de Valderrábano. L'altre és un curiós volumet amb les Contradances que tingueren lloc a Barcelona durant el ball de disfresses del carnaval de 1768.
Un altre manuscrit important de la nostra biblioteca és el Llibre de Sent Soví, cèlebre llibre de receptes de cuina, que figura amb personalitat pròpia al costat dels més antics receptaris medievals europeus de cuina. És la darrera part d'un volum miscel·lani que conté també, a més d'altres tractats, un tractat de falconeria (Tractat dels aucells de caça), un de receptes de perfums (Flors de receptes del tresor de beutat), i un altre de receptes de pastisseria (De totes maneres de confits). D'aquest important manuscrit que conté 220 receptes de cuina, se'n conserva una altra versió més reduïda a la Biblioteca de la Universitat de València que prové del convent dels dominicans d'aquella ciutat.
Un altre important llibre de cuina, aquest ja imprès, és el Libre de doctrina pera ben servir, de tallar y del art del coch, ço és de qualsevol manera de potages y salses, de Robert de Nola, cuiner de la cort de Nàpols.
És interessant i rar el petit llibret de Damiano d'Odemira Libro da imparare a giocare a scachi et de bellitissimi partiti, imprès a Roma a principis del segle XVI.
De literatura en presentem tres exemples. El primer és un Cancionero castellano, manuscrit remarcable de finals del segle XV amb composicions de Juan de Mena, Gómez Manrique, Pedro Guzmán y Alonso de Córdoba. Alguna de les composicions no es coneixen per cap altre manuscrit. Prové del convent de Sant Josep i probablement del canonge Besora.
Un altre testimoni literari, aquest cop imprès, és una composició amb el títol Tres famosíssimos romances sobre la batalla de Lepanto. El presentem més que per la importància d'aquest fulletó, pel fet de formar part d'un volum miscel·lani amb un conjunt de 82 composicions en prosa i en vers, dels segles XVI i XVII.
La darrera de les obres literàries és un rar i curiós manuscrit que conté pràcticament la poesia completa en persa, i també les poesies en turc, d'un dels més destacats poetes perses, Mîrzâ Muhammad 'Alî Sâ'ib. Saïb, nascut el 1601 i educat a Esfahan entre els anys 1629 i 1633, va viatjar a l'Índia on fou rebut a la cort del Shah Jahn i va residir a Kabul i a Caixmir. De retorn a Pèrsia, el Shah Abbas II li donà el títol de Rei dels Poetes. Morí el 1677 a Esfahan. Entre la seva poesia, plena d'aforismes i proverbis, destaca el poema èpic que narra una campanya contra Qandahar. El manuscrit està escrit sobre pergamí amb una rica ornamentació daurada i vermella a les dues primeres pàgines. Totes les poesies estan dins de requadres en or. L'enquadernació és en cuir vermell, amb ferros en fred, contemporània del manuscrit. Al colofó hi figura el nom del copista, Mustafà al.Tayyí. No hi ha cap senyal que n'indiqui la procedència, però és probable que provingui del convent dels dominicans de Barcelona on durant el segle XVIII hi havia grans especialistes en llengües orientals.
