BiPaDi

S'han incorporat a la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona BiPaDi tres noves col·leccions: Agricultura, Botànica i Ciències naturals.

La col·lecció Agricultura conté una notable representació de llibres relacionats amb l’ús i cultiu de les plantes. Entre els llibres d’agricultura en sentit ampli (que sovint contenen apartats dedicats a la ramaderia, la jardineria, la silvicultura, la fitopatologia, etc.) s'inclouen textos de Columella, un autor romà traduït i llegit fins a les darreries del segle XVIII; el llibre De omnibus agriculturae partibus & de plantarum animaliumq[ue] natura [...], de Pietro Crescenzi i obres cabdals del Renaixement degudes a Alonso de Herrera, Charles Estienne i Miquel Agustí.

La majoria de les obres que trobareu a la col·lecció Botànica es poden considerar incloses dins la botànica tradicional. Hi ha alguns tractats d’història natural, i nombrosos cursos i manuals que mostren el progrés de la scientia amabilis al llarg dels darrers segles. També hi trobareu una excel·lent representació de flores i de monografies taxonòmiques (sobre liquenologia i micologia, i determinats grups d’espermatòfits) que arriben fins al primer quart del segle XX. Algunes d’aquestes flores il·lustren el procés d’introducció, al continent europeu, de moltes plantes vingudes d'Amèrica.

Ciències naturals és la disciplina antigament coneguda com a història natural i que després ha esdevingut Ciències biològiques. Les gran majoria de les obres que incorpora provenen dels convents de Barcelona i són una mostra del focus de cultura que representaven i de l'interès particular que aquesta branca de la ciència despertava. A més dels tractats generals de ciències naturals també hi trobareu els referits a viatges i expedicions científiques de caire naturalista.

El CRAI de la Universitat de Barcelona publica una nova col·lecció a la Biblioteca Patrimonial Digital BiPaDi: Cirurgia i anestèsia.

Es reuneixen en una única col·lecció digital les obres d'aquestes dues disciplines de les quals no es pot entendre l'evolució de manera separada.

Durant molts segles els cirurgians no van poder anar més enllà del tractament de ferides de guerra, fractures, hemorràgies i tumoracions. Sovint sense una formació científica, la seva feina era menystinguda des de les universitats, tot i que hi va haver excepcions tan importants com les de Guy de Chauliac (s. XIV), Giovanni da Vigo (s. XV) o Juan Fragoso (s. XVI). El gran salt de la cirurgia entesa com a tractament de moltes altres malalties i xacres, es va donar a partir de mitjan segle XIX arran del descobriment dels primers anestèsics i del concepte d'antisèpsia. L'anestèsia va sorgir fruit dels repetits intents de superar l'obstacle del dolor durant les intervencions quirúrgiques, i només amb l'anestèsia va ser possible que la cirurgia pugués emprendre intervencions més llargues i complexes. A aquesta època corresponen les obres de nombrosos estudiants (Àlvar Esquerdo i Esquerdo) i professors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona com ara Joan Giné i Partagàs, Antoni Mendoza (que va fer la primera intervenció amb anestèsia a l'Estat espanyol), Antoni Morales o Salvador Cardenal (introductor de tècniques d'antisèpsia i asèpsia a Espanya).

El Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona (CEDI) forma part del CRAI de la Universitat des d'aquest mes de gener de 2016.

El CEDI està al servei de la comunitat universitària i la seva missió és la digitalització de documentació a gran escala i el tractament documental, oferint els serveis d'assessorament, de gestió, organització i supervisió de projectes de digitalització massiva, de generació de còpies dels arxius digitals, i de transformació i integració d'esquemes de metadades, entre d'altres.

En aquest moment treballa en la digitalització del fons patrimonial del CRAI en dues línies d’actuació: d’una banda, generant fitxers per posar-los a l’abast dels usuaris a través del portal Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi); i de l’altra, creant còpies digitals per a la preservació a llarg termini.

El CEDI també és obert a altres projectes de digitalització.

El CRAI de la Universitat de Barcelona fa pública una nova col·lecció a la Biblioteca Patrimonial Digital (BiPaDi) de la UB: Universitat de Barcelona: ordinacions i estatuts.

La col·lecció recull els estatuts o constitucions fundacionals de la Universitat de Barcelona que s’han conservat des dels seus inicis fins a l’actualitat. El més antic data del segle XVI i correspon a les Ordinacions per reformacio y perpetva fvndacio de la Vniversitat del Stvdi General de la civtat de Barcelona, [Universitat de l’Estudi General] que van ser aprovades el 19 de novembre de 1559 i promulgades el dia 22.

També hi trobarem les Ordinacions, que consten de 30 capítols que assenyalen les obligacions i els sous dels catedràtics, com cal fer les oposicions, i les matèries que s’ensenyaran.

La col·lecció també inclou els estatuts moderns: 1921, 1933 [obra reformadora i catalanitzadora], 1985, 1994, 1997 [Decret 113/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova la reforma dels Estatuts de la Universitat de Barcelona (DOGC núm. 2394, de 20.05.1997), i 2003 (vigent actualment): Decret 246/2003, de 8 d’octubre, pel qual s’aproven els Estatuts de la Universitat de Barcelona (DOGC núm. 3993, de 22.10.2003).

També podeu consultar la col·lecció del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona: Monografies històriques – Universitat de Barcelona, que inclou documents monogràfics de tipus històric, legislatiu, normatiu i descriptiu que dibuixen la història de la mateixa Universitat de Barcelona, especialment a partir de la segona dècada del segle XIX.

El CRAI UB fa pública una nova col·lecció a la Biblioteca Patrimonial Digital (BiPaDi) de la UB: Guerra de Successió (1702-1714).

La col·lecció forma part del fons del CRAI Biblioteca de Reserva i recopila documentació relacionada amb la Guerra de Successió (1702-1714), provocada per la mort sense descendència de Carles II i en la qual les potències europees pugnaren pel control dels substanciosos territoris de l’imperi espanyol, que desembocà finalment en la derrota de l'onze de setembre de 1714.


Els efectes de la derrota de 1714 i la repressió posterior han focalitzat sovint bona part de les mirades, obviant o ignorant directament altres aspectes del conflicte successori, que tractats en un sentit ampli poden aportar més riquesa i profunditat d’anàlisi a la vasta complexitat d’aquest moment històric.


La documentació cobreix l’amplia i variada gamma de moments que presenta el conflicte: la Guerra amb França de la fi del segle XVII, la disputa dinàstica sobre la successió de Carles II alimentada per les grans potències europees, el regnat de Felip V, l’arribada de l’arxiduc i el desenvolupament de la guerra, els setges o la derrota de l’austriacisme i les seves conseqüències.


També podeu consultar:

1714: Crònica d'un llarg conflicte successori. Una mostra del fons documental del CRAI Biblioteca de Reserva. Exposició virtual.

Fons bibliogràfic de la Guerra de Successió (1702-1714). Col·lecció temàtica.

S'ha incorporat a la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB - BiPaDi - la col·lecció Catàlegs d'impressors, editors i llibreters.

Aquesta col·lecció ofereix un recorregut des del segle XVII fins al segle XX i mostra, a través d'aquestes peces rares i singulars, l'evolució de les modalitats de venda de llibres. Entre aquestes peces, podem trobar el primer catàleg imprès a Barcelona del qual es té notícia: Cathalogo de libros de todas facvltades, qve se hallaràn en casa de Joseph Ferrer librero de Barcelona (1724), o el Centro de obras (1864) de la llibreria de Juan Roca que conté una selecció de llibres sobre Catalunya.

Feu un recorregut per les diverses modalitats de catàlegs de venda de llibres, des del segle XVII fins al segle XX i gaudiu d'aquestes peces rares i singulars!

S'han incorporat a la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB - BiPaDi - les col·leccions Matemàtica i Química.

Matemàtica presenta un primer grup d’obres procedents dels fons del CRAI Biblioteca de Reserva i un segon grup seleccionat entre el fons antic del CRAI Biblioteca de Matemàtiques, d’edició posterior a 1820. En conjunt, hi podem trobar obres en llatí, castellà i català, d’autors italians, castellans, francesos, alemanys o catalans.

Un dels documents més antics correspon a una obra d’Euclides en llatí conservada al CRAI Biblioteca de Reserva, imprès a Venècia l’any 1517 amb el títol Euclidis..., Habent in hoc volumine quicu[n]q[ue] ad mathematica[m] substantia[m] aspira[n]t…, i també podem destacar l’obra de Isaac Newton Philosophiae naturalis principia matehmatica, editada a Amsterdam l’any 1714, o entre els autors catalans, l’obra de Pau Cerdà Breve y compendioso tratado de arismetica…, editada a Tortosa l’any 1624.

S'han incorporat a la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB - BiPaDi - les col·leccions Història del dret, Dret canònic, Dret civil. Dret processal, i Dret penal. Dret processal penal.

Història del dret s’inaugura amb documents impresos des del segle XVI que recullen tant les fonts generals del dret (furs, usatges, llibres de costums i privilegis) com els comentaris i estudis que en feren reconeguts juristes de l’època.

A la col·lecció Dret canònic trobareu les fonts importants per a l’estudi del dret canònic des del segle XVI fins al XIX, com Les Decretals que representen un esforç important per unificar el dret a tota l’Església i per posar–lo sota el control del papa, per tal que tots els tribunals eclesiàstics apliquessin el mateix dret.

A les col·leccions Dret civil. Dret processal i Dret penal. Dret processal penal, es recullen obres que pertanyen a un període comprès entre el segle XVI i l’inici del XIX, abans de la codificació del dret civil i processal i del dret penal i processal penal, que es produí en aquest segle.

S'han incorporat a la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB - BiPaDi - les col·leccions Història de la medicina i La lluita contra les epidèmies.

La col·lecció Història de la medicina s’inaugura amb una majoria d’obres provinents del fons del CRAI Biblioteca de Reserva i es compon de dos tipus d’obres. D’una banda, tractats que revisen, interpreten o simplement recopilen els coneixements mèdics d’èpoques anteriors, amb una atenció especial als grans referents de la medicina fins a l’època moderna, és a dir, Galè i Hipòcrates. I de l’altra, obres originals o reproduccions ulteriors de grans tractats que, avui en dia, ja són per si mateixes part de la història de la medicina. D’aquestes, més enllà de les pròpies de Galè, Hipòcrates o Avicenna, podríem destacar les de Cels i les del més nostrat: Santiago Ramón y Cajal, amb els seus escrits autobiogràfics.

Pel que fa a la col·lecció La lluita contra les epidèmies, la història de la medicina ha estat indestriable de l’estudi i de la lluita contra les malalties contagioses i les anomenades grans plagues: pesta, tisi o tuberculosi, sífilis, còlera, febre groga, tifus, lepra, etc. Si bé trobem alguns exemples primerencs d’aquest tipus d’estudi, no deixaven de ser observacions més o menys acurades dels símptomes i dels patiments que comportaven aquestes malalties, envoltades durant molts segles de tota mena de llegendes i supersticions. L’esclat d’obres amb un enfocament més científic es produeix a la fi del segle XVIII i durant el XIX arran dels inicis de l’epidemiologia, i encara més a partir de mitjan segle XIX, quan els descobriments de Pasteur i Koch obren la porta a una infinitat d’investigacions que, ara sí, aconsegueixen identificar les causes d’aquestes malalties i comencen a dibuixar les estratègies per vèncer-les.

S'ha incorporat a la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB - BiPaDi - la col·lecció Medicina interna i patologia.

Aquesta col·lecció neix amb la intenció d'englobar les obres que, com la mateixa medicina interna, tracten una enorme diversitat de patologies que queden fora de l'abast de les especialitats quirúrgiques, pediàtriques i ginecològiques o obstètriques. El seu àmbit és doncs, el més extens i abraça des de la pneumologia i la cardiologia fins a l'oncologia, la geriatria, l'endocrinologia o la reumatologia. Comprèn totes aquestes especialitats, però no de manera aïllada sinó integrada per tal de facilitar la prevenció, el diagnòstic i el tractament no quirúrgic de les malalties que afecten òrgans i sistemes en adults.

Com a disciplina, la medicina interna no va aparèixer fins a l'últim terç del segle XIX però la present col·lecció recull obres de totes les disciplines que la integren, així com tractats de patologia que ja n'eren un clar precedent. En aquest sentit, podem destacar les obres clàssiques de Georgio Baglivi, (Opera omnia medico-practica et anatomica, 1704) i de Johann Juncker (Conspectvs medicinae theorico-practicae, 1718) que constitueixen dos compendis de fisiologia i patologia ja enfocats a la pràctica clínica.