Loading [Contrib]/a11y/accessibility-menu.js

CSUC

Reunió del grup de treball RDA de REBIUN amb participació del CRAI de la UB

Reunió del grup de treball RDA de REBIUN amb participació del CRAI de la UB

 

El CSUC ha participat a la reunió semestral del grup de treball RDA de la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN), que va tenir lloc el 13 de desembre de 2021. El CRAI de la UB ha estat representat per Rosa Fabeiro, cap de la Unitat de Procés Tècnic i membre del grup.

 

A banda de presentar les tasques ja enllestides, com el perfil per la creació de registres d'autoritats que es va fer públic el passat mes de maig, s'han exposat els següents objectius:

  • Crear uns perfils d'elements mínims per la descripció de registres bibliogràfics (el CSUC ha ofert els seus perfils com a punt de partida).
  • Compartir tutorials, exemples de plantilles o ajuts per implementar les RDA.
  • Seguir atentament els projectes que permetin treure profit de les informacions incloses en els registres d'autoritat, aflorant relacions entre autors i les seves obres. Com per exemple el projecte Shared Entity Management Infrastrure (SEMI) que està duent a terme l'empresa OCLC, entre d'altres.

Creat a finals de 2017, el grup de treball RDA de REBIUN té per objectiu difondre i facilitar la implementació a les biblioteques REBIUN de la normativa de catalogació RDA, donant resposta així a les demandes expressades per diverses biblioteques membres.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  

 

El CRAI al Seminari Experiències'20 organitzat pel COBDC

El CRAI al Seminari Experiències'20 organitzat pel COBDC

cobdc_santi-470x260.jpeg

 

Del 14 al 18 de desembre ha tingut lloc el Seminari Experiències’20, organitzat de forma telemàtica pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i que ha substituït les 16es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació que van haver d’ajornar-se sense data amb motiu de la pandèmia de la COVID-19.

 

El CRAI de la UB hi ha participat en dues sessions.

 

La primera sessió s'ha dedicat a 'La Biblioteca mutant: patrimoni, digitalització i ciència ciutadana' i ha comptat amb la participació a la taula rodona de Núria Altarriba (BC), Aina Manso (CRAI Biblioteca del Campus de Mundet) + Roberta Boscaro (CRAI Unitat de Procés Tècnic), Sofia Möller + Marta Puig (Can Pedrals, Granollers).

 

La tercera sessió ha estat dedicada a parlar sobre 'Intel·ligència d’eixam a les (biblioteques) universitàries: logística, comunicació instantània i gamificació'. A la taula rodona, que ha estat moderada per Rosario Gámez (COBDC), hi han participat Jordi Cornet (UB – CRAI Biblioteca del Campus de Mundet) que ha parlat sobre la posada en marxa d’un servei de Whatsapp i Maria Parras (UPF – Biblioteca Campus Universitari Mar) que ha comentat l’experiència d’un Escape Room sobre Open Access.

 

També hi ha participat Santi Balagué, cap de l’Equipament GEPA, que juntament amb Maria Teresa Santos (UAB – Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General) han explicat el rol del GEPA com a eina per a la transformació dels nous espais a les biblioteques, en el cas concret de la UAB, i han presentat un pòster sobre el magatzem cooperatiu en format vídeo.

Digitalització dels fons: Què implica, com es pot fer?. Presentació del CRAI a la sessió virtual sobre digitalització organitzada pel CSUC

Digitalització dels fons: Què implica, com es pot fer?. Presentacio del CRAI a la sessió virtual sobre digitalització organitzada pel CSUC

El 4 de novembre de 2020 ha tingut lloc una sessió virtual de digitalització organitzada per l’Àrea de Biblioteques del CSUC que ha comptat amb la participació d’Assumpta Pujol, cap de la Unitat de Gestió de la Col·lecció del CRAI de la Universitat de Barcelona, David Martínez, tècnic del Centre de Digitalització de la UB, Sandra Reoyo, cap de Ciència Oberta del CSUC, i René Bueno, delegat comercial d’Artyplan.

 

Per part del CRAI, amb la presentació Digitalització dels fons: Què implica, com es pot fer?, Assumpta Pujol i David Martínez han explicat què és digitalitzar, per què és important digitalitzar i què implica, tot destacant la importància de la planificació. També han mostrat els diferents formats i estàndards de digitalització que s'utilitzen i han presentat el Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona i els serveis que ofereix.

 

La sessió s'ha dut a terme per facilitar a les biblioteques col·laboradores del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) una visió global sobre què és la digitalització, quins documents són susceptibles de digitalitzar-se i com es pot dur a terme aquest procés.

 

Podeu veure la presentació del CRAI al Dipòsit Digital de la UB: Digitalització dels fons: Què implica, com es pot fer?.

                                                                                                                                                                                                               

 

La Llull DB a les presentacions de la Biblioteca Digital de Catalunya

La Llull DB a les presentacions de la Biblioteca Digital de Catalunya

 

 

El passat divendres 6 de novembre es va presentar la Base de dades Ramon Llull (Llull DB) dins del Primer Cicle de presentacions de Bases de Dades Catalanes en línia que organitza la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) del 16 d’octubre al 13 de novembre.

 

La Llull DB és una base de dades bibliogràfica que recull les obres de i sobre Ramon Llull gestionada pel Centre de Documentació de Ramon Llull de la Universitat de Barcelona (UB).

 

Trobareu el vídeo de la presentació al canal de YouTube del CSUC.

 

 

Podeu seguir les properes presentacions d'aquest cicle a través del Twitter utilitzant l'etiqueta #1erCicleBDDcat.

 

Manifest de les biblioteques universitàries davant la COVID-19

Manifest de les biblioteques universitàries davant la COVID-19

Les biblioteques de 13 universitats membres i participatives del CSUC (UB, UAB, UPC, UPF, UdL, UdG, URV, UOC, URL, UVic-UCC, UIC, UIB i UJI), entre les quals ens trobem, han fet públic un manifest conjunt on volen mostrar la necessitat d’accelerar la transformació digital de l’educació superior, que s’ha fet encara més evident a causa de la crisi sanitària provocada per la COVID-19.

 

Com podeu llegir en el post del Blog del CSUC, 'per donar una resposta eficient a la situació actual, i a banda de les accions puntuals de millora dels serveis tradicionals encara molt importants, cal que des de les biblioteques es fomenti una visió global que ajudi les universitats a fer un pas endavant en la transformació digital de l’educació superior en tots els seus aspectes. Cal disposar d’una visió i una estratègia digital que doni no només resposta a les necessitats emergents derivades de la crisi sanitària sinó també als reptes de la propera dècada.'

 

En aquest sentit, els serveis bibliotecaris de les universitats membres i participatives del CSUC, entre els que hi ha el CRAI de la UB, s’han compromès amb aquest manifest a treballar durant els propers anys en 10 projectes concrets:

 

                                                                                         

Vegeu el Blog del CSUC i consulteu el Manifest de les biblioteques universitàries davant la COVID-19 per saber-ne més.

REBIUN I COVID-19 Declaració a favor del coneixement obert i sostenible

REBIUN I COVID-19 Declaració a favor del coneixement obert i sostenible

                                                                                                                              

                                                                                      

La xarxa de biblioteques universitàries REBIUN, els consorcis de tot l'estat (entre els quals, el CSUC) i el CSIC, han elaborat una declaració a favor del coneixement obert i sostenible que us fem arribar des d'aquí juntament amb la seva declaració d'intencions:

 

La lluita contra la pandèmia del COVID-19 ha posat en evidència la importància de compartir el coneixement científic de manera immediata i oberta entre la comunitat investigadora.
 
Els consorcis, grups de compra, associacions i institucions que signen aquesta declaració i que estem contractant revistes per a les biblioteques acadèmiques, volem manifestar que el coneixement mundial és patrimoni de la humanitat i que el món actual necessita que estigui accessible de forma oberta i immediata per part de qualsevol persona.
 

Llegiu la declaració en català, espanyol i també la declaració original de l'ICOLC: Statement on the Global COVID-19 Pandemic and its impact on Library Services and Resources.

Ignasi Labastida, president de la junta directiva d'SPARC Europe per al 2019

Ignasi Labastida, president de la junta directiva d'SPARC Europe per al 2019

Extret del post de l'1 d'abril de 2019 del Blog del CSUC - Secció Ciència Oberta

La junta directiva d’SPARC Europe ha escollit Ignasi Labastida com a nou president en la seva reunió de març.

Ignasi Labastida, responsable de la Unitat de Recerca i Innovació del CRAI de la Universitat de Barcelona, ha estat treballant per fer realitat l’Open Access, l’Open Science i l’Open Education des de fa gairebé 20 anys. Supervisa els projectes oberts de la Universitat de Barcelona (accés obert, ciència oberta, recursos educatius oberts).

També és membre del grup de polítiques d’informació i accés obert de la League of European Research Universities (LERU), coautor del “LERU Roadmap on Open Science and Research Data” i membre del grup de treball sobre Ciència Oberta de la CRUE. Des de l’any 2003 va liderar el projecte d’impulsar i implantar les llicències Creative Commons a Catalunya i Espanya, i la seva traducció a sis idiomes. Ha format també part del grup de treball de LIBER sobre drets d’autor.

Per a Labastida, '"és un honor presidir la junta directiva d’SPARC Europe i més ara, en un moment en què estem esperant el que podria suposar un canvi radical en el sistema actual de publicació acadèmica. En els propers anys veurem com els principis del Pla S són implementats pels finançadors, editors, proveïdors i institucions de la recerca. També veurem com els principis FAIR s’estendran des de les dades de recerca fins a qualsevol resultat de la investigació. També veurem com les institucions fomentaran i influiran en aquest canvi, aportant finançament per obrir la infraestructura i per donar suport a una nova forma d’avaluar la recerca. SPARC Europe contribuirà a fer que “obert” sigui el valor per defecte. Els membres d’SPARC Europe es comprometen a dur a terme aquest canvi i espero poder treballar amb ells per aconseguir-ho”.

Labastida també ha donat les gràcies a Jan Erik Frantsvåg pels molts anys de servei que ha dedicat a SPARC Europe com a membre i president de la junta directiva i a l’ajuda que tindrà de tots els membres, en especial, de la vicepresidenta, Marlène Delhaye, i la directora executiva, Vanessa Proudman.

Ignasi Labastida, nou membre de la junta directiva d’SPARC Europe per al 2018

Ignasi Labastida, nou membre de la junta directiva d’SPARC Europe per al 2018

Extret de Ciència Oberta del Blog del CSUC del 21 de gener de 2018

                                                                                                                           

 

Ignasi Labastida, responsable de la Unitat de Recerca i Innovació del CRAI de la Universitat de Barcelona, ​​ha estat designat nou membre de la junta directiva d’SPARC Europe per a aquest 2018.

Labastida ha parlat sobre les seves prioritats com a membre, afirmant que: “En un parell d’anys arribarem a un any clau: el 2020. Aquesta data és per a molts grups d’interès com el punt en què l’accés obert serà la manera destacada de difondre els resultats de la recerca, però encara estem lluny d’aconseguir-ho, al meu entendre. Hi ha molt a fer en els propers dos anys si estem realment compromesos a portar a terme aquest canvi en les comunicacions acadèmiques.

No es tracta d’alterar el panorama de la publicació acadèmica, sinó d’una qüestió de canvi de mentalitat. Mai no aconseguirem un accés obert complet si no modifiquem cada pas del cicle de la recerca per alinear-nos amb els principis de la ciència oberta. Probablement, els canvis més importants que hauríem de veure en els pròxims anys serien en l’àmbit de les gratificacions i de l’avaluació de la recerca. Actualment, molts investigadors disseminen els seus resultats en molts formats diferents: text, dades, codi, metodologies i tot està relacionat. És necessari tenir en compte aquesta diversitat i complexitat quan es dissenyin i actualitzin els models d’avaluació i gratificació. A més, els investigadors implicats en la participació dels ciutadans en la recerca també han de ser reconeguts per l’impacte social que aconsegueixen.

Crec que estem en un període de canvi i en els propers anys hem de treballar dur a tots els nivells. Des de fa gairebé dues dècades he apostat per l’obertura de la meva institució, la Universitat de Barcelona, ​​i ara estic molt orgullós d’incorporar-me a la junta d’SPARC Europe amb l’esperança de treballar conjuntament amb una xarxa internacional desitjosa de fer que “open” (obert) sigui el valor per defecte.”

Podeu consultar la resta de nous membres de la junta directiva d’SPARC Europe i les seves prioritats en aquest enllaç.