Llengües

Història del tractament de la malària

InfoCRAI coronavirus

Bibliografia en línia

Grove's. Grove's laxative bromo-quinine tablets. Regne Unit.

 

Fullet publicitari pel tractament antimalàric Grove’s que explica els orígens llegendaris de la quinina.

 

Tulla, X. Quinina. Barcelona: Editorial Vilamala, 1958.

 

Llibre infantil que explica els orígens de la quinina. Forma part de la col·lecció Aurea infantil: cómo, cúando y porqué (respuestas sencillas a preguntes difíciles).

 

 

 

Recipient amb cinchona.

 

Tot i que el cas de la comtessa de Chinchón pertany a la llegenda, l’any 1742 el botànic suec Carl Linnaeus, en homenatge a ella, va assignar el nom de cinchona (o chinchona) al gènere al qual pertany l’arbre de la quina.

 

 

 

 

Guérin-Boutron. Chocolat Guérin-Boutron. França.

 

Publicitat d’una caixa de xocolatines de la marca Guérin-Boutron amb informació commemorativa sobre la descoberta de la quinina. La quinina fou aïllada per primera vegada l’any 1820 pels farmacèutics francesos Pierre Pelletier i Joseph Caventou a partir de l’escorça de la quina.

 

Grove's. Grove's Tasteless Chill Tonic. Regne Unit.

 

 

 

 

Cayetano del Pino y Cª. Monja-quina. Vino aperitivo y reconstituyente. Espanya: Lit. Hurtado.

 

El costum de dissoldre la quinina en vi va dur a la comercialització d’aquest tipus de begudes, que van viure el seu moment de màxim esplendor a finals del S.XIX, i que s’anunciaven com a tònics reconstituents per a tota la família. Un dels més populars fou Grove’s Chill Tonic, utilitzat per l’exèrcit britànic  com a tractament preventiu de la malària en zones tropicals. Grove’s Chill Tonic fou també un producte supervendes a les llars del Regne Unit, on presumia de tornar a nens i adults grassos com porcs. A Espanya existí el Monja-quina, un altre exemple molt popular d’aquests tipus de productes.

 

Recipient de ceràmica per emmagatzemar pols de quina.

 

El tractament de la malària amb quinina està documentat des de fa més de 400 anys. Ja al S.XVII, era habitual entre els missioners destinats a Sud-Amèrica tractar la malaltia per mitjà de la pols que obtenien triturant l’escorça de l’arbre de la quina.

 

 

 

 

Preparat de clorur de quinina. S.XIX.

 

A la segona meitat del S.XIX, van proliferar les formulacions magistrals o sui generis de quinina i els seus derivats.

 

 

 

 

 

Fullet informatiu sobre la transmissió de la malària i el seu cicle vital. Amsterdam: Cinchona instituut.

 

 

 

 

Amsterdamsche Chininefabriek. Sulfate de quinine. Amsterdam: fabrique de quinine. Codex français, 1884.

 

Les plantacions de llavors de quinina a Indonèsia van permetre deixar enrere qualsevol competidor i establir un autèntic monopoli holandès de comerç de quinina.

 

Fotografia original d’una treballadora de les plantacions holandeses d’Indonèsia recol·lectant l’escorça de l’arbre de la quina.

 

 

 

 

Montgomery Ward & Co. Quinine Sulphate. Montgomery Ward & Co, finals del S.XIX.

 

 

 

 

Qui si vende chinino di Stato.

 

 

 

 

Chinino dello Stato. Tavolette Inzuccherate. Itàlia: Regno d'Italia, Ministerio delle Finanze, 1925.

 

 

 

 

Cioccolatini di tannato di chinina. Itàlia: Regno d'italia.

 

L’eliminació de la malària a Itàlia fou possible gràcies a la quinina. Durant diverses dècades convulses, l’Estat italià va passar d’una monarquia a un règim feixista i, finalment, a una república. Els successius governs, però, tingueren quelcom en comú: l’aposta per la producció de quinina per mitjà d’un monopoli estatal que controlava el preu del producte. Entre les mesures que es prengueren destaca el drenatge d’aigües estancades, la distribució de quinina en els estancs i fins i tot la producció de tabletes de xocolata a la quinina.

 

Mengolati, F. Antiplasmodio contro le febri malariche dei bambini. Ciroppo. Loreo: Mengolati, F.

 

 

 

 

 

 

 

 

Laboratorio Felice Bisleri. Esanofele. Remedio contra las fiebres palúdicas. Milà: Laboratorio Felice Bisleri.

 

 

 

 

 

 

 

Recipient farmacèutic per a l'emmagatzematge d'etilcarbonat de quinina (euquinina). Principi de S. XX.

 

L’etilcarbonat de quinina (euquinina) suposadament tenia menys efectes secundaris que la quinina –com el cinconisme– i per això era més apte per a nens.

 

 

 

 

 

Mason & Pollards. Anhilation ot the enemies of mankind by Mason & Pollards antimalaria pills. EUA: Mason & Pollards, 1890.

 

Cartell publicitari de les píndoles antimalàriques de Mason & Pollards.

 

Monticello Drug Company. 666 Malaria Preparation. The original 666 quinine formula. Jacksonville: Monticello Drug Company, 1930.

 

 

 

40 Cachets a 0.25gr Chlorhydrate de Quinine. París: Pelletier, Delondre e Levaillant.

 

Recipient de clorhidrat de quinina de la marca Pelletier, Delondre et Levaillant.

 

 

Marchiafava, E. La Perniciosità nella malària. Roma: Casa Editrice Luigi Pozzi, 1928.

 

Ettore Marchiafava (3 de gener de 1847 - 22 d’octubre de 1935) va ser un metge, patòleg i neuròleg italià. Desenvolupà la major part de la seva carrera com a professor de medicina a la Universitat de Roma. El seu treball sobre la malària va assentar els fonaments de la malariologia moderna.

 

 

 

Ministerio del interior. Departamento nacional de higiene. Qué es el chucho? Cómo se transmite? Cómo se combate? Instrucciones populares. Buenos Aires: Talleres gráficos de la Penitenciaria Nacional, 1909.

 

La enfermedad conocida en la República con el nombre de chucho, es la misma que en otros países y el nuestro, se llama paludismo, malaria, fiebre intermitente, fiebre palustre, etc.”

 

 

Macdonald, G. The epidemiology and control of malària. London: Oxford University Press, 1957.

 

A Ronald Ross i a George Macdonald se’ls atribueix el desenvolupament d’un model matemàtic de la transmissió de patògens per part dels mosquits.

 

 

 

 

Cartell informatiu sobre la malària i el mosquit anopheles publicat a Grècia.

 

 

 

 

 

 

 

Symptom precaution of Malaria. India.

 

Cartell informatiu dels símptomes de la malària amb indicacions sobre com prevenir i tractar-la. Emprat a la Índia.

 

 

 

 

Malaria. India.

 

Cartell informatiu dels símptomes de la malària amb indicacions sobre com prevenir i tractar-la. Emprat a la Índia en data desconeguda.

 

 

 

 

Torti, F. Lignum Febrium dins de F. Torti. Therapeutice specialis ad febres periodicas perniciosas. Modena: 1712.

 

El metge italià Francesco Torti (30 de novembre de 1658 – 15 de febrer de 1741) escrigué, l’any 1712, que únicament la febre intermitent es susceptible a l’escorça de l’arbre de la febre.

 

 

 

Cicle vital del plasmòdium vivax.

 

Pòster divulgatiu sobre el cicle vital del plasmòdium vivax.

 

 

 

 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Membre de:

Logo de LERU                                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia