Participa en l’afer dels Black Papers, un conjunt d’articles publicats per personalitats de diferents àmbits —política, educació, sociologia, psicologia, etc.— en els quals es critica la política educativa del Regne Unit, especialment les comprehensive school —escoles on la selecció d’alumnes no es fa a partir de criteris de rendiment acadèmic.
Considera que l’èxit durant l’etapa universitària dels alumnes que surten d’aquest tipus d’escoles s’explica en termes d’herència d’un alt coeficient intel·lectual i del suport rebut per part de la família.
Defensa que un mètode educatiu no sempre és igual d’eficaç per a tots els nens. Afirma que els extravertits rendeixen millor en tasques d’investigació, mentre que els introvertits ho fan en tasques de memorització, de manera que en funció del mètode d’ensenyament aplicat uns trauran millors resultats que d’altres.
En paraules de Rafel Bisquerra, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, les aportacions d’Eysenck han contribuït enormement a l’autoconeixement dels alumnes mitjançant l’aplicació de tècniques i eines diferents a les psicoanalítiques.
Bisquerra apunta que tot i la vigència en l’àmbit educatiu de bona part de les aportacions d’Eysenck, sovint se’n desconeix el vincle amb el seu autor.