Exposicions virtuals
Aquesta exposició neix de la proposta de pràctiques curriculars de Daniel Segrelles per al màster d'Humanitats Digitals de la Universitat de Barcelona. Un projecte innovador que combina la tradició de les enquadernacions històriques amb les últimes tecnologies de modelatge 3D per oferir una experiència única als visitants.
En el projecte, que ha estat possible gràcies a la formació en modelatge 3D de Daniel Segrelles, hi han participat a nivell de contingut professionals de diversos àmbits, més enllà del personal propi del CRAI Biblioteca de Fons Antic: el professor Antonio Carpallo, especialista en enquadernacions artístiques (Universitat Complutense de Madrid) -qui ha realitzat les descripcions dels aspectes decoratius-, i les professionals del CRAI Taller de Restauració, responsables de descriure les estructures i els materials emprats.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en la commemoració de la Setmana de l'Orgull 2024, reivindicant figures de brigadistes internacionals amb diversitat sexual.
El 8 de juny se celebra el Dia Mundial dels Oceans, una data que va establir l'ONU amb l'objectiu de fer palesa la importància que tenen els oceans en el nostre planeta així com per crear consciència de les problemàtiques existents i de la importància de preservar i conèixer aquest medi.
Amb motiu d'aquest dia, el CRAI biblioteca de Ciències de la Terra hem organitzat una exposició bibliogràfica virtual per visibilitzar aquest dia i els exemplars del nostre fons sobre aquesta temàtica.
Us convidem a no deixar perdre l'oportunitat de donar un cop d'ull a aquesta exposició virtual interactiva!
Els moviments populistes constitueixen un fenomen cabdal per a la política contemporània. N’hi ha de signe ideològic ben divers, amb objectius contraris, i per això és dificultós aportar una definició acadèmica de “populisme” que resulti transversal i operativa. Tanmateix, hi ha consens en el fet que una mateixa forma de fer política, de base emocional i propagandística, es troba en el rerefons d’un conjunt de lideratges d’impacte global (Trump, Bolsonaro, Milei, etc.). La simplificació demagògica dels problemes socials, els discursos messiànics d’adhesió de grup i la representació esquemàtica de la societat (amb una divisòria reduccionista entre elits i poble) són trets característics del vessant més fosc dels populismes.
Aquesta exposició facilita eines d’anàlisi per reflexionar críticament sobre aquest fenomen. Així doncs, s’hi tracten diversos aspectes (l’aproximació a les teories populistes; la tecnopolítica, el poder de les xarxes, la influència de les fake news; el populisme punitiu, etc.). Aspectes que fan palès que una deriva populista-regressiva del sistema polític fora un risc per a la pervivència de la democràcia liberal, de naturalesa prou fràgil enfront de les tècniques que sovint acompanyen els lideratges populistes, com ara els discursos de manipulació massiva i d’exaltació identitària.
Avui la democràcia afronta múltiples amenaces. Les vies de circulació permanent de missatges influents en l’opinió pública permeten l’expansió extraordinària d’idearis d’enfrontament, a un ritme accelerat que era impensable temps enrere. Alhora, la mentida esdevé rutina i es difumina la distinció racional entre allò fals i allò veritable. La normalització de notícies de postveritat mina pautes de rigor que orientaven el debat públic. Tot plegat, en uns anys en què la humanitat ha d’encarar greus reptes civilitzatoris i de justícia social (la fam i la pobresa; les guerres i les migracions forçades; els estralls del canvi climàtic, etc.); en un context en què l’aspiració al reconeixement dels drets humans resulta qüestionada pel curs bel·licista del món.
Aquesta problemàtica de fons interpel·la la ciutadania crítica i mena a repensar fenòmens que, com els populismes, són transcendents per al futur més immediat. Per això, l’exposició que presentem pretén contribuir modestament a comprendre millor el temps que ens toca de viure.
Exposició virtual
Com se celebrava la festivitat del patró de Catalunya durant la Segona República? Voltem per les publicacions dels anys 1931-1936 per veure com la República es fa seu el dia de Sant Jordi. mentre llibres i roses continuaven essent els protagonistes.
Francisco Jesús Benito Antonio Fernández del Riego (Lourenzá, 1913- Vigo, 2010) foi un ensaísta, intelectual e promotor da cultura galega. Probablemente, un dos activistas máis destacados na defensa da lingua durante o século XX. A figura de Fernández del Riego é homenaxeada en 2023 no marco do Día das Letras Galega e isto non é máis que un xiro inesperado: recibe o seu merecido recoñecemento a través dunha celebración que el mesmo imaxinou e instituíu en 1963. Del Riego produciu unha obra intelectual moi heteroxénea porque gozou dunha vida dinámica e estimulante. É por iso que esta breve exposición virtual procura facer xustiza a ese vencello entre biografía e obra, camiño vital e escrita literaria.
Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la Facultat de Geografia i Història, i coincidint amb la celebració de Sant Jordi 2024, el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha elaborat una exposició sobre les revistes científiques nascudes a la Facultat i als seus departaments al llarg de la seva extensa història.
Les revistes de la Facultat de Geografia i Història de la UB han sigut testimoni de la recerca i les relacions personals i acadèmiques, dins i fora de la institució, i de la pròpia dinàmica dels departaments. Algunes han tingut un reconeixement internacional i llargues vides, mentre que d'altres han tingut tirades curtes i efímeres.
Totes les revistes en paper les trobareu a l'hemeroteca del CRAI Biblioteca de Filosofia,Geografia i Història, i les revistes en línia o digitalitzades, a RCUB (Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona) i a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)
