3.2. Les traduccions ribianes de Xenofont
Un dels primers autors que Riba traslladà fou Xenofont. L’elecció no ha de sorprendre, perquè aquest autor, com també Plutarc, era –com afirmà Joan Ferraté– un «amable model de virtut i de seny» que havia de contribuir a la formació cívica del jovent. En l’humanisme ribià d’aquesta època no és estrany veure associats, com veurem, aquests dos autors.
3.1. Les traduccions ribianes de l’Odissea
En el món de la traducció dels clàssics, el nom de Carles Riba ha estat sovint associat a les tres versions de l’Odissea homèrica en les quals treballà des de finals de la dècada dels 10 fins poc anys abans del seu traspàs. La primera traducció ribiana de l’epopeia homèrica aparegué, en tres volums, l’any 1919 a la col·lecció Biblioteca Literària de l’Editorial Catalana (que aleshores dirigia Joan Estelrich) (Nr. 48).
2.6. Joan Estelrich, autor i col·laborador de la FBM
Una personalitat com ara Estelrich no es podia mantenir en els límits de la simple planificació, organització i gestió de la FBM. Ell mateix s’involucrà fins a un punt que no sempre resulta clar en les tasques de traducció i elaboració dels primers volums.
APA PsycInfo / PsycArticles. Canvi en la plataforma d’accés
El CRAI de la Universitat de Barcelona subscriu des d’aquest any les bases de dades APA PsycInfo i APA PsycArticles des de la seva pròpia plataforma APA PsycNet.
2.2. Els anys formatius de Joan Estelrich
Tot i haver nascut a Felanitx, Joan Estelrich i Artigues visqué fora de Mallorca, seguint els trasllats del seu pare, tant la infància com l’adolescència. En efecte, de primer, el pare fou destinat a Sabadell i el jove Joan va estudiar als Escolapis de Sabadell, on va aprendre a escriure en català. Seguidament, de 1908 a 1914, la família Estelrich s’establi a Maó. El setembre de 1908 Estelrich feu l’examen d’ingrés a l’Institut General i Tècnic de la capital de Menorca per cursar-hi els estudis de Batxillerat.
2.1. Un ‘nou’ Joan Estelrich
Fins fa uns quants anys, l’anàlisi de la figura de Joan Estelrich i Artigues estava molt condicionada per l’Homenot que Josep Pla li havia dedicat. En efecte, malgrat el subtítol que l’escriptor de Palafrugell havia donat al relat, Joan Estelrich o la dispersió, l’escrit de Pla és carregat de benvolença envers el biografiat (Nr. 20).
La Universitat de Barcelona i la Fundació Bernat Metge. Cent anys de companyia mútua (1923-2023)
Per commemorar el centenari de la creació, per iniciativa de Francesc Cambó, de la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins, i per celebrar la proximitat entre les dues institucions, el CRAI Biblioteca de Lletres ha volgut organitzar una exposició bibliogràfica commemorativa que recordi aquesta efemèride, que podreu visitar des de l'1 de febrer fins al 17 de març.
1.6. Altres iniciatives de l'editorial Alpha
Altres iniciatives de l’editorial Alpha
Sota el patrocini del mateix Francesc Cambó, el 27
1.5. 'Clàssics de tots els temps' de l'editorial Alpha (1950-1978)
Després de la Guerra, l’Editorial Alpha continuà vinculada a la FBM i a les altres iniciatives de la família Cambó-Guardans.
Prestatge 6
Haase, R.; Jost, W. 50 Jahre Nernstscher Wärmesatz. A: Naturwissenschaften (1956) 43, p.481-486
El Tercer Principi Fa 50 Anys: Quatre primeres pàgines de l’article de revisió per R.Haase i W. Jost titulat 50 Jahre Nernstscher Wärmesatz, Naturwissenschaften, 43, 481- 486 (1956). Una exposició excel·lent del Tercer Principi i la seva evolució històrica.