Com artista treballo amb una tècnica híbrida entre mètodes digitals i analògics. Faig animació, vídeo, dibuix i il·lustració (LinkedIn.com/in/jon-garcia). Vaig decidir representar l’escena en la qual les bruixes Pítia i Mèroe entre impetuosament a mitja nit a casa d’Aristòmenes, que té d’hoste a Sòcrates. Sòcrates fugia dels encanteris de Mèroe, i és apunyalat per ella; tot seguit, Aristòmenes és immobilitzat entre les cames de la bruixa, que se li pixa a la cara.

Soc en Mattias Esquivel i soc estatunidenc de naixement però també em sento català en certa manera. Fa uns anys em vaig traslladar a Catalunya, per això he tingut l’oportunitat de presentar la meva proposta artística per l’exposició. La meva obra s’inspira en el capítol en el qual l’ase d’Apuleu fuig dels llops i d’altres perills acompanyat d’un pagès. Vaig escollir aquest tema perquè trobo que tots fugim d’alguna cosa, per les experiències que hem tingut i les persones amb les quals ens hem relacionat.

Soc estudiant de belles arts a la UB. L’element que he volgut destacar amb aquesta peça és la figura de la rosa i allò que simbolitza a la novel·la, ja que és el mitjà que condueix al protagonista a passar d’un estat a un altre. La rosa és d’un vermell intens, un element conclusiu que comporta la metamorfosi. La tècnica emprada per fer l’obra ha estat un collage i tinta estampada sobre paper.

Soc pintor i muralista (@pabl0navas) i no acostumo a il·lustrar novel·les i contes. Amb aquesta imatge he volgut reflectir la solemnitat del moment que descriu la novel·la: el poder de tot allò “còsmic” sobre nosaltres. Per això he inclòs la constel·lació d’Orió i l’estrella Sírius, al costat de la Lluna. Alhora he volgut plasmar la senzillesa d’un despertar i la confusió després d’un malson. Tot plegat s’uneix per provocar la transformació del protagonista.