Millores en els equipaments del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història
![Millores en els equipaments del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història Millores en els equipaments del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història](/sites/default/files/styles/large/public/imatges/Noticies/endolls-q.jpg?itok=CtogX0Hr)
Durant els darrers mesos, el CRAI Biblioteca de Filosofia Geografia i Història ha fet millores en els seus espais i equipaments:
10. Mirar enrere: cent anys de la FBM (Taula 6)
9. Continuïtat d’una tradició (Taula 5)
Josep Alsina Clota (1923-1993) fou Catedràtic de Filologia Grega de la UB, des d’on impulsà la renovació de la docència i de la recerca de l’hel·lenística barcelonina. Per a la FBM, Alsina anostrà els Idil·lis de Teòcrit, Eurípides (amb la traducció de l’Alcestis) i també Hipòcrates.
Un pas endavant en la difusió lliure de les col·leccions digitals del CRAI
![Un pas endavant en la difusió lliure de les col·leccions digitals del CRAI Un pas endavant en la difusió lliure de les col·leccions digitals del CRAI](/sites/default/files/styles/large/public/imatges/Noticies/europeana-q.jpg?itok=7ObqRFfe)
Prestatge 1
8. Mans ‘femenines’ a la FBM (Taula 4)
Trepat fou una de les primeres dones a ocupar una càtedra d’Ensenyament Mitjà, en concret, de Francès que exercí, primer a Reus (1928-1930) i, posteriorment, a l’Institut Maragall de Barcelona (des de 1930). Durant la República, Trepat fou també adjunta de la Facultat, on va arribar a impartir l’assignatura d’Epigrafia llatina.
7. Filosofia i pensament a la FBM (Taula 3)
«Dins el nostre pla no hi entren els d’ordre inferior o purament tècnics o científics. Plató, per exemple, hi serà tot sencer. Però Aristòtil, en la primera tria, només hi serà pels tractats principals. I, quant a les obres científiques, només hi figuraran en el cas que es volgués editar una col·lecció complementària» (Joan Estelrich, “Normes generals”, cit.,).
6. Els anys difícils de la represa (Taula 2)
En bona mesura, durant els primers anys de la postguerra, la institució va abordar la publicació d’autors ja traduïts abans de la Guerra, valent-se d’antics col·laboradors. És aquest el cas dels darrers volums del Plutarc de Riba (1942-1946), dels Deures ciceronians de Valentí (1947), o del Plaute d’Olivar (1947-1960). No hi va haver problemes per comptar amb antics col·laboradors que havien donat suport al règim franquista.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina