Presentació

Entre les pàgines i a les enquadernacions dels llibres del CRAI Biblioteca de Reserva es troba un tipus molt especial de testimonis històrics: les marques de propietat. En forma d’ex-libris manuscrits o impresos, dibuixos, segells o fins i tot signatures topogràfiques antigues, entre altres vestigis, aquests documents ens parlen de qui en el passat va tenir entre les mans els llibres de la nostra col·lecció.

Es tracta d’una veritable legió de marques, que es poden datar entre la segona meitat del segle XV i el segle XX, representatives d’entitats i d’individus, de religiosos i de laics, d’homes i de dones, d’estudiants i de professionals, de nobles i de plebeus. La seva descripció i identificació ha esdevingut en els últims anys un requisit indispensable per a les biblioteques patrimonials que vulguin tenir una projecció a tots els nivells. Els nous entorns digitals i la proliferació de dades en accés obert a la xarxa, d’altra banda, poden afavorir molt especialment la difusió i l’intercanvi d’informació sobre procedències.

El CRAI Biblioteca de Reserva dedica una atenció molt especial als antics posseïdors de la seva col·lecció des de l’any 2009, amb la inauguració de la base de dades Antics posseïdors i la identificació sistemàtica de les marques de propietat. L’abril del 2017 s’havien identificat i descrit al catàleg un total de 1.220 propietaris individuals i institucionals, 438 dels quals formen part de la base. El conjunt mostra una col·lecció marcadament local, amb un pes molt significatiu de les biblioteques privades que van passar a formar part dels fons conventuals barcelonins desamortitzats, principal origen dels volums de Reserva.

Aquesta petita mostra pretén ser la introducció a una sèrie d’exposicions sobre procedències que es presentaran en el futur, amb caire monogràfic. La que ara presentem, en canvi, reflecteix les predileccions de cinc bibliotecàries de Reserva, amb una tria alhora general i representativa dels nostres antics posseïdors.

Hi trobareu una dona, la humanista Juliana Morell, i prominents col·leccionistes com el cardenal Joan Margarit i de Pau, el bibliòman Pere Miquel Carbonell i el bisbe il·lustrat Pedro Díaz de Valdés. Veureu també l’àgil i cordial intercanvi de llibres entre el canonge Josep Jeroni Besora i el noble Dídac de Rocabertí, i com el metge Josep Bori i Santinyà, en fer-se frare, es va endur els llibres al convent. Les col·leccions originàries de la majoria dels volums de Reserva estan representades per dues cases de religiosos barcelonines desaparegudes: la Casa de la Missió i el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Per acabar, el polifacètic Eduard Toda i la biblioteca àulica dels ducs d’Osuna ens parlen dels llibres que van arribar a la universitària durant el primer període de la seva història.

La reconstrucció d’aquestes biblioteques i de totes les custodiades als prestatges de Reserva representa un pas endavant en la història de la lectura i de les biblioteques, de la difusió de les idees i, en definitiva, de l’apropiació i de l’ús del llibre en el passat al nostre país.

Els manuscrits d'un humanista: Joan Margarit i de Pau	Pere Miquel Carbonell, arxiver reial, bibliòfil i historiador
Juliana Morell, una de les poques mostres de biblioteques femenines	Un exemple de bookcrossing en el segle XVII : Josep Jeroni Besora i Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors
Llibres exhumats d’un monestir desaparegut, el de la Vall d'Hebron	La Casa de la Missió, un exemple de llom identificador d’antic propietari conventual
La disputada biblioteca d’un bisbe il·lustrat (Pedro Díaz de Valdés)	Josep Bori i Santinyà: metge, frare, “matasanos”
El llegat de la Casa d'Osuna, o com es dilapida una fortuna	Eduard Toda, reusenc polifacètic