Eysenck: joventut, caràcter i exili

Vida

 

Hans Jürgen Eysenck neix a Berlín el 4 de març de 1916. Fill d’artistes, passa els seus primers anys de vida anant de teatre en teatre. La separació dels pares reforçarà el paper de l’àvia materna sobre la seva criança i educació.  

 

Forja el seu caràcter en un entorn marcat per la violència i l’escalada del nazisme. Pacifista declarat, mostra el seu rebuig cap a tota manifestació d’abús de poder i de racisme, i especialment envers la ideologia del partit nazi.

 

Atret per la física, es planteja entrar a la Facultat de Física de la Universitat de Berlín, opció que descarta quan se li requereix formar part de la SS com a condició necessària per poder cursar els estudis.

 

Als 18 anys s’exilia a França, on s’accentua la seva passió per l’art. Més tard es trasllada a Anglaterra, on fa un curs per accedir a la carrera de física a la Universitat de Londres. Una errada en la selecció del curs impedeix que s’hi pugui inscriure i s’acaba encaminant cap als estudis de psicologia.

 

El període acadèmic es caracteritza pel seu paper autodidacte i per la voluntat de fer convergir la psicologia experimental i l’ús de mètodes estadístics en el mateix camí. Es gradua l’any 1938, però l’esclat de la Segona Guerra Mundial i els seus orígens alemanys li tancaran portes en l’àmbit acadèmic.

 

Personatges clau

                   

  Àvia materna

Hermann Göring, membre del partit nazi, va oferir a Eysenck la possibilitat d’entrar a la SS com a oficial.

 
  Cyril Burt, catedràtic de Psicologia a l’University College of London, va tenir una gran influència en la trajectòria acadèmica d’Eysenck.

 

Recerca inicial

 

Mogut per les indicacions del seu mentor —Cyril Burt— i la passió per l’art, Eysenck enfoca els seus primers treballs d'investigació a l’estudi de l’existència de diferències individuals en l’emissió de judicis sobre l’estètica.

 

 

Com a resultat d’aquest conjunt de treballs, defensa l’existència d’un factor general en la percepció de l’estètica i el paper de l’extraversió-introversió a l’hora de mostrar preferències per una obra d’art concreta.