Blanchard, O. Pioners de la salut global : 30 anys de història a l'Hospital Clínic de Barcelona. Barcelona : ISGlobal, 2014.
Llibre commemoratiu del 30 aniversari de l’inici d’activitats en Salut Global a l’Hospital Clínic de Barcelona.
PLoS Medicine. MalERA a research agenda for malaria eradication. PLoS Medicine, Vol. 8, N. 1.
PLoS Medicine. MalERA - An Updated Research Agenda for Malaria Elimination and Eradication. PLoS Medicine, desembre 2017.
Sota la coordinació de l’ISGlobal, i en el transcurs de més de dos anys, més de 250 experts de 36 països van participar en 20 reunions de l’agenda de recerca per a l’erradicació de la malària (MalERA) amb l’objectiu de definir les prioritats d’investigació i desenvolupament necessàries per a l’erradicació mundial de la malària. Aquesta agenda, constituïda per un seguit d’articles científics publicats l’any 2011 com una col·lecció de la revista PLoS Medicine, consta de peces reflexives i nou agendes d’investigació i desenvolupament. Uns anys més tard, més de 180 experts de diverses disciplines van participar en el procés d’actualització de l’agenda de recerca per a l’erradicació de la malària (MalERA) per tal d’abordar nous problemes que requerien solució.
Alonso P.L., Sacarlal J., Aponte J.J., Leach A., et al. Efficacy of the RTS,S/AS02A vaccine against Plasmodium falciparum infection and disease in young African children: randomised controlled trial a Lancet 2004, Oct 16-22; 364(9443):1411-20.
Una de les grans fites en la lluita contra la malària ha estat el desenvolupament i registre de la vacuna RTS,S (Moquirix), la primera vacuna amb eficàcia demostrada contra un paràsit humà. Aquesta vacuna, els estudis de la qual van ser desenvolupats per investigadors del ISGlobal i del CISM de Manhiça durant els anys 2003 a 2005, té una eficàcia parcial, tot i que suficientment alta com per ser registrada. Actualment, amb l’objectiu d’avaluar el seu impacte real en termes de salut pública, la vacuna està sent administrada en un projecte pilot a tres països africans (Malawi, Ghana i Kenia), juntament amb la resta de vacunes del programa ampliat d’immunització infantil. Aquest és un pas previ a la recomanació generalitzada del seu ús en zones endèmiques de l’Àfrica Subsahariana.
Vacuna RTS,S (Mosquirix) utilitzada en un projecte pilot implementat a Àfrica.
Fàrmac de sulfadoxina-pirimetanina.
Un dels èxits més importants de l’ISGlobal ha estat el desenvolupament i avaluació d’impacte d’una innovadora estratègia de prevenció de la malària en lactants a partir del fàrmac sulfadoxina-pirimetamina (SP). Aquesta estratègia, anomenada IPTi (tractament intermitent preventiu en lactants), consisteix en l’administració del tractament esmentat 3 vegades durant el primer any de vida, aprofitant tres contactes rutinaris amb el sistema de salut per a administrar vacunes habituals. Aquesta estratègia ha demostrat una eficàcia de prop del 30% alhora de prevenir episodis clínics de malària, del 21% alhora de prevenir l’anèmia i del 23% alhora de prevenir ingressos hospitalaris per qualsevol causa.
Sigma-tau. Eurartesim. Roma: Sigma-tau, 2012.
Les teràpies combinades amb artemisinina són el tractament de primera línia per tractar la malària sense complicacions i han jugat un paper primordial en la reducció de casos de malària durant les darreres dècades. Investigadors de l’ISGlobal han contribuït al desenvolupament clínic i al registre del fàrmac Eurartesim (dihidroartemisina-piperaquina), produït per la farmacèutica italiana Sigma-Tau (actualment Alfa-Sigma).
Chilman-Blair K., DeLoache, S. What’s up with ken? Medikidz explain Malaria. London: Medikidz Publishing, 2011.
Còmic divulgatiu destinat a nens en el qual uns superherois (medikidz) expliquen la malària. El guió fou revisat pel doctor Quique Bassat.
Fotografia de la primera falange del dit petit de l'emperador Carles V i la caixa on aquesta es conservava.
Alonso P.L., Lindsay S.W., Armstrong J.R., Conteh M. The effect of insecticide-treated bed nets on mortality of Gambian children a Lancet. 1991 Jun 22; 337(8756):1499-50.
Les xarxes mosquiteres impregnades d’insecticida són la millor estratègia per evitar les picades dels mosquits transmissors de la malària, d’hàbits preferentment nocturns i intradomiciliaris. Les xarxes ofereixen una doble protecció: por una banda són una barrera física, ja que els mosquits no poden creuar la xarxa, i d’altra banda una barrera química ja que l’insecticida és capaç de matar-los una vegada s’exposen a aquest. El treball pioner del Dr. Pedro L. Alonso a Gàmbia a finals dels anys 80 va demostrar l’impacte de les xarxes alhora de prevenir la malaltia, i més important encara, la mortalitat dels nens que les usaven.
Xarxa mosquitera tancada.
Dos gegants de la malària: fotografia del doctor Pedro L. Alonso.
Pedro L. Alonso és un metge epidemiòleg especialitzat en les malalties que afecten a les poblacions més vulnerables del món, particularment la malària. Va iniciar la seva carrera com investigador a Gàmbia, on va demostrar l’eficàcia de les mosquiteres impregnades amb insecticida com a mesura per prevenir la picada del mosquit que transmet la malaltia. Avui en dia, les mosquiteres són l’eina preventiva contra la malària més emprada arreu del món. Una altra de les seves grans contribucions ha estat el desenvolupament clínic i les primeres avaluacions de la vacuna RTS,S contra la malària, l’única vacuna contra una malaltia parasitària aprovada en l’actualitat. Després d’instal·lar-se a Barcelona l’any 1991, Pedro L. Alonso va contribuir a crear el Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Anys més tard, va fundar i dirigir el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), que fou la base de l’actual Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). En aquesta faceta de promotor d’institucions científiques d’excel·lència, impulsà la creació del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) a Moçambic, creat el 1996. Des de 2014, Pedro L. Alonso dirigeix el Programa Mundial de Malària de la OMS, des d’on coordina els esforços de la màxima autoritat sanitària a nivell mundial per a controlar i eliminar aquesta temible malaltia.
Dos gegants de la malària: fotografia de la doctora Clara Menéndez.
Clara Menéndez és una doctora especialitzada en medicina familiar, salut comunitària i medicina preventiva amb una trajectòria de més de 25 anys en el camp de la salut materna i infantil. Ha treballat a l’Índia, Amèrica Llatina i Papua Nova Guinea, tot i que és a l’Àfrica subsahariana on ha realitzat la major part del seu treball, especialment a Gàmbia, Tanzània o Moçambic. Ha dedicat gran part de la seva carrera a descriure els determinants clau en els problemes de salut materna, reproductiva i neonatal, i al desenvolupament i avaluació de noves intervencions en aquest àmbit. Ha realitzat importants contribucions per comprendre la fisiopatologia i la biologia parasitària de la malària durant l’embaràs, així com les seves conseqüències clíniques, tant per a la mare com per al nadó; així com per avaluar noves estratègies d’intervenció per a la seva prevenció. També ha contribuït significativament a la comprensió de l’anèmia, el seu paper en la infecció i l’efecte dels suplements de ferro. D’igual forma, ha estat membre clau de l’equip fundador del Centre d’Investigació de Salut de Manhiça (CISM). En l’actualitat és directora de la Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), des d’on dirigeix diversos estudis centrats en salut materna centrats en investigar la malària durant l’embaràs, la prevenció del VIH i d’altres MTS en mares i lactants, i les causes i la prevenció de la mortalitat materna. També és consultora de la OMS en el control de la malària en nens i dones embarassades.
Crimildo. Representació artística del CISM i del projecte de vacuna contra la malària realitzada per l'artista moçambiquès Crimildo.
Molts dels èxits recents de l’Institut de Salut Global de Barcelona i de l’Hospital Clínic en la lluita contra la malària no s’entendrien sense la col·laboració estratègica i històrica del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) del sud de Moçambic, iniciada l’any 1996. La investigació realitzada pel CISM ha estat sempre relacionada amb aquelles malalties que afecten a les dues poblacions més vulnerables: els nens i les dones embarassades, essent la investigació en malària l’exemple més paradigmàtic. El CISM està finançat pel govern de Moçambic i per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament (AECID). La representació del CISM exposada ha estat realitzada per l’artista local Crimildo i pertany a la col·lecció privada del doctor Pedro L. Alonso.