Nou espai al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació (Campus Diagonal)
![Nou espai al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació (Campus Diagonal) Nou espai al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació (Campus Diagonal)](/sites/default/files/styles/large/public/imatges/Noticies/img_20200902_184717-q.jpg?itok=T91fMI3h)
Al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació (Campus Diagonal) comencem el curs estrenant el nou Espai #CRAIOFF.
Veureu que a la primera planta hem instal·lat quatre pufs i quatre banquets comodíssims per quan necessiteu baixar el ritme de feina o desconnectar una estona sense marxar de la biblioteca.
Noves taules electrificades al CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals
![Noves taules electrificades al CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals Noves taules electrificades al CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals](/sites/default/files/styles/large/public/imatges/Noticies/electrificacio2-q.jpg?itok=-9dJTpyU)
El CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals ha instal·lat 20 nous endolls a les cinc taules que es troben a la part dreta del fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca.
Amb aquesta millora, l'àrea que no té taules electrificades queda més coberta i permet satisfer la creixent necessitat de connectar els dispositius mòbils.
Esperem que us sigui d'utilitat.
Novetats d'interès en l'obertura dels CRAI Biblioteques de la UB
![Novetats d'interès en l'obertura dels CRAI Biblioteques de la UB Novetats d'interès en l'obertura dels CRAI Biblioteques de la UB](/sites/default/files/styles/large/public/imatges/Noticies/obertura7bis-q_0.jpg?itok=2sLHA8hu)
A partir del dia 7 de setembre de 2020, obrirem els CRAI Biblioteques amb nous horaris i més serveis amb cita prèvia.
La traducció de Diego López de Cortegana de 1513.
El present article introdueix diversos aspectes sobre la primera traducció íntegra al castellà de L’ase d’or d’Apuleu (segle II), sobre la seva primera edició impresa a Sevilla a mitjans de la segona dècada del segle XVI i sobre el seu autor, Diego López de Cortegana (1455-1524).
Apuleu i els savis africans.
En aquests dies de més que potencial regressió, en què hom ha de viure immergit en un univers on la mentida és qualificada com a “fake new”, és a dir, encara que qualificada de falsa, manipulada o simulada, no deixa de ser, malgrat tot, notícia, i en què hom descobreix la increïble fragilitat del que hom anomenava el llombrígol de la societat, és a dir, la família, actualment angoixada perquè no pot resistir la convivència de tots els seus membres en reclusió a la llar, en aquest món, doncs, conegut
"Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur"
![Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur](/sites/default/files/styles/large/public/imatges/Noticies/anuaribiblioteques-q.jpg?itok=OxMaETam)
S'ha publicat a la revista Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura d'aquest any 2020, l'article de Dídac Martínez Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur.
Loquitur nisi Punice. Apuleu i les llengües de l'Àfrica romana
«Sic honorant Christum donatistae ut dicant illum remansisse ad duas linguas,
latinam et punicam, id est afram».
AGUSTÍ D'HIPONA, Tractatus in Epistulam Iohannis ad Parthos, 2,3.
Convocatòria de reconeixement de les revistes científiques UB i concessió d’ajuts 2020
![Convocatòria de reconeixement de les revistes científiques UB i concessió d’ajuts 2020 Convocatòria de reconeixement de les revistes científiques UB i concessió d’ajuts 2020](/sites/default/files/styles/large/public/imatges/Noticies/rcub_ajuts-q.jpg?itok=MsY-BTgZ)
El passat 10 de març de 2020, el Vicerector de Projecció i Internacionalització de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Vicerectorat de Personal Docent i Investigador, va obrir la 10a convocatòria de reconeixement de les revistes científiques de la Universitat de Barcelona i de concessió d’ajuts per publicar-les.
El asno de oro y la literatura hispánica
El interés por rastrear las huellas de Apuleyo en la literatura española se remonta a los estudios pioneros de Marcelino Menéndez Pelayo reunidos en Bibliografía hispano-latina clásica (1952).