Campus Bellvitge

Mostra bibliogràfica: Salut i Benestar al fons CRAI UB

La guia de lectura Salut i benestar al fons del CRAI UB neix d'un suggeriment rebut a través de l'InnovaCRAI, un espai que canalitza les idees i la creativitat del CRAI; es proposava realitzar una selecció de documents recomanats en l'àmbit de les ciències de la salut i el benestar, orientada a la societat en general i als membres UB no sanitaris.

Segons l'OMS, la salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'afeccions o malalties. Seguint aquesta línia de cerca de l'equilibri, us oferim una guia de lectura organitzada per grans àrees temàtiques: una petita mostra del fons que podeu consultar a través del nostre catàleg.

En la tria han col·laborat tres del CRAI biblioteques especialitzats en Ciències de la Salut: CRAI Biblioteca del Campus Clínic, CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge i el CRAI Biblioteca del Campus de Mundet.

 

 

Opineu sobre aquesta exposició

Apunts creatius: mostra de l’alumnat de Ciències de la Salut

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge exhibeix una selecció d’imatges extretes dels apunts d’anatomia humana dels estudiants dels ensenyaments impartits a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut del Campus Bellvitge durant el curs 2018/2019.

Introducció

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge exhibeix una selecció d’imatges extretes dels apunts d’anatomia humana dels estudiants dels ensenyaments impartits a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut del Campus Bellvitge durant el curs 2018/2019.

 

«Apunts creatius: mostra de l’alumnat de Ciències de la Salut»  presenta 27 reproduccions d’apunts originals: exemples de descripció anatòmica, mapes conceptuals i esquemes que complementen gràficament la nomenclatura de l’anatomia humana.

 

La pràctica de la representació científica de l’ésser humà es remunta a l’antiguitat, arriba a la seva esplendor al Renaixement, amb destacades personalitats com ara Da Vinci i Vesallio, i continua amb els grans anatomistes del segle XIX i XX: Testut, Latarjet, Rouvière, Sobotta, Gray/Carter, etc.

 

Actualment, en plena era digital, la tecnologia permet reproduir amb facilitat i exactitud el cos humà amb tota la seva complexitat. Malgrat això, s’observa que en el moment de l’estudi i l’aprenentatge encara s’empra el dibuix manual. D’aquí neix la iniciativa de mostrar el vessant cientificoartístic dels apunts de l’alumnat universitari del segle XXI.

 

Des del CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge hem volgut fer protagonistes els usuaris i les seves creacions, sense la col·laboració dels quals, aquest projecte no s’hauria fet realitat. Una tria d’aquestes obres s’exposa a la planta 0 del CRAI Biblioteca des del 12 de setembre fins al 25 d’octubre de 2019.

 

 

Apunts de l'exposició local

 

Gael Fernández. 4t Medicina   Miguel Ángel Martín. 1r Medicina   La Monja. 1r Infermeria    Gael Fernández. 4t Medicina

 

Miguel Ángel Martín. 1r Medicina   KT. 1r Medicina   Gael Fernández. 4t Medicina    Selena Magnasco. 1r Odontologia

 

Selena Magnasco. 1r Odontologia   Gael Fernández. 4t Medicina   KT. 1r Medicina    La Monja. 1r Infermeria

 

Xènia Vilardell. 5è Medicina   Nissrine El Ouaghmiri. 1r Odontologia   Xènia Vilardell. 5è Medicina

 

            

 

 

 

 

Opineu sobre aquesta exposició

 

Del cirurgià barber al podòleg: el naixement d'una professió

Entesa com a disciplina auxiliar dins de la professió mèdica, la podologia del segle XIX va evolucionar de forma compartida amb altres professions: barbers, sagnadors, ministrantes, cirurgians menors, infermeres, llevadores i comares, o bé dentistes. Sota la categoria de practicants i matrones, els cirurgians callistes van desenvolupar i perfeccionar el seu ofici i art al llarg del segle XIX. Diverses publicacions arreu de l’Estat espanyol i Europa posen en relleu l’evolució d’aquesta disciplina. Ara bé, tot i les disposicions legals per posar ordre al desgavell en què es trobaven les professions auxiliars mèdiques, no serà fins ben entrat el segle XX que la podologia rebrà el seu reconeixement oficial.

1. Introducció

L’interès dels humans envers la postura corporal i el moviment del cos té una llarga trajectòria. La bipedestació i l’evolució de l’aparell locomotor inferior han estat objecte d’estudi des de fa segles. Aquest interès, tant des de la vessant artística, com des de la vessant científica, ha produït gran quantitat d’imatges i estudis que fan palesa la preocupació en la cura pels peus i l’aparell locomotor en el seu conjunt.

Des de l’òptica biomecànica, el peu és la darrera baula que permet la posició vertical i el moviment de les persones. Junt amb les extremitats superiors, el tronc i el joc de les articulacions de les extremitats inferiors ―maluc, genoll i turmell―, el peu esdevé una peça indispensable, base o fonament on recau tot el pes del cos humà.

L’impacte de les lesions i malalties dels peus en el nostre dia a dia ha propiciat el sorgiment d’una disciplina que es va consolidar al llarg del segle passat: la podologia. Ara bé, la professió del podòleg té uns llargs antecedents que volem presentar a continuació.

 

2. Origens de la podologia

De l’antiguitat al segle XVIII: les primeres cures del peu

En els orígens de la podologia trobem lligams propers a la cirurgia, la infermeria i l’odontologia, entre altres professions i pràctiques sanitàries. El cirurgià barber de l’època moderna practicava sagnies, arrencava dents i queixals, tallava cabells i arreglava barbes, o bé tractava els ulls de poll i les durícies dels peus.

 

Segles XIX i XX: el naixement d’una professió

El professional que s’especialitzava en la cura dels peus era conegut amb el nom de callista, pedicur, quiropedista o, fins i tot, practipédico. És a partir de la segona meitat del segle XX que es consolida la denominació de podòleg per designar els experts en aquesta disciplina.

 

 

3. Evolució dels estudis de podologia a Espanya i creació de l’Escola de Podologia de la Universitat de Barcelona

La realització, l’any 1951, d’un curs d’especialització sobre les malalties dels peus a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona va ser un factor clau en el desenvolupament de l’especialitat de podologia dins els estudis d’Ajudant Tècnic Sanitari (ATS) i de la creació de la reconeguda Escola de Podologia de la Universitat de Barcelona.

Personalitats destacades de la medicina catalana, amb el suport de practicants amb una àmplia experiència professional en el tractament de les malalties dels peus, van establir els fonaments de la disciplina en què es basa l’actual grau de Podologia.

 

5. Agraïments

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, vol agrair la seva col·laboració a les persones i les institucions següents:

  • La Dra. Virgínia Novel Martí, per haver aportat la documentació impresa i fotografies provinents del seu fons personal.
  • L’Escola de Podologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, per haver-nos donat accés a la consulta del seu fons d’arxiu, on hem trobat documentació dels inicis de la mateixa Escola i de l’Agrupació de Podòlegs d’Espanya, la qual ens ha permès documentar àmpliament la darrera part d’aquesta exposició. Agraïm especialment la col·laboració desinteressada del Dr. Baldiri Prats Climent, director de la Unitat de Formació i Recerca de Podologia, i la Dra. Elena de Planell Mas, professora del Departament de Ciències Clíniques de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.
  • El Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya, i en especial al seu president, Manel Pérez Quirós, per haver facilitat documentació dipositada en el seu arxiu sobre la titulació de Podologia.
  • Pilar Mocé Izquierdo, vídua de F. Mañe, per haver aportat documentació que ha permès completar el seu perfil professional així com il·lustrar part d’aquesta exposició.
  • Rosa Maria Escachs Marquès, filla de L. Escachs Clariana, per la seva ajuda a l’hora de contrastar i reafirmar dades trobades a la bibliografia consultada.
  • Al podòleg Juli Alonso, per haver respost a les nostres consultes respecte a la creació i al funcionament de l’Escola de Podòlegs de la Facultat de Medicina entre els anys 1950 i 1980.
  • Al CRAI Biblioteca del Campus Clínic, per la cessió temporal de part del seu fons bibliogràfic.
  • Al CRAI Biblioteca de Reserva, per la digitalització de part de l’obra L’art de soigner les pieds.
  • A l’Special Collections Research Center de la Temple University (Philadelphia, PA.), per la cessió de la imatge Temple University School of Chiropody (1919).

 

Opineu sobre aquesta exposició

 

 

Cartell de Sant Jordi a la Universitat

mostralocal_slide

Cartell de Sant Jordi

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge exposa una selecció de cartells de Sant Jordi que formen part de la Col·lecció Belles Arts, un conjunt d'obres custodiades per la Facultat de Belles Arts amb la finalitat de garantir-ne la seva difusió i conservació.

Introducció

«Cartell de Sant Jordi a la Universitat» és una proposta per posar en valor el patrimoni de la Universitat de Barcelona: un conjunt de dotze cartells commemoratius de la diada del 23 d’abril, cedits temporalment a la biblioteca per a la seva exhibició.

Cada any la Facultat de Belles Arts celebra Sant Jordi presentant un cartell en honor al seu patró. Del 1987 al 2017, l'equip de deganat encarrega a docents i/o artistes reconeguts i emergents, i el 2018 també a l’alumnat. Enguany, a més, s’instaura com a concurs obert a estudiants i antics alumnes de la Facultat de Belles Arts.

Els cartells de les 32 edicions que s’han dut a terme s’han anat distribuint per diversos espais i edificis de la institució. Aquest fons també està disponible en línia al web Col·lecció Belles Arts, que recull 1.200 obres de pintura, escultura, fotografia, gravats i altres tècniques.

La mostra s’emmarca dins la iniciativa ARTalCRAI, un projecte iniciat el curs passat per acostar el fons d’art als usuaris dels CRAI Biblioteques de la Universitat de Barcelona. Des del CRAI Campus Bellvitge continuem impulsant el binomi art i coneixement comissionant aquesta nova exposició amb la col·laboració del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Facultat de Belles Arts.
 

Opineu sobre aquesta exposició

Vademècum

Amb aquesta exposició, el CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge vol mostrar el personal univers dels Guoita’ls de Patxi Ocio Casamartina. Uns inquiets i minúsculs personatges que l’autor ha vinculat, per primer cop, al camp de les ciències de la salut mitjançant instruments i materials mèdics. Una ocurrent i simpàtica forma de donar la volta a la vida quotidiana.

1. Introducció

 

El projecte «Vademècum» ens vol apropar al món dels hospitals, les consultes i les farmàcies des d’un punt de vista diferent al que estem acostumats. Partint de la base que el primer gran medicament és el somriure i que la imaginació ens ajuda a esbargir-nos, a «Vademècum» hi trobarem un seguit d’instruments i materials mèdics als quals se’ls ha donat la volta gràcies als Guoita’ls!

 

Guoita’ls! és una colònia de diminutes personetes d’un centímetre i mig pintades a mà per Guoitatu..., el seu fotògraf. Els agrada viatjar pel món de les persones grans i transformar els significats o les utilitats dels objectes amb els quals es reuneixen. D’aquesta manera ens ajuden a veure el que ens envolta des d’una altra perspectiva i ens obren les portes al món de la imaginació.

 

Amb paraules de Richard Wagner, «la imaginació crea la realitat». Esperem, doncs, que creeu els vostres somnis més somniats.

 

2. Patxi Ocio Casamartina

 

Fotografia de Patxi Ocio Casamartina

A Patxi Ocio Casamartina (Sabadell, 1989), fotògraf amateur, li agrada veure món a través del visor de la càmera. Entén la fotografia com a mitjà visual per ensenyar el que ell veu, per enquadrar la seva mirada i poder-la plasmar sobre el paper. És a dir, no li agrada fer servir la càmera per fer fotografies plenes de maquillatge de Photoshop ni és gaire amant d’utilitzar la fotografia com un llenç en blanc on el pintor-fotògraf hi conrea totes les seves inquietuds. Simplement li agrada mirar i copsar, és per això que prefereix usar el nom de copsador i no fotògraf. D’aquí li ve el sobrenom artístic Guoitatu... (del verb guaitar unit amb el pronom personal tu i els tres punts suspensius que no diuen res i alhora ho diuen tot).

 

Una branca de les seves fotografies la dedica al món dels Guoita’ls, petits ninotets d’un centímetre i mig d’alçada, pintats per ell mateix, que posa en diàleg amb objectes del món real per tal de donar una nova visió a l’objecte amb certs ecos brossians.

 

Exposa regularment des de l’any 2013 i ha guanyat alguns concursos fotogràfics i artístics. A més, des de l’any 2017 les seves fotografies il·lustren les portades de la revista QUADERN de les idees, les arts i les lletres, de la Fundació Ars.

 

Si voleu conèixer millor al fotògraf i la seva obra, consulteu els seu perfils a les xarxes:

 

Pàgina web: http://www.guoitatu.cat/

@guoitatu i @guoitals

https://guoitart.wordpress.com/

https://es-es.facebook.com/patxi.ocio.casamartina

https://twitter.com/Xurruques

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Opineu sobre aquesta exposició

Odontòlegs solidaris (2018)

Mostra fotogràfica organitzada pel CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge que testimonia moments de l’acció solidària de diverses ONG en el camp de l’odontologia a la Índia, al Senegal, a Kènia i a Barcelona.

1. Introducció

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge acull la mostra fotogràfica «Odontòlegs solidaris», que pretén evidenciar la tasca de cooperació que es duu a terme des de diferents ONG amb relació a la cura i la salut bucodental.

Algunes de les organitzacions solidàries que apareixen a les instantànies són la Fundació Vicente Ferrer i Dentistes sense Fronteres, a l’Índia, o Dentalcoop al Senegal i al barri del Carmel.

L’exposició actual és una reposició de la que es va exhibir l’any 2009 al nostre centre. L’objectiu és continuar divulgant i visibilitzant l’essencial labor humanitària d’aquests professionals, en gran part voluntària i que persegueix garantir l’assistència odontològica en comunitats amb pocs recursos o amb absència de serveis sanitaris.

Les imatges han estat cedides per Vicente Lozano de Luaces, llicenciat en Medicina (especialitat d’Estomatologia) i doctorat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Antic professor titular del departament d’Odontoestomatologia de la UB, actualment col·labora com a docent en diferents màsters i postgraus de la universitat.

El 2010 va rebre la distinció Fellow del Col·legi Internacional de Dentistes (ICD) pel seu compromís ètic com a professional de l’odontologia i té una llarga trajectòria solidària, tant a Dentistes sense Fronteres com a la Fundació Vicente Ferrer, en col·laboració amb altres entitats i organitzacions no governamentals.

 

5. Enllaços d'interès

 

Opineu sobre aquesta exposició

Balcons per la pau

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge acull la mostra fotogràfica «Balcons per la pau» de Julián Martín, fotoperiodista de l’Agència EFE (1981-2011). Les instantànies seleccionades, captades majoritàriament al barri de Gràcia de Barcelona entre el febrer i el març del 2003, evidencien la voluntat de pau i l’oposició a la guerra de l’Iraq mitjançant eslògans i accions reivindicatives.

Introducció

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge acull la mostra fotogràfica «Balcons per la pau» de Julián Martín, fotoperiodista de l’Agència EFE (1981-2011). Les instantànies seleccionades, captades majoritàriament al barri de Gràcia de Barcelona entre el febrer i el març del 2003, evidencien la voluntat de pau i l’oposició a la guerra de l’Iraq mitjançant eslògans i accions reivindicatives.

«“Balcons per la pau” surgió como una forma personal de manifestar mi protesta ante una guerra injusta y ante todas las guerras que proliferan por el mundo y también como una forma de dar voz y voto a los numerosos vecinos de los barrios de Barcelona que de manera sencilla colgaron sus pancartas sencillas, pero claras en sus balcones. Más de 6.000 tengo fotografiados para decir “No a la barbarie de la guerra”».

Julián Martín

A la capital catalana es van manifestar milers de persones el 15 de febrer del 2003 sota el lema «No a la guerra!», en contra de la decisió del govern espanyol de participar en el conflicte iraquià. Vulnerant el dret internacional, una coalició encapçalada pels Estats Units i el Regne Unit va aplegar unitats de les forces armades de diferents països (entre els quals les d’Espanya) i va envair l’Iraq. La invasió va suposar la mort de més d’un milió de civils iraquians, l’augment de l’hostilitat entre grups ètnics i religiosos i un estat fallit i inestable d’on ha acabat sorgint el terrorisme gihadista de l’Estat Islàmic, a més de provocar la consegüent guerra de Síria i la greu crisi actual dels refugiats.

 

Catorze anys després del «No a la guerra», els governs occidentals continuen sense trobar una solució pacífica als conflictes i la seva intervenció militar no fa més que agreujar la conflagració mundial.

 

L’exposició «Balcons per la pau» és una iniciativa contra la injustícia de totes les guerres i un testimoni i un homenatge dels ciutadans que les refusen. Des del 2003 s’ha pogut veure al Palau de la Virreina, en centres socials, biblioteques públiques, instituts o escoles.

Selecció fotogràfica

Opineu sobre aquesta exposició

Taxonomies infermeres: la normalització del llenguatge d’infermeria

El darrer terç del segle xx és una època clau en el desenvolupament dels diagnòstics d’infermeria. Entès com un judici clínic que formulen les infermeres sobre les respostes de l’individu, la família o la comunitat a les afeccions o processos vitals, el diagnòstic d’infermeria i les taxonomies associades han dotat de base científica la ciència infermera.

1. Introducció

L’exposició que us presentem a continuació proposa un repàs històric pel naixement i desenvolupament de les principals taxonomies infermeres a escala internacional. D’una banda, pretenem mostrar una petita fotografia dels orígens i els motius que van dur el col·lectiu de professionals a centrar els seus esforços en la unificació i normalització del llenguatge infermer. De l’altra, l’exposició permet mostrar i realçar la importància del fons bibliogràfic i documental del CRAI de la Universitat de Barcelona. En aquest sentit, la col·lecció que disposa el CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge es va veure augmentada i enriquida l’any 2013 amb el donatiu que va fer l’Associació Espanyola de Nomenclatura, Taxonomia i Diagnòstics d’Infermeria (AENTDE). Fruit d’aquell donatiu, el 2015 es va crear la col·lecció temàtica AENTDE, Asociación Española de Nomenclatura, Taxonomía y Diagnósticos de Enfermería, que, mitjançant el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, permet accedir lliurement a la publicació El Correo AENTDE, les actes dels simpòsiums i jornades organitzats per l’associació des del 1996, i l’Inventari del Fons Documental AENTDE. Aquest darrer, el fons documental, recull una documentació diversa i valuosa que permet resseguir l’evolució de les principals institucions implicades en la creació i difusió de les taxonomies infermeres.

Opineu sobre aquesta exposició

Un any de #BookFaceFriday al CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge

A principis del curs 2016-2017, des del CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge vam començar a participar en la iniciativa internacional #BookFaceFriday, una proposta arribada dels Estats Units perquè les biblioteques puguem mostrar el nostre fons i difondre’l d’una manera diferent i vistosa. En total, al llarg de vuit mesos, hem compartit 29 fotografies a Twitter i Facebook. I ara les reunim en aquesta exposició virtual. Esperem que en gaudiu i que us animeu a fer les vostres!

Opineu sobre aquesta exposició

Si taca NO toca

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge presenta l’exposició «Si taca NO toca», una campanya que pretén sensibilitzar els usuaris de la biblioteca sobre els hàbits de menjar i beure en aquest espai. L’objectiu és promoure el bon ús de les nostres instal·lacions, equipaments i fons bibliogràfic. L'exposició fotogràfica evidencia, entre altres, la quantitat i varietat de deixalles que es poden arribar a acumular a la biblioteca en el període d’una setmana qualsevol.

Durant el curs 2015-2016, es decideix supervisar el volum de brossa concentrat a la biblioteca, es revisa i es reforça la senyalització i s’alerta els usuaris sobre el compliment del marc normatiu. Tot i aquestes actuacions, no s’assoleixen els objectius de millora establerts. Per aquest motiu, durant el curs 2016-2017, s’ha apostat per una campanya de sensibilització en forma d’exposició fotogràfica.

Amb l’exposició «Si taca NO toca» es vol mostrar la quantitat de residus que es troben diàriament a la biblioteca. Aquestes deixalles testimonien que una gran part dels usuaris hi continuen menjant tot i les indicacions del personal i de les icones de prohibició. Les actuacions han de servir per eliminar aquest hàbit i adonar-se dels riscos que comporta per als documents i les instal·lacions.

La mostra es va inaugurar el passat 15 de març i es podrà visitar fins el 14 de maig a la planta 0 de la biblioteca. Originalment estava ubicada a l’interior de la biblioteca i posteriorment, per fer-la més visible, s’ha traslladat al vestíbul de l’entrada.
 

1. Imatges exposades

2. Selecció d'imatges descartades

 

3. Materials de difusió

 

Opineu sobre aquesta exposició