Publicat el número 7 de 2017 de la revista Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies

Publicat el número 7 de 2017 de la revista Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies

 

 

S'ha publicat el número 7, darrer número de 2017, de la revista Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies.

 

En aquest número, la secció miscel·lània consta de dos articles, el primer de Patrice Djoufack, Universität Hannover, amb el títol "ÜBER DIE MACHT DER LIEBE: PENTHESILEA UND DIE ÜBERSCHREITUNG" i un altre de Gemma Curto, University of Sheffield, amb el títol "CHAOS AND BORGES: A MAP OF INFINITE BIFURCATIONS".

 

El monogràfic, DOSSIER GRASS, va ser editat per Jordi Jané-Lligé de la Universitat Autònoma de Barcelona i presenta contribucions sobre l'escriptor alemany GÜNTER GRASS dels següents autors: Jordi Jané-LLigé, Pilar Estelrich, M. Loreto Vilar, Volker Neuhaus, Mario Saalbach, Miguel Sáenz i Dieter Stolz. També comptem amb una ressenya de Miriam Seidler i la entrevista de Ma. Eugenia de la Torre al poeta alemany-andalús José F.A. Oliver amb el títol "EL POETA JOSÉ F.A. OLIVER Y EL HAUSACHER LESELENZ: VIGÉSIMO ENCUENTRO LITERARIO EN LA SELVA NEGRA".

 

Podeu consultar la publicació Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies des del Web del CRAI > Revistes Científiques de la Universitat (RCUB) > Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies.

Exposició "Nazis i feixistes. L'ocupació simbólica de Barcelona (1939-1945)", amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició "Nazis i feixistes. L'ocupació simbólica de Barcelona (1939-1945)"

El passat 20 de novembre es va inaugurar al Castell de Montjuic l'exposició Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), que parteix de la recerca realitzada per al llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, publicat enguany per L’Avenç, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona.

 

L'exposició pretén apropar a la ciutadania, mitjançant fotografies i documents de l'època, un episodi oblidat i força desconegut, de la història local: aquells anys quan una capital revolucionària va esdevenir una gran ciutat franquista. Una època en què nazis i feixistes podien formar part, amb total impunitat, de l'espai públic barceloní, des del 26 de gener de 1939 fins a la derrota de les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial.

 

La caiguda de Barcelona a mans franquistes el 26 de gener de 1939 va posar punt i final a tres anys de Guerra Civil espanyola. L'ocupació de l'espai públic barceloní amb esvàstiques i actes feixistes s'explica gràcies a la complicitat evident de les autoritats locals i provincials, que van articular una xarxa de simpaties i reconeixements mutus entre els règims de Hitler, Mussolini i Franco. L'entusiasme per la nova Europa de l'Alemanya nazi i les promeses de futur del règim feixista italià es desplegaven amb una operació d'imatge contundent.

 

Heinrich Himmler, el gendre de Mussolini, el comte Galeazzo Ciano, i una llarga llista d'autoritats i delegacions italianes i alemanyes van visitar Barcelona i van ocupar simbòlicament els principals edificis de la ciutat: Ajuntament, Parlament de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Universitat de Barcelona, Teatre Tívoli, etc. Les activitats organitzades es posaren al servei del triomfalisme ideològic del règim: exhibicions esportives, actuacions musicals, conferències i exposicions. Barcelona havia entrat en el sistema europeu nazi-feixista com ho havia fet l'Espanya de Franco.

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb la cessió de diversos exemplars de monografies iguals a les exposades al Paraninf de la Universitat de Barcelona el febrer de 1941 a l'Exposición del Libro Alemán.

 

La mostra l'organitza l'Institut de Cultura de Barcelona i està comissariada per Mireia Capdevila (Fundació Carles Pi i Sunyer) i Núria Iceta (L’Avenç).

 

Es podrà visitar fins al 12 de febrer de 2018.

 

 

 

 

Nova versió del portal BiPaDi (Biblioteca Patrimonial Digital) de la UB

Nova versió del portal BiPaDi (Biblioteca Patrimonial Digital) de la UB

Des del dia 14 de desembre de 2017 disposem d'una nova versió de CONTENTdm el programari d’OCLC amb que la Universitat gestiona la Biblioteca Patrimonial Digital (BiPaDi).

  

 

 

 

 

 

 

 

Per fer l'actualització del software CONTENdm a la darrera versió 6, OCLC ha canviat el model i un dels requeriments és passar al núvol en lloc de tenir-lo en local com fins ara.

 

Aquest canvi de versió ha suposat millores i novetats per als usuaris del BiPaDi:

  • Ens adaptem a l’evolució futura del producte que ens permetrà els canvis de versions posteriors.
  • El canvi al núvol permet:
    • Més flexibilitat en la gestió de recursos.
    • Millores de rendiment en la interfície d'usuari.
    • Indexació optimitzada.
  • Interfície totalment adaptada a dispositius mòbils, millorant la usabilitat. 
  • Millores en la migració de dades.
  • Nova gestió de facetes (agrupació automàtica de resultats).

Per altra banda amb la nova versió ja no són accessibles un parell de funcionalitats:

  • Flipview (passa pàgines) que és una prestació no adaptada a dispositius mòbils.
  • Generació de pdf per descarregar el document complet.

L’actualització ha estat realitzada en el marc d’un projecte conjunt entre el CRAI i l'Àrea TIC de la Univestitat de Barcelona.

 

 

 

 

Història de la medicina catalana : Llibres exposats

.autor{ font-weight: bold; } .capcalera{ clear:left; padding-top: 5em; } .diposit{ width: 100%; text-align: right; padding-bottom: 0.5em; } .llibre{ clear:left; padding-top: 1em; } .logo{ float:right; margin:0px 5px; height: 1em; vertical-align:text-bottom; } .no-pic{ margin: 0; padding: 0; list-style-type:none } .no-pic li{ padding: 1em 0 0 0; text-align: justify; clear:both; } .portada{ float:left; margin:0px 10px 5px 0px; width:10%; } .titol{ font-style: italic; }

Obres de referència

    Fons de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG), nova col·lecció temàtica al CRAI Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

    Fons de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica

     

    El passat 2 de novembre de 2016, la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica pel qual la fundació donava el seu fons al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació per garantir la conservació d'aquest material i fer accessible als estudiosos la seva consulta.

     

    El donatiu incloïa una col·lecció de més de 1.100 cartes i menús de restaurants des dels anys 80 fins al 2012, la gran majoria de restaurants catalans, però també de la resta d'Espanya i d'Europa.

     

    Les cartes van lligades al nom del periodista i crític gastronòmic Miquel Sen, recopilador dels documents i a qui van dedicades un gran nombre de cartes. El conjunt permet establir un complet panorama de la història de la cuina catalana dels darrers 30 anys, amb presència de cartes de restaurants tan destacats en el panorama mundial com El Bulli de Ferran Adrià, El celler de Can Roca dels germans Roca, El racó de Can Fabes de Santi Santamaria, la Fonda Gaig de Carles Gaig o el Sant Pau de Carme Ruscalleda, entre d'altres. En paraules del propi Sen, les cartes són "testimoni d'un patrimoni culinari en continua evolució".

     

    Durant tot aquest any, el CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació Campus Torribera ha treballat en la descripció, classificació i inventari de la col·lecció. Aquest fons especial que es pot consultar a la biblioteca del Campus de l'Alimentació de Torribera, i que va merèixer una notícia a la secció Barcelonejant del diari El Periódico en el seu dia, s'ha anat enriquit amb altres donatius posteriors de cartes i menús de restaurants i de vetllades gastronòmiques fins a configurar una col·lecció singular i única d'aquestes característiques a l'estat espanyol que il·lustra la història de la cuina i la gastronomia dels últims anys.

     

    Podeu consultar tota la informació sobre aquesta col·lecció al Web del CRAI > Recursos d'Informació > Patrimoni bibliogràfic de la Universitat de Barcelona > Col·leccions temàtiques > Fons de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG).

    També podeu veure l'inventari i descripció de la col·lecció al Dipòsit digital de la Universitat de Barcelona.

     

     

     

     

     

    De la lletra al moviment. Nova guia de lectura al CRAI Biblioteca de Biblioteconomia i Documentacio

    De la lletra al moviment. Nova guia de lectura al CRAI Biblioteca de Biblioteconomia i Documentacio

     

     

    El CRAI Biblioteca de Biblioteconomia i Documentació ha preparat una nova guia de lectura titulada: De la lletra al moviment que inclou una selecció bibliogràfica relacionada amb aquest tema.

     

    La guia s’ha fet amb motiu del Seminari de l’Aula Rubió i Balaguer del curs 2017/2018 titulat «El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual», que ha tingut lloc lloc el dilluns 11 de desembre del 2017, a les 18h., a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Trobareu més informació a la pàgina de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer.

     

    Podeu consultar la guia De la lletra al moviment al Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Biblioteconomia i Documentació > Fons i col.leccions - Guies de lectura: De la lletra al moviment en format Flash (ISSUU)  i en format PDF al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. (Per visualitzar el document a doble pàgina cal que el descarregueu).

     

    També podeu consultar altres publicacions de la biblioteca a l'Issuu i al Dipòsit Digital de la Universitat.

     

    El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i l'obra Un cop l'any al Teatre Poliorama

    El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i "Un cop a l'any" al Teatre Poliorama

    Fa uns dies la productora Minoria Absoluta i Cow Theatre van estrenar al Teatre Poliorama de Barcelona l'obra Un cop l'any, un espectacle original de Bernard Slade que va triomfar als anys 70 a Broadway popularitzat arreu del món gràcies a la pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Ellen Burstyn i Alan Alda.

     

    L'acció transcorre en un període de 25 anys comprès entre el 1975 i el 2000 i durant el transcurs d'aquests anys els protagonistes van adaptant les seves vides a l'evolució de la relació personal i als canvis socials del seu entorn. Per marcar aquesta evolució emocional i les transicions entre escenes els productors estaven molt interessats en els fets històrics, socials i culturals rellevants d'aquests anys i així poder apropar la història a l'espectador.

     

    En aquesta tasca va col·laborar al llarg del mes de juliol el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i estem segurs que el resultat serà molt positiu.