Defineix tres nivells d’intel·ligència: un de biològic, un de psicomètric i un de pràctic. Aquest últim està determinat pel quocient intel·lectual (QI) —propi del nivell psicomètric—, per la personalitat, la motivació, la nutrició, etc.
| Nivells d’intel·ligència |  |
Defensa que la rapidesa mental no té relació directa amb la intel·ligència, i considera que la variabilitat i lentitud en les respostes poden ser atribuïdes a errors en la transmissió de la informació a través del còrtex cerebral.
Argumenta que les diferències individuals en intel·ligència tenen un component genètic que s’explica a partir de la regressió a la mitjana, de manera que els pares amb quocients intel·lectuals molt alts tendiran a tenir fills amb quocients intel·lectuals més baixos que els seus, i a la inversa.
Després d’administrar tests d’intel·ligència a grups de persones blanques i negres, observa que les diferències trobades es deuen més a factors ambientals que a factors genètics, i conclou que aquests últims no tenen un paper determinant en l’explicació de les diferències entre grups.