Joan Margarit i de Pau, bisbe d'Elna i de Girona, mort a Roma pocs mesos després d'haver estat nomenat cardenal, és considerat un dels més importants representants de l'humanisme a Catalunya. Com a literat va marcar el pas de l'estètica medieval a la renaixentista i és autor de diverses obres en llatí com els Paralipomena Hispaniae i la Corona Regum.
Fou també un home de confiança dels reis Joan II i Ferran el Catòlic. Durant la segona meitat del segle XV viatjà en missions diplomàtiques per Itàlia, on féu contacte no sols amb polítics, sinó també amb humanistes i llibreters, i s'interessà per col·leccionar manuscrits.
Reuní una gran biblioteca, malauradament dispersa, de la qual Reserva custodia tres manuscrits. Arran de la seva mort, una part important dels seus manuscrits fou subhastada i els beneficis serviren per sufragar un antic plet de Margarit amb la cúria de Girona.
Escut d'armes dividit per la meitat, amb tres margarides a l'esquerra i un paó reial a la dreta (símbols dels cognoms patern i matern)
Eusebi, de Cesarea, ca. 260-ca. 340. De evangelica praeparatione. [Entre 1401 i 1500] (305 x 210 mm)
Sozomenus, de Pistoia, 1387-1458. Chronicon universale. [Entre 1400 i 1501] (395 x 270 mm)
Jeroni, Sant, ca. 342-420. Sancti Hieronimi Epistolae. [Entre 1450 i 1470] (330 x 235 mm)
| < Inici | Següent > |