La Constitució Europea

La Constitució Europea es va elaborar per tal d'unificar i substituir els diferents tractats que han anat marcant les normes de la Unió Europea:

-Tractat de París
-Tractats de Roma
-Tractat de Brussel·les o Tractat de fusió
-Acta Única Europea
-Tractat de Maastricht
-Tractat d'Amsterdam
-Tractat de Niça

i els tractats d'adhesió dels diferents països que s'hi han incorporat.

El text del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa o Constitució Europea -malgrat que  la UE no es pot definir com a estat- va ser signat a Roma el 2004, però mai va ser ratificat.

Amb el nou tractat es canviava el sistema de vot per donar més pes als països amb més població, i aquest punt era un dels motius de desacord. Malgrat tot, les diferències entre els països de la UE pel suport o rebuig a la invasió dels Estats Units a Iraq donaven un rerefons negatiu a les negociacions.

També es reduïa el dret de veto o capacitat per suspendre la promulgació d'una norma o acord (excepte en política exterior, defensa i fiscalitat), dret que sempre ha estat una trava important per a la plena integració.

Alguns països com Espanya, Luxemburg, França i Països Baixos van sotmetre la seva aprovació a referèndum, i en aquests dos últims els resultats van ser totalment desfavorables.

Es va criticar la campanya del govern per ser poc objectiva, i el tractat, entre altres punts, perquè legitimava organismes no triats democràticament com el Consell i la Comissió Europea, pel sistema de vot o per la política econòmica que defensa, neoliberal per uns, intervencionista per d'altres.

La Declaració de Berlín finalitzava el període de reflexió pel rebuig de la Constitució Europea i s'arriba a la conclusió que havia fracassat.  El Tractat de Lisboa, vigent des de 2009, seria una nova modificació dels tractats anteriors en què es mantenen molts dels canvis que es proposaven a la Carta Magna.