En els darrers compassos del cant IV de l’Eneida, el cant de la bonica (i tràgica) història d’amor entre Dido i Enees, hi apareix un personatge que passa força desapercebut, però que té unes implicacions culturals que val la pena resseguir i que motiva la síntesi que se’n fa en aquestes pàgines. Aquest personatge és Barce, la dida d’Anquises, que va seguir Dido durant la seva dramàtica aventura mediterrània després de la caiguda de Tir en mans de Pigmalió, com tants altres fidels i cortesans de la reina.

Quan Dante Alighieri va escriure la Commedia als primers decennis del segle XIV va escollir dos companys de camí en el seu pelegrinatge a través de l’Infern, el Purgatori i el Paradís: Virgili i Beatriu. El primer representa la raó perquè en alguns passatges permet els homes mantenir els valors i la conducta que juntament amb la fe, representada per Beatriu, encaminen cap a Déu.