#LGTBIQ+

Amb motiu de la celebració el 28 de juny del Dia Internacional per l’alliberament LGTBIQ+, el CRAI Biblioteca de Dret presenta l’exposició virtual El moviment LGTBIQ+ en perspectiva. Un segle de lluites pels drets de les minories sexuals a Espanya.

Antonio Giménez Merino, professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i membre de la Clínica Jurídica dret al Dret, és l’autor del text de la mostra. El contingut repassa algunes lluites que s’han emprès a Espanya contra el sexisme gràcies a les quals s’han assolit fites tan importants per a la dignitat humana com descriminalitzar i desmedicalitzar les opcions sexuals.

Les imatges que il·lustren l’exposició provenen dels fons documentals dels arxius del Casal Lambda (Centre de Documentació Armand de Fluvià), Ca la Dona i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

La mostra conclou amb un pòdcast enregistrat a la Facultat de Dret on podem escoltar la conversa entre l’historiador i antropòleg Oscar Guasch, Antonio Giménez Merino i el jurista i politòleg, Marc Manso. Tots ells veus coneixedores de la problemàtica de les minories sexuals entorn el present i el futur.

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història commemora la celebració del Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+ 2023 amb dues actuacions.

D'una banda, el recull bibliogràfic L'Orgull ve de lluny que ofereix una visió de la comunitat LGTBIQ+ durant l'edat antiga i mitjana i que trobareu exposat a la planta 0 del CRAI Biblioteca fins al 30 de juny.

De l'altra, la decoració, un any més, de les escales d'entrada al CRAI Biblioteca amb els colors de la bandera LGTBIQ+. Aquesta actuació porta el nom d'Escales orgulloses i en aquesta ocasió hi suma més colors.

Amb motiu de la celebració el 28 de juny del Dia Internacional per l’alliberament LGTBIQ+, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una mostra bibliogràfica per commemorar l’efemèride des del punt de vista jurídic.

L’exposició es complementa amb l’aportació del text d’Antonio Giménez Merino, professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i membre de la Clínica Jurídica dret al Dret.

La identitat d’una persona (allò més personal i intransferible) depèn d’un conjunt de factors, heterogenis. Un d’ells és el gènere, sobre el qual han incidit i ajudat a ampliar la seva comprensió tant el feminisme com els estudis LGTBIQ+. Fruit d’això, a banda d’una extensíssima bibliografia, ens trobem amb avenços legals significatius, però no exempts de resistències pesants. Les veiem, en el primer cas, amb el retrocés als EEUU de drets que semblaven sòlids, com la interrupció voluntària de l’embaràs, o dels drets de les dones en general a regions com l’Afganistan.
Ara bé, quant els drets LGTBIQ+, avui en dia el repte que ens trobem no és només la resistència del conservadorisme tradicional, sinó la d’una part important del propi feminisme, com estem veient portes endins amb l’oposició suscitada per l’avantprojecte per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Sembla, en aquest sentit, que els drets relatius al sexe i el gènere hagin de recórrer camins diferents segons la identitat sexual de les persones, per tal de no trepitjar-se.
En aquest context, el reptes principals pels moviments socials i pels estudis sobre el dret antidiscriminatori són dos. Per una banda, saber identificar les situacions específiques que produeixen subordinació i la intersecció que es produeix en la seva causació entre factors com el gènere, la situació socioeconòmica, la raça o la nacionalitat. I per altra, construir un discurs capaç d’anar a l’arrel comuna dels problemes per tal d’enfrontar-los preventivament. Heus aquí la importància d’incidir en l’estigma mil·lenari associat a les orientacions sexuals i a les identitats de gènere, agitat una vegada i una altre per qui sent por a perdre els seus privilegis heretats.
Antonio Giménez Merino

Podeu visitar l’exposició fins al 8 de juliol a la planta 0 del CRAI Biblioteca de Dret.