El fons de Joan Solà anterior a 1820 consta de 178 exemplars de 154 edicions, de les quals 84 són noves incorporacions al catàleg de fons antic de la UB i 94 són duplicats d’obres ja existents. Si les repartim segons els segles, el XVI aporta tres impresos venecians dels quals no teníem cap còpia, dos d’ells sortits de les premses d’Aldo Manuzio el Jove: un diccionari italià-llatí i un altre llatí, i el tercer, imprès per Giovannio Griffio, les Elegantiae de Lorenzo Valla. Del segle XVII hi ha 16 edicions, sis de les quals no es trobaven al catàleg: cinc impreses a Barcelona i una a València. Quant al segle XVIII, és el més representat, amb 94 exemplars, mentre que del 1801 fins a l’any 1820 ens arriben 17 edicions noves.
En ser la tipologia majoritària de la col·lecció gramàtiques i manuals per a l’ensenyament de la llengua - en primer lloc de la llengua llatina, seguit del castellà i català-, el format més comú és in octavo, seguit de in quarto. Només les dues edicions aldines, el diccionari català-llatí de Joan Lacavalleria del 1696 i sis diccionaris dels segles XVIII i principis del XIX són en format in folio. Entre aquestes últimes destaquem el Diccionario de la Real Academia Española de Joaquin Ibarra del 1780.
La col·lecció dóna fe de l’interès de Joan Solà envers la història de l’ensenyament de la llengua. Així ho demostren les nombroses edicions de les Introductiones latinae de Nebrija, set de les quals són noves incorporacions al catàleg. Com a curiositats, fora d’aquest àmbit lingüístic, podem citar, entre altres, un imprès emanat de la Diputació del General de Catalunya, Tarifa dels preus de les teles y altres sorts de robes y mercaderies, una educació de prínceps impresa a Brussel·les el 1738 i un compendi matemàtic en català de Girona de la segona meitat del segle XVIII.