Duu a terme investigacions orientades a trobar relacions entre les dimensions de la personalitat i algunes de les principals teories sobre l’aprenentatge —especialment la teoria de Clark L. Hull centrada en la influència de la motivació sobre l’aprenentatge.
Els resultats dels seus estudis demostren que l’aprenentatge es consolida durant el període de repòs, contradient així les teories clàssiques que defensen que l’aprenentatge només té lloc durant la pràctica. Això el porta a definir el record com una mesura de l’aprenentatge.
Comprova que hi ha una correlació entre els períodes de repòs, que són el resultat d’un mecanisme conegut com a inhibició, i l’extraversió. A la pràctica, això és tradueix en el fet que les persones extravertides fan pauses amb més freqüència.
 |
 |
|
| Extravertits: temps de repòs | Introvertits: temps de repòs |
A partir de la correlació entre inhibició i motivació establerta per les teories clàssiques, duu a terme investigacions que demostren la correlació entre motivació i extraversió. Conclou que les persones extravertides mostren uns nivells més alts de motivació.