El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República recorda en Miquel Izard

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República recorda en Miquel Izard
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República recorda en Miquel Izard
 
Durant molts anys, més d'una vintena, en Miquel Izard i Llorens, (Barcelona, 1 d'octubre de 1934 - 16 de gener de 2024) ha vingut cada dia al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
 
I cada dia vol dir exactament això: cada dia! No fallava mai: excepte si plovia molt, cosa que no sol passar. Arribava sempre puntual a les 9 del matí. Menys el dimecres que era dia de mercat i primer feia la compra.
 
Entrava per la porta gairebé sempre amb un somriure d'orella a orella i un optimisme contagiós. Sota el braç duia el diari El País, del qual era un àvid lector.
 
Sempre seia al mateix ordinador i, abans de començar a fer feina, comentava algun aspecte de l'actualitat que li semblava rellevant.
 
Descregut i amb un humor envejable, sovint ens feia riure de valent explicant infinitat d'anècdotes, heterogènies i interessants, sobre les seves vivències. Regularment, intercanviava lectures amb l'Olga Giralt, la nostra arxivera. Tots dos són fans de la novel·la negra i es recomanaven els títols que ja havien llegit.
 
A mig matí anava a esmorzar amb els companys del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI): un cafetó i algunes pastes o galetes li donaven prou energia per seguir amb les seves recerques i lectures.
 
Al Pavelló hi ha escrit els seus darrers llibres i, durant tot aquest temps, també ha participat en el projecte SIDBRINT sobre Brigades Internacionals. Ha estat un dels col·laboradors més actius: arribant a introduir centenars de registres de brigadistes.
 
Sovint venien usuaris que el reconeixien: l'havien tingut com a professor, havien llegit algun dels seus llibres o assistit a les seves conferències o xerrades... Parlava amb tothom, aconsellava i donava suport als joves investigadors que s'iniciaven en el món de la recerca. Sempre planer, sempre savi, sempre content...
 
Tocada la una del migdia marxava cap a casa. A la tarda anava "religiosament" a la Filmoteca de Catalunya. Com a gran cinèfil li agradaven tota mena de pel·lícules i les seves recomanacions eren, tot sovint, èxit assegurat.
 
I així transcorria la seva quotidianitat, setmana rere setmana, fins a la passada...
 
Per a l'equip de la biblioteca compartir tot aquest temps amb ell ha estat un regal. Sempre el recordarem i l'enyorarem.
 
T'estimem Miquel.

Galeria