Els Nobels de la malària

Fotografia autografiada de Sir Ronald Ross.

Ronald Ross fou mereixedor l’any 1902 del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments sobre la transmissió de la malària.

Ross, R. Malarial fever. It's cause, prevention, and treatment. London: Liverpool University Press, 1902.

Recomanacions per prevenir la malària destinades a viatgers de zones endèmiques. Fou publicat al febrer de 1902, pocs mesos abans de rebre el Premi Nobel.

Laveran, A. Du Paludisme et son Hématozoaire. Paris: Masson, 1891.

Charles Louis Alphonse Laveran (18 de juny de 1845 - 18 de maig de 1922) va rebre el premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1907 pel descobriment dels paràsits protozoaris que actuen com a agent causal de la malària.

Publicitat del producte antimalàric Esanofele.

Cartell publicitari del producte antimalàric Esanofele, produït a Itàlia, i amb la caricatura del doctor Alphonse Laveran.

Vallejo Nágera, A., González Pinto, R. Nuestra experiencia clínica sobre la malarioterapia de la parálisis general progressiva. Madrid: Imprenta del sucesor de Enrique Teodoro, 1927.

Monografia relatant els resultats de l’experimentació amb la inoculació de malària per tractar la neurosífilis a Espanya. Aquesta pràctica, coneguda com a malarioteràpia, li valgué al psiquiatria Julius Warner Jauregg el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1927.

Retrat del doctor Julius Wagner-Jauregg.

Retrat de la doctora Tu Youyou.

Gràcies a una àrdua tasca d’investigació, Tu YouYou va descobrir, el 1972, l’artemisinina, extreta seguint mètodes occidentals del qinghao, una planta popular dins la medicina tradicional xinesa. El descobriment d’aquesta substància, d’importants propietats antipalúdiques, ha salvat més de 200 milions de vides i a portat Youyou a guanyar el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia a l’any 2015, conjuntament amb William C. Campbell i Satoshi Ōmura.

Malaria Control Project. Malaria is still the greatest scourge of mankind. Wageningen: H.Veenman & Zonen.

La malària segueix sent el gran mal de la humanitat. Cartell publicitari de l’Organització Mundial de la Salut que mostra la utilització d’insecticides DDT per a la pulverització intradomiciliària. El descobriment de l’alta eficàcia del DDT com a insecticida va fer a Paul H. Müller mereixedor del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1948.

Fumigadors d’insecticida. Espanya.

Grassi, B. Studio di uno zoólogo sulla malaria. Milà: Premiato stabilimento tipo-litografico A. Rancati.

Grassi contra Ross: Qui va resoldre realment l’enigma de la malària? A finals del S.XIX, el zoòleg italià Giovanni Battista Grassi (27 de març de 1854 – 4 de maig de 1925), juntament amb els seus col·laboradors, va descobrir el cicle vital de Plasmòdium falciparum, establint que únicament les femelles del mosquit anopheles eren capaces de transmetre la malaltia. Entre ell i Ronald Ross va sorgir una agria polèmica que acabà decantant-se en favor del segon una vegada aquest va rebre el Nobel l’any 1902. Avui dia existeix unanimitat en considerar que ambdós doctors haurien d’haver compartit el premi.