L'euro

El Sistema Monetari Europeu (SME) es va crear el 1979 basat en una moneda de referència, l'ecu, una fluctuació controlada i la creació d'un fons comú amb reserves de divises de cada país per establir un sistema de crèdits.

Per evitar les fluctuacions entre les monedes comunitàries i les devaluacions competitives, es va adoptar un pla per a la unió econòmica i monetària amb la introducció d'una moneda única: l'ecu. Aquest pla s'incorporaria al Tractat de la Unió Europea, o Tractat de Maastricht (en vigor el 1993), i caldria introduir-lo gradualment:

-Primer, la lliure circulació de capitals, la creació de fons estructurals i la convergència econòmica.

-Segon, la creació de l'Institut Monetari Europeu, la independència dels bancs centrals nacionals i la reducció dels dèficits pressupostaris nacionals.

El maig de 1998 Espanya va entrar a la Unió Econòmica i Monetària, i es considera la segona data més important de la política exterior espanyola després d'entrar a la CEE.

-Tercer, es crea la zona euro amb 11 països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. Dos anys després Grècia farà el número 12.

L'1 de gener del 2002 es van posar en circulació els bitllets i monedes d'euro en aquests països, i dos mesos després es van retirar les monedes nacionals amb una campanya publicitària sense precedents per informar el ciutadà. 

El Banc Central Europeu s'havia creat quatre anys abans per tal d'introduir i gestionar l'euro i mantenir l'estabilitat de  la moneda als països on seria moneda oficial. Mentre Suècia l'adoptarà en algun moment, Dinamarca ha de fer un segon referèndum per decidir-se, i el Regne Unit s'oposa a entrar a la unió monetària. Per poder formar part de la zona euro o eurozona qualsevol país de la Unió Europea cal que compleixi amb els criteris d'inflació (estabilitat de preus), taxes d'interès, deute públic, despesa de l'estat i estabilitat del tipus de canvi estipulats al Tractat de Maastricht. Els països que s'incorporen a la UE han d'adoptar l'euro com a moneda tan bon punt compleixin aquests requisits.

Actualment l'euro és moneda oficial de 31 estats i territoris d'ultramar. Alguns estats no formen part de la UE (com Andorra, Mònaco, San Marino o el Vaticà). Alguns països com Xina i Rússia han passat gran part de les seves reserves de divises del dòlar a l'euro. Dels avantatges associats a l'euro es poden mencionar:

-Reduir el risc associat a les fluctuacions del canvi entre monedes i més seguretat per a la inversió.

-Eliminar els costos de transaccions bancàries per la conversió entre divises.

-Augmentar el pes de la UE en el comerç internacional amb empreses transnacionals i un mercat més competitiu.

Les opinions contràries a l'adopció de l'euro es basen en un augment de la inflació encoberta, sobretot en les rendes mitjanes i baixes. Per ex., a Espanya la percepció del ciutadà és que en els productes més bàsics es va produir una paritat entre les 100 pessetes i l'euro.

L'efecte psicològic produït pel canvi de moneda  va ser negatiu en alguns col·lectius i es va pensar que els preus s'havien vist afectats. Aquesta percepció negativa del ciutadà ha portat a un cert rebuig cap a la Unió Europea en alguns països.