Dos apassionats bibliòfils, contemporanis, intercanviaren llibres procedents de les seves biblioteques particulars: Josep Jeroni Besora (m. 1665) i Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors (1600-1649)
Josep Jeroni Besora, canonge i president de la Generalitat pel braç eclesiàstic (1656) reuní una importantíssima biblioteca, rica en manuscrits, incunables i impresos, uns 5000 volums que llegà en testament al convent de Sant Josep de Barcelona de Carmelites Descalços, amb la condició que els estudiosos els poguessin consultar quan ell faltés.
Dídac de Rocabertí, baró, autor de l’obra Epitome histórico en diez romances, investigador de la genealogia familiar i bibliòfil empedreït, fou nomenat, tot i el seu tarannà pacifista, governador del Rosselló i la Cerdanya i ja no va tornar a casa, va morir a la ciutat de Perpinyà el 1649.
En el segle XVII, els contactes personals jugaven un paper significatiu en l’adquisició dels llibres. N’és una prova la carta autògrafa que Rocabertí envià a Besora el 16 de març de 1649, on s’evidencia la seva passió compartida per la cacera dels llibres desitjats. Concretament es parla d’un exemplar de Theatrum civitatum que Besora vol comprar i que Rocaberti li facilitarà. Aquest document es troba enganxat a la contraguarda del manuscrit Ms 758 del nostre fons:
“Ab molt gust e rebut la carta de V.M. y bonas novas de sa salut. Lo aument de llibres no·m fa novedat, que apar que voluntàriament se vénen ells mateixos a sas mans de V.M., o que los autors los y entregan per a que·ls honrre en sa libreria. Estaré advertit de fer la diligència per lo Theatrum Ciuitatum (que ya tinch notícia que se an de vendrer los libres) y avent precehit lo fullejarlos per veurer si estan enters avisaré a V.M. del preu perquè ordene lo que se aurà de fer”.
En la nostra col·lecció, efectivament, es troba un exemplar de Theatrum civitatum, que va pertànyer a Josep Jeroni Besora. És possible aventurar, en aquest cas, que les gestions que va fer Rocabertí en nom de Besora per l’adquisició del llibre, de les quals es parla en la carta, van tenir èxit i el llibre passa a la biblioteca de Besora, més tard per llegat al convent de Sant Josep de Barcelona i finalment a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona en el segle XIX.
És més, Rocabertí i Besora no únicament s’ajudaven en les adquisicions de llibres, sinó que també els intercanviaven, tal com queda provat en la marca de propietat que hem identificat en 27 exemplars, la majoria de temàtica històrica, del nostre fons. Els llibres van pertànyer inicialment a la biblioteca de Rocabertí, però més tard els va intercanviar amb Besora, que en dóna testimoni amb la fórmula “gratis accepi, gratis dedi alterum” o “cambiat ab altre”.
Les marques de procedència completes en llatí i català:
Ex libris d[omini] Didaci de Rocaberti Pau et de Bellera, gratis accepi, gratis dedi alterum Jose[ph] Hiero[nymus] Besora
Guicciardini, Lodovico, 1521-1589. Omnium Belgii, sive inferioris Germaniae, regionum descriptio. Arnhemii [Arnhem] : ex officina Iohannis Ianszonii, 1616 (4º)
Ere de Don Diego de Rocaberti y de Pau, Es del D[oct]or Joseph Hier[oni]m Besora cambiat ab altre
Sansovino, Francesco, 1521-1586. Della origine et de' fatti delle famiglie illustri d'Italia. In Vinegia : presso Altobello Salicato, MDCIX [1609] (4º)
| < Inici | Següent > |