La base de dades MLA International Bibliography ara a text complet

La base de dades MLA International Bibliography ara a text complet

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha canviat el tipus de subscripció, de resums a text complet, del recurs MLA International Bibliography, la base de dades més important de filologia a nivell mundial.

 

MLA ofereix al voltant de 2,8 milions de citacions bibliogràfiques detallades, principalment de llibres i articles, de publicacions acadèmiques internacionals que documenten el registre acadèmic des del començament del segle XX, i unes 1.000 revistes a text complet, de les més utilitzades a la base de dades.

 

El seu abast temàtic inclou literatura, teoria i crítica literària, llengües i lingüística: estudi de llengües de qualsevol període històric, incloent-hi història i teoria lingüística, lingüística comparada, semàntica, estilística, sintaxi i traducció, ensenyament de llengües, retòrica i composició. També cobreix folklore (literatura popular, música, art, creences i rituals), arts escèniques (cinema, ràdio, televisió i teatre) i història de la impremta i l’edició.

 

Podeu accedir a MLA International Bibliography a través del Cercabib.

S’inicien els treballs de descripció del Fons Josep Cuatrecasas

S’inicien els treballs de descripció del Fons Josep Cuatrecasas

 

La Unitat de Procés Tècnic i el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiv) del CRAI, i l’Arxiu de la Universitat de Barcelona treballen conjuntament en la descripció del Fons personal del Dr. Josep Cuatrecasas i Arumí.

 

El Dr. Josep Cuatrecasas i Arumí, botànic català, va néixer a Camprodon el 19 de març de 1903. Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona (1923), de la qual fou professor de Botànica de l’any 1924 al 1931, i es doctorà a la Universidad de Madrid el 1928. Autoritat eminent en botànica tropical, descriví espècies vegetals noves en Nota a la flora de Colombia (1934) i Estudios sobre plantas andinas. És autor d’una revisió exhaustiva del gènere Theobroma cacao and its allies (1964), Prima flora colombiana (1957-69) i Aspectos de la vegetación natural en Colombia (1958). El 1954 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Després de jubilar-se, el 1977, continuà desenvolupant la seva activitat investigadora a la Smithsonian Institution com a investigador honorari associat fins a la seva mort a Washington, D.C. el 24 de maig de 1996.

 

El Fons personal del Dr. Josep Cuatrecasas i Arumí. El 23 de juliol de 2010 el Dr. Manuel Subirà, president de la Fundació Concòrdia Farmacèutica i nebot del Dr. Josep Cuatrecasas, va fer donació del Fons personal Cuatrecasas al CeDocBiv. Aquest fons conté documentació generada per les seves funcions i activitats científiques en el camp de la botànica, princiàlment material bibliogràfic, correspondència, fotografies i llibretes de camp, llibres de text, flores, etc., així com diverses revistes de botànica i separates de les seves publicacions. El fons també conté correspondència, generalment de científics de la seva època, de temes científics i alguns de personals. El volum de cartes d'aquest llegat posa de manifest que J. Cuatrecasas mantenia relacions amb molts científics de l'època d'arreu del món i de disciplines diverses. Destaquen la correspondència amb E. Huguet del Villar, I. Bolivar, C. Pau i K. Faust, entre d'altres. Sovint, intercalades entre aquestes cartes hi ha una còpia de la resposta del mateix J. Cuatrecasas.

 

Destaca la col·lecció d'aproximadament 400 fotografies, totes elles numerades i amb un llistat numèric mecanografiat on es detalla el seu contingut. Corresponen principalment a fotografies de plantes o de paisatges d'excursions botàniques per Catalunya, Andalusia, Alemanya, Suïssa, Itàlia i Colòmbia, entre d'altres. Hi ha algunes fotografies de l'excursió que va organitzar J. Braun-Blanquet de la S.I.G.M.A. a Catalunya. D'altra banda hi ha també dibuixos originals de plantes, fitxes de citacions de plantes, fitxes bibliogràfiques, retalls de premsa, i quatre rotlles de 16 mm, en un estat crític de degradació, d'expedicions botàniques del Dr. Cuatrecasas. En tres dels rotlles consta com a data del material l’any 1935. El poc material que la Filmoteca de Catalunya va poder salvar d'aquestes pel·lícules es guarda en un CD al CeDocBiV.

 

Una part del fons bibliogràfic i documental del Dr. Josep Cuatrecasas va ser entregat per ell en vida i va quedar dipositat, en part, al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. A més, la Fundació Concòrdia Farmacèutica va fer donació d'un fons bibliogràfic provinent del domicili particular del Dr. Cuatrecasas a Barcelona. Aquesta donació va arribar al CeDocBiv en dues trameses sota la descripció genèrica “Lot de llibres”, però incloïa, a més de llibres, separates i revistes, documentació d’arxiu.

 

Trobareu tota la informació sobre aquest fons al Web del CRAI >  Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona > Fons Personals > Cuatrecasas, Josep - Fons Personal (FP).

Museïtzació del Refugi de Sant Just Desvern amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Museïtzació del Refugi de Sant Just Desvern amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Refugi de les Escoles de Sant Just Desvern va ser construït amb la participació dels veïns i veïnes de la vila durant la Guerra Civil espanyola per tal de protegir les persones dels atacs de l'aviació insurgent sobre la població civil.

 

Un cop descoberta la seva ubicació, l'Ajuntament de Sant Just va decidir dignificar i fer visible aquest important patrimoni de la memòria i es va iniciar el projecte que ha acabat amb la museïtzació de l'entorni i de l'exterior del refugi i amb la rehabilitació i obertura a la ciutadania del propi refugi.

 

A part de l'ús pel qual va ser construït, el refugi ha tingut diversos usos al llarg dels anys fins que va caure en l'oblit, al web expliquen com ha estat la seva redescoberta:

 

L’interès pel refugi va rebrotar amb l’inici del segle XXI quan veïnat del poble, membres d’entitats com el Centre d’Estudis i el Grup Espeleològic Rat Penats, van mostrar interès en aprofundir en el seu coneixement. A la passejada intergeneracional pels espais del bombardeig, feta el maig de 2008, diversos testimonis directes van explicar on era el refugi. Al 2009, el trasllat de l’Escola Montserrat i l’inici d’un procés de reordenació urbanística de l’espai van permetre avançar amb la recuperació. El 4 d’agost de 2009 la feina conjunta entre el veïnat i Ajuntament va donar fruits i es va descobrir la boca d’entrada situada a l’antiga escola Montserrat i tornar a caminar per la galeria del refugi. 

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció d'imatges que s'incorporaran al web i al vídeo que s'estan realitzant des de l'Ajuntament i que encara no han donat per acabats.