Fons Antic
Exposició virtual: Tricentenari de la mort de Pau Ignasi de Dalmases (1670-1718): en el seu temps, amb els seus llibres
La commemoració del tricentenari de la mort de Pau Ignasi de Dalmases i Ros ens condueix a recordar la seva figura i la seva biblioteca, tot exposant-ne una selecció de llibres conservats al CRAI Biblioteca de Reserva i procedents del Convent de Santa Caterina de Barcelona.
Crèdits
Comissària de l'exposició: Mercè Gras Casanovas
Amb la col·laboració del personal del CRAI Biblioteca de Reserva
Exposició virtual: Joan Solà, bibliòfil
Una vegada s'ha acabat de catalogar i d'integrar el Fons Joan Solà al catàleg del CRAI és el moment de presentar-lo amb una petita selecció dels gairebé 9.000 volums de què consta la donació. A les vitrines del fons antic vam seleccionar una vintena d'obres representatives dels 178 exemplars anteriors a 1820 que conservava a la seva biblioteca.
Exposició virtual: "Els plaers de mirar". Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona.
«Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona» és una selecció de les obres incloses en la publicació Els tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva, editat per la mateixa UB l’any 2016 i que es va exhibir al Museu d’Història de Catalunya entre el novembre del 2017 i el febrer del 2018.
Exposició virtual: Prelum celebratissimum
Prelum celebratissimum, “la premsa tipogràfica més festejada”, vol celebrar - amb el pretext del 550 aniversari de la mort de Gutenberg -, un esdeveniment que canviaria profundament i radicalment la humanitat: la revolució de la impremta.
Cliqueu per entrar a l'exposició
Exposició virtual: El joc de les diferències: estats, emissions, edicions copiades línia per línia
Aquesta exposició celebra l’aparició de la proposta de tractament de les anomenades “variants bibliogràfiques” en l’àmbit d’un catàleg, elaborada pel CRAI Biblioteca de Reserva, i n’exemplifica alguns dels casos més freqüents o interessants.

Exposició virtual: Antoni Agustí i Albanell al CRAI Biblioteca de Reserva
Amb motiu del Simposi Internacional L’arquebisbe Antonio Agustín en el 500è aniversari del seu naixement, l'exposició us presenta una mostra de les seves obres, tant manuscrits com impresos, així com els reculls d’Andreas Schottus i Ponç d’Icart on es troba Antoni Agustí i el catàleg de la seva biblioteca imprès per Felip Mei just després de la seva mort.
![]() Antoni Agustí i Albanell al CRAI Biblioteca de Reserva Mostra bibliogràfica amb motiu del Simposi Internacional L’arquebisbe Antonio Agustín en el seu 500è aniversari del seu naixement Antoni Agustí i Albanell neix a Saragossa el febrer de 1517 en el si d’una família benestant i rellevant en les esferes de poder de l’època. La seva formació es realitza en primer lloc a la seva ciutat natal i successivament a les universitats de d’Alcalà i Salamanca on es doctora en dret civil. A continuació marxa a Itàlia per seguir els seus estudis, concretament a les universitats de Bolonya, Pàdua i Venècia. El seu estudi de les Pandectes el porta a la fama de jurista erudit i minuciós que ja no l’abandonarà. El 1544 és cridat a Roma com a auditor de la Sacra Rota Romana on inicia la seva carrera eclesiàstica. Cursà el càrrec de nunci del Papa a Anglaterra i al Sacre Imperi, participà en el concili de Trento, i fou successivament bisbe d'Alife, de Lleida i el 1577 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, on romangué fins a la seva mort el maig del 1586. La seva obre, de gran espirit i modernitat pel seu moment, es basava en l’observació directa de les fonts manuscrites, epigràfiques, numismàtiques o arqueològiques, reforçada per un gran coneixement de la bibliografia existent, un puntual coneixement de les novetats a partir de la seva enorme correspondència i la qualitat dels seus amics, col·laboradors i corresponsals. La necessitat de mantenir-se al dia i la seva indubtable tendència bibliòfila el portà a formar una ingent biblioteca grega i llatina on queden entremesclats, en manuscrits i impresos, els autors clàssics amb els juristes i una bona quantitat de llibres en llengües modernes. La història d’aquesta biblioteca, de la mateixa manera que la seva correspondència, està generant abundants aportacions pel seu coneixement en el moment actual. Antoni Agustí va mostrar un gran interès per la difusió de la cultura, tant a través de la publicació de les seves obres, com de proporcionar a les seves successives diòcesis textos fonamentals pel seu bon govern o per donar a conèixer obres que considerava meritòries. Així fundà a Lleida durant el seu bisbat una impremta, encarregada a Pedro de Robles i Juan de Villanueva, i, amb motiu del seu trasllat a Tarragona, va fer cridar Felip Mei des de València per disposar de nou de la seva pròpia impremta instal·lada en una part del seu palau. Amb motiu del Simposi Internacional L’arquebisbe Antonio Agustín en el 500è aniversari del seu naixement, el CRAI Biblioteca de Reserva presenta una mostra de les seves obres, tant manuscrits com impresos, així com els reculls d’Andreas Schottus i Ponç d’Icart on es troba Antoni Agustí. També hi afegim el catàleg de la seva biblioteca imprès per Felip Mei just després de la seva mort, en un exemplar fotocopiat cedit per a l’ocasió. La selecció d'obres ha estat realitzada conjuntament amb el Departament de Filologia Grega, Llatina, Romànica i Semítica. |
Biblioteques retrobades: antics posseïdors al CRAI Biblioteca de Reserva
Presentem una petita mostra d'Antics Posseïdors, extrets de la nostra Base de dades, que recull minuciosament les rastres que els antics propietaris van deixar en els volums que custodiem. Deu exemples que expliquen una mica el camí dels llibres abans d'arribar als nostres dies.
El CRAI Biblioteca de Reserva, amb la base de dades Antics posseïdors i la descripció i identificació de les marques de procedència de la seva col·lecció, destaca com a una de les primeres de l’estat en el tractament d’aquests importants testimonis del passat.
En forma d’ex-libris, de segells, d’escuts d’armes i d’una llarga llista de tipologies diferents, les marques de propietat són testimonis eloqüents de la possessió i ús dels llibres al llarg dels segles. Aquesta exposició vol ser la primera d’una sèrie de mostres al voltant de les persones i entitats per qui van passar els volums de Reserva, i és fruit de la tria de cinc bibliotecàries que diàriament processen i registren un tipus d’informació molt valuosa per als historiadors de la cultura i per a qui, en general, s’interessa pel llibre antic.

Cliqueu per entrar al contingut
Exposició: Universo Cervantes, 1616-2016
Per conmemorar el 400 aniversari de la mort de Cervantes, el CRAI Biblioteca de Reserva col·labora a la mostra del CRAI Biblioteca de Lletres Universo Cervantes per tal d’il·lustrar les edicions més antigues. Una trentena d'obres cervantines anteriors a 1820 es poden veure en aquesta exposició.
|
Amb motiu del 400 aniversari de la mort de Cervantes, el CRAI Biblioteca de Reserva col·labora a la mostra del CRAI Biblioteca de Lletres Universo Cervantes per tal d’il·lustrar les edicions més antigues. S’ha fet una selecció de la trentena d’obres cervantines anteriors a 1820 conservades i s'exposen repartides en quatre vitrines:
Vitrina 2: Traduccions i Biografies
Vitrina 3: Trabajos de Persiles y Sigismunda i Viaje al Parnaso
Vitrina 4: La Galatea i Novelas ejemplares
|
Val la pena assenyalar que la majoria de les obres exposades no provenen dels convents desamortitzats, origen primordial de la col·lecció de Reserva. Tan sols hi ha un exemplar que prové dels jesuïtes de Manresa i un altre de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona. La gran part de la resta, no presenta cap marca de propietat.
Les vitrines inclouen també gravats de la sèrie El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha que van es incloure a l’edició de la Real Academia Española a càrrec del prestigiós impressor Joaquin Ibarra del 1780, en 4 volums. El CRAI Biblioteca de Reserva no disposa d’aquests volums, però sí de les làmines soltes, algunes de les quals ara exposem. Van ser realitzades pels millors dibuixants i gravadors del moment, tots ells lligats a la Academia de Bellas Artes de San Fernando, ja que la voluntat de la Real Academia era oferir una edició del Quixot “correcta y magnífica”.
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |















