La Biblioteca d'Econòmiques no pot deixar acabar l'any 2010 sense fer una aportació a la commemoració dels 25 anys d'adhesió d'Espanya i Portugal a la Comunitat Econòmica Europea.
Amb aquest motiu ha elaborat aquesta exposició virtual per recordar, a grans trets, el que es considera un moment històric dins l'economia i la política d'Espanya.
Dissabte 12 de juny de 2010 va fer 25 anys de la firma del Tractat d'Adhesió d'Espanya i Portugal a la Comunitat Econòmica Europea, tot coincidint amb la presidència espanyola de la Unió Europea, que s'inicià a principis d'any. Aquest tractat va entrar en vigor l'1 de gener de 1986, data en què tots dos països ingressen oficialment a la Comunitat. Des d'aquest moment serà coneguda com l'Europa dels 12, fent referència als països que en formen part: França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Gran Bretanya, Irlanda, Dinamarca, Grècia, Espanya i Portugal. En aquests 25 anys Espanya ha patit una transformació enorme en tots els àmbits: econòmic, polític, social, educatiu, cultural, legal, etc. No tots els canvis han estat positius: la integració té defensors i detractors, i les diferents novetats que ha comportat formar part d'aquesta comunitat tenen valoracions diferents i oposades. Per això, a cavall entre aquestes dues dates, aquesta exposició virtual vol recordar, a grans trets, el que es considera un moment històric dins l'economia i la política d'Espanya. Fonts consultades per elaborar la vitrina: Euro. En Viquipèdia : l' enciclopèdia lliure[en línia]. Wikimedia Foundation, 2010 [Consulta: 10 novembre 2010]. Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Euro Europa - La web oficial de la Unión Europea [en línia]. Brussel·les: Unión Europea, 1995-2010 La Historia de la Unión Europea. La ciudadanía europea. En Historiasiglo20.org: el sitio web de la historia del siglo XX [en línia]. Juan Carlos Ocaña, 2003 [Consulta: 4 de novembre 2010]. Disponible a: http://www.historiasiglo20.org/europa/index.htm Lecturas de integración económica : la Unión Europea. Muns, Joaquim (ed.). 3a ed. Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, cop. 2005 Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa. En Viquipèdia : l'enciclopèdia lliure [en línia]. Wikimedia Foundation, 2010 [Consulta: 10 novembre 2010]. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_pel_qual_s%27establix_una_Constituci%C3%B3_per_a_Europa Unió Europea. En Viquipèdia : l'enciclopèdia lliure [en línia]. Wikimedia Foundation, 2010 [Consulta: 2 novembre 2010]. Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_Europea |
Bandera de la Unió Europea |
La Unió Europea (UE) neix amb aquest nom l'1 de novembre de 1993 pel Tractat de la Unió Europea, a partir de la unió de les Comunitats Europees: CECA, Euratom (o Comunitat Europea de l'Energia Atòmica, CEEA), i CEE/CE.
El 1951, amb el Tractat de París, es crea la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) formada per sis països: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg —“l'Europa dels 6”. Aquests països creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb el Tractat de Roma el 1957. Aquest mateix any se signa el Tractat de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).
Amb la incorporació del Regne Unit, Dinamarca i Irlanda el 1973, passa a ser “l'Europa dels 9”, i amb Grècia el 1981 i Espanya i Portugal el 1986 s'amplia a “l'Europa dels 12”.
La UE és una comunitat de dret —suposa un marc jurídic compartit i l'aplicació uniforme del dret comunitari— formada actualment per 27 països políticament democràtics que participen d'un projecte comú d'integració econòmica i unificació política. Jurídicament i políticament és un sistema únic entre el govern transnacional i supranacional, amb un fort component institucional. Compta amb set institucions: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal de Comptes i el Banc Central Europeu.
Espanya va sol·licitar-ne l'ingrés als anys 60, durant la dictadura de Francisco Franco, però no complia amb les bases democràtiques de la CEE. Superada la barrera política, tant A. Suárez com L. Calvo Sotelo van intentar-ho sense èxit perquè l'economia espanyola, sobretot l'agricultura i la pesca, perjudicaven els estats membres. Després de 8 anys, amb F. González al govern, el 1985 es va signar el Tractat d'Adhesió a les Comunitats Europees, havent d'acceptar períodes de carència d'entre 7 i 17 anys per aconseguir la circulació lliure de treballadors, eliminar totalment els aranzels agrícoles o poder pescar en zones comunitàries.
Des de l'ingrés a la CEE Espanya, que s'havia quedat endarrerida respecte als països del seu entorn, ha experimentat un enorme desenvolupament econòmic en haver-se d'adaptar a un mercat més competitiu. D'aquesta manera, com a país democràtic i europeu, ha trobat el seu paper en l'àmbit internacional.
La modernització dels diferents sectors es va accelerar, però també s'han produït efectes negatius en alguns productes com la llet o l'oli, en la pesca, en la indústria siderúrgica i en el sector naval.
Espanya ha ocupat quatre vegades la presidència del Consell, dos amb F. González, una amb J.M. Aznar i l'última el primer semestre d'aquest any 2010, amb J.L. Rodríguez Zapatero.
 Publicacions i documents a la UE |  Europeana permet explorar els recursos digitals dels museus, biblioteques, arxius i col·leccions audiovisuals d'Europa |  The European Library és un servei gratuït que ofereix accés a recursos de 48 biblioteques nacionals d'Europa en 35 idiomes. |
Muñoz de Bustillo Llorente, Rafael i Rafael Bonete Perales. Introducción a la Unión Europea: un análisis desde la economía. Madrid : Alianza, cop. 2009.
Romeva i Rueda. Construcció europea: present i futur de la UE. [Barcelona] : Fundació Nous Horitzons, 2009.
Muns, Joaquim. Lecturas de integración económica: la Unión Europea. Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, cop. 2005.
Francesc Granell, Víctor Pou, Miquel-Àngel Sánchez Férriz (eds.). Catalunya dins la Unió Europea: política, economia i societat. Barcelona : Edicions 62, 2002.
Aguilera de Prat, C. R. Partidos políticos e integración europea. Barcelona : Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2008.
Los Efectos económicos y sociales de la ampliación de la Unión Europea en España : sesión ordinaria del Pleno de 23 de enero de 2008. Madrid : Consejo Económico y Social, 2008.
The European Union : how does it work?. [Edited by] Elizabeth Bomberg, John Peterson and Alexander Stubb. Oxford [etc.] : Oxford University Press, 2008.
Fernández Navarrete, Donato. Fundamentos económicos de la Unión Europea. Madrid : Thomson, cop. 2007.
Handbook of European Union politics. Edited by Knud Erik Jørgensen, Mark A. Pollack and Ben Rosamond London [etc.] : SAGE, cop. 2007.
Arriola, Joaquín i Luciano Vasapollo. L'Europe masquée : l'Union européenne à l'heure de la compétition globale. Lyon : Parangon/Vs, cop. 2006.
El Camino a Europa : antología de textos sobre la integración de España en Europa. Estudio preliminar y selección de los textos, Luis Perdices de Blas, John Reeder, José Luis Ramos Gorostiza; prólogo, Josep Borrell. [S.l.] : Caja España. Obra Social, 2006.
Democracy in the European Union : towards the emergence of a public sphere. Edited by Liana Giorgi, Ingmar von Homeyer, and Wayne Parsons. London [etc.] : Routledge, 2006.
Economía española : veinte años en la Unión Europea: ponencias presentadas a las XVII, XVIII, XIX y XX Jornadas de Alicante sobre economía española. Dirección académica: Juan Carlos Jiménez y Paloma Taltavull ; edición al cuidado de Juan Carlos Jiménez. Madrid : Thomson Civitas, 2006.
Nugent, Neill. The Government and politics of the European Union. Durham : Duke University Press, 2006.
Jovanovic, Miroslav N. The Economics of European intregration : limits and prospects. Cheltenham [etc.] : Edward Elgar, cop. 2005.
Euroscepticism : party politics, national identity and European integration. Edited by Robert Harmsen and Menno Spiering. Amsterdam [etc.] : Rodopi, 2004.
Joan i Marí, Bernat. Una Altra Europa és possible. Barcelona : Llibres de l'Índex, 2004.
Taibo, Carlos. No es lo que nos cuentan : una crítica de la Unión Europea realmente existente. Barcelona [etc.] : Ediciones B, 200.
European integration, regional policy, and growth. Edited by Bernard Funck and Lodovico Pizzati. Washington, D.C. : World Bank, cop. 2003.
Tsoukalis, Loukas. ¿Qué Europa queremos? : los retos políticos y económicos de la nueva Unión Europea. Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2004
L'Ampliació de la Unió Europea a l'est d'Europa. Informe del Commissariat.
El Sistema Monetari Europeu (SME) es va crear el 1979 basat en una moneda de referència, l'ecu, una fluctuació controlada i la creació d'un fons comú amb reserves de divises de cada país per establir un sistema de crèdits.
Per evitar les fluctuacions entre les monedes comunitàries i les devaluacions competitives, es va adoptar un pla per a la unió econòmica i monetària amb la introducció d'una moneda única: l'ecu. Aquest pla s'incorporaria al Tractat de la Unió Europea, o Tractat de Maastricht (en vigor el 1993), i caldria introduir-lo gradualment:
- Primer, la lliure circulació de capitals, la creació de fons estructurals i la convergència econòmica.
- Segon, la creació de l'Institut Monetari Europeu, la independència dels bancs centrals nacionals i la reducció dels dèficits pressupostaris nacionals. El maig de 1998 Espanya va entrar a la Unió Econòmica i Monetària, i es considera la segona data més important de la política exterior espanyola després d'entrar a la CEE.
- Tercer, es crea la zona euro amb 11 països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. Dos anys després Grècia farà el número 12.
L'1 de gener del 2002 es van posar en circulació els bitllets i monedes d'euro en aquests països, i dos mesos després es van retirar les monedes nacionals amb una campanya publicitària sense precedents per informar el ciutadà. El Banc Central Europeu s'havia creat quatre anys abans per tal d'introduir i gestionar l'euro i mantenir l'estabilitat de la moneda als països on seria moneda oficial. Mentre Suècia l'adoptarà en algun moment, Dinamarca ha de fer un segon referèndum per decidir-se, i el Regne Unit s'oposa a entrar a la unió monetària.
Per poder formar part de la zona euro o eurozona qualsevol país de la Unió Europea cal que compleixi amb els criteris d'inflació, taxes d'interès, deute públic, despesa de l'estat i estabilitat del tipus de canvi estipulats al Tractat de Maastricht.
Actualment l'euro és moneda oficial de 31 estats i territoris d'ultramar. Alguns estats no formen part de la UE (com Andorra, Mònaco, San Marino o el Vaticà). Alguns països com Xina i Rússia han passat gran part de les seves reserves de divises del dòlar a l'euro. Dels avantatges associats a l'euro es poden mencionar:
- Reduir el risc associat a les fluctuacions del canvi entre monedes i més seguretat per a la inversió.
- Eliminar els costos de transaccions bancàries per la conversió entre divises.
- Augmentar el pes de la UE en el comerç internacional amb empreses transnacionals i un mercat més competitiu.
Les opinions contràries a l'adopció de l'euro es basen en un augment de la inflació encoberta, sobretot en les rendes mitjanes i baixes. Per exemple, a Espanya la percepció del ciutadà és que en els productes més bàsics es va produir una paritat entre les 100 pessetes i l'euro.
L'efecte psicològic produït pel canvi de moneda va ser negatiu en alguns col·lectius i es va pensar que els preus s'havien vist afectats. Aquesta percepció negativa del ciutadà ha portat a un cert rebuig cap a la Unió Europea en alguns països.
Campanya publicitària - Los García
La Constitució Europea es va elaborar per tal d'unificar i substituir els diferents tractats que han anat marcant les normes de la Unió Europea:
- Tractat de París
- Tractats de Roma
- Tractat de Brussel·les o Tractat de fusió
- Acta Única Europea
- Tractat de Maastricht
- Tractat d'Amsterdam
- Tractat de Niça
i els tractats d'adhesió dels diferents països que s'hi han incorporat.
El text del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa o Constitució Europea -malgrat que la UE no es pot definir com a estat- va ser signat a Roma el 2004, però mai va ser ratificat.
Amb el nou tractat es canviava el sistema de vot per donar més pes als països amb més població, i aquest punt era un dels motius de desacord. Malgrat tot, les diferències entre els països de la UE pel suport o rebuig a la invasió dels Estats Units a Iraq donaven un rerefons negatiu a les negociacions.
També es reduïa el dret de veto o capacitat per suspendre la promulgació d'una norma o acord (excepte en política exterior, defensa i fiscalitat), dret que sempre ha estat una trava important per a la plena integració.
Alguns països com Espanya, Luxemburg, França i Països Baixos van sotmetre la seva aprovació a referèndum, i en aquests dos últims els resultats van ser totalment desfavorables.
Es va criticar la campanya del govern per ser poc objectiva, i el tractat, entre altres punts, perquè legitimava organismes no triats democràticament com el Consell i la Comissió Europea, pel sistema de vot o per la política econòmica que defensa, neoliberal per uns, intervencionista per d'altres.
La Declaració de Berlín finalitzava el període de reflexió pel rebuig de la Constitució Europea i s'arriba a la conclusió que havia fracassat. El Tractat de Lisboa, vigent des de 2009, seria una nova modificació dels tractats anteriors en què es mantenen molts dels canvis que es proposaven a la Carta Magna.
| Tratado por el que se establece una Constitución para Europa Text complet del tractat constitucional, publicat al "Diario Oficial de la Unión Europea" |
| Espanya-CEE, final feliç (30 minuts - 29/03/1985 - 6'58'') Últimes setmanes de negociacions per entrar a la CEE. |
| Mercat Comú: les dues cares de la integració (30 minuts - 27/12/1987 - 20'13'') Els efectes positius i negatius de la integració. |
| Espanya compleix vint anys a la Unió Europea (Madrid - 12/06/2005 - 2'56'') 20 anys després de signar el tractat. |
| España es Europa (1986) (La imagen de tu vida - RTVE- 09-12/2006 - 00'58'') El 12 de juny de 1985 es va signar el tractat d'adhesió, l'1 de gener de 1986 Espanya i Portugal s'incorporaven oficialment a la Unió Europea. |
| 25 años de la firma del Tratado de Adhesión de España a la CEE (Informe Semanal - RTVE - 2/06/2010 - 36'13'') Reportatge quan es compleixen 25 anys. |
| Informativo especial de TVE con motivo de la firma del Tratado de Adhesión a la CEE (Telediario. Avance informativo - RTVE - 11/06/2010 - 5'40'') Commemoració del 12 de juny de 1985, 25 anys després. |
| Informativo especial de TVE por la firma del Tratado de Adhesión de España a la CEE (Especial informativo - RTVE - 11/06/2010 - 1h15'28'') Informatiu especial sobre les negociacions, el tractat, la integració, les transformacions. |
| 25 anys formant part d'Europa (Telenotícies - 12/06/2010 - 2'44'') Notícia sobre la commemoració del 25è aniversari. |
| El repte europeu (Telenotícies - TV3 - 01/01/2010 - 1'42'') Presidència d'Espanya a la Unió Europea amb José Luis Rodríguez Zapatero. |
| Las presidencias españolas de la UE (RTVE - 10/12/2009 - 56'02'') Document sobre les tres presidències espanyoles de la Unió Europea fins el moment. Dues amb Felipe González i una amb José María Aznar. |
| Más Europa (RTVE - 10/12/2009 - 27'15'') Programa especial dedicat a la presidència espanyola a la UE al 2002, amb José María Aznar com a president del govern. |
| Espanya presideix la CEE (TV3 25 anys - 01/01/1989 - 2'14'') Primera presidència espanyola quan Felipe González era president del govern. |
| Entrada en vigor de l'euro (TV3 25 anys - 01/01/2002 - 4'12") Comença a emprar-se l'euro. |
| Adiós peseta, adiós (2002) (La imagen de tu vida - RTVE- 09/12/2006 - 57") L'euro substitueix la pesseta. |
