Física i Química

0

Exposició virtual: Marie Sklodowska Curie

Marie Sklodowska Curie

Marie Sklodowska Curie (1867-1934)

Marie Sklodowska Curie

Marie Sklodowska Curie (1867-1934)

Marie Curie a la primera Conferència Solvay (1911)

Marie Curie a la primera Conferència Solvay (1911)

L'Assemblea de les Nacions Unides, a proposta de la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada), ha proclamat el 2011 Any Internacional de la Química, coincidint amb el centenari del lliurament del Premi Nobel de Química a Marie Curie.

La Biblioteca de Física i Química vol aprofitar aquesta commemoració per donar a conèixer les publicacions més significatives de Marie Curie en la seva edició original.

A l'exposició trobareu bibliografia relacionada amb Marie Curie i la seva participació al Primer Congrés Solvay, del qual també celebrem el centenari enguany.

El recull vol ser un recorregut per la trajectòria d'un científic excepcional, és el primer en guanyar dos Premis Nobel en categories diferents, Física i Química . És la primera catedràtica de la Facultat de Ciències de la Sorbona i la primera dona en doctorar-se a França. La seva actitud desinteressada la va dur, d'acord amb Pierre Curie, a no patentar mai cap dels seus descobriments, ni obtenir benefici econòmic de les aplicacions comercials derivades.

Exposició virtual: 350 anys de la Royal Society of London

Exposició CRAI Biblioteca de Física i Química 350 anys de la Royal Society of London

Exposició CRAI Biblioteca de Física i Química 350 anys de la Royal Society of London

Exposició CRAI Biblioteca de Física i Química 350 anys de la Royal Society of London

Exposició CRAI Biblioteca de Física i Química 350 anys de la Royal Society of London

Exposició CRAI Biblioteca de Física i Química 350 anys de la Royal Society of London

Exposició CRAI Biblioteca de Física i Química 350 anys de la Royal Society of London

L'objectiu d'aquesta mostra és donar a conèixer el fons del CRAI Biblioteca de Física i Química relacionat amb la més antiga de les societats científiques existents, considerada creadora de la ciència moderna per sistematitzar l'experimentació i per la invenció de les publicacions científiques

Fa 350 anys, el 15 de juliol de 1662 el rei Carles II concedeix la cèdula reial a la Royal Society of London, creada dos anys abans. Aquesta cèdula constitueix oficialment la Societat i li atorga el permís per a publicar.

 

El 1665 la Royal Society inicia la publicació de la revista Philosophical Transactions, primera publicació científica en anglès i primera de fer avaluar per experts els manuscrits abans de la seva publicació. Philosophical Transactions s'ha fet ressó de milers d'investigacions de científics com Isaac Newton, Charles Darwin, Michel Faraday o Stephen Hawking

Exposició virtual: Les revistes estan d'aniversari

Astronomy & Astrophysics

Astronomy & Astrophysics

Tetrahedron letters

Tetrahedron letters

CERN Courier

CERN Courier

Journal of molecular biology

Journal of molecular biology

L'any 2009, dues revistes fonamentals de la Biblioteca de Física i Química, Astronomy & Astrophysics i Tetrahedron Letters, celebren 40 i 50 anys respectivament, de la publicació del primer volum.

En commemoració del quarantè aniversari, i coincidint and l'Any Internacional de l'Astronomia, Astronomy & Astrophysics recull, en un número especial, la selecció dels 40 articles més influents des de 1969. Cada article s'acompanya del comentari d'un especialista mundial on s'explica el context i el seu impacte dins del camp de l'Astrofísica.

Tetrahedron Letters es publica setmanalment des de 1959 amb l'objectiu de difondre, de manera ràpida, les investigacions més rellevants pel que fa a la Química Orgànica Teòrica i Experimental. TL és enguany la segona publicació més citada dins la categoria de Química Orgànica amb un Factor d'Impacte de 2.538.

La Biblioteca vol aprofitar aquesta celebració per posar a l'abast dels usuaris que visitin l'expositor de les Mostres Bibliogràfiques, els articles essencials d'ambdues revistes. A l'exposició també es destaca el primer volum, que en companyia d'altres dades, fa palès l'evolució de les revistes, i per extensió, del seu àmbit de coneixement.

La mostra es completa amb l'exhibició dels últims fascicles de  quatre revistes més que també estan de celebració: Journal of Molecular Biology, CERN Courier, Synlett i Synthesis.

Exposició virtual: 25 anys de Ful·lerens

Mostra bibliogràfiva 25 anys de Ful·lerens

Mostra bibliogràfiva 25 anys de Ful·lerens

Mostra bibliogràfiva 25 anys de Ful·lerens

Mostra bibliogràfiva 25 anys de Ful·lerens

El 1985, Harold Kroto, Richard Smalley i Robert Curl van descobrir l'existència de molècules de carboni de 60 àtoms amb una geometria especial: 20 hexàgons i 12 pentàgons. Per la similitud entre l'estructura química d'aquests compostos i la cúpula geodèsica de l'edifici dels Estats Units en l'Exposició Universal de Montreal (1967), construïda per l'arquitecte Richard Buckminster Fuller, anomenaren la nova molècula Buckminsterfullerene.

Opineu sobre aquesta exposició

Exposició virtual: La veu dels científics

Sota el títol "La Veu dels Científics", la Biblioteca de Física i Química presenta una mostra dels enregistraments sonors de conferències de científics prominents

Es poden escoltar les conferències en les veus de Max Planck, Erwin Schrödinger, Lise Meitner, Werner Heisenberg, Richard P. Feynman i Albert Einstein.

 

Com a complement d'aquest material sonor, a la mostra s'exposen llibres on es poden consultar els textos d'algunes d'aquestes conferències en diferents idiomes.

 

La Biblioteca ha editat una Guia per cada un dels científics amb el contingut de les gravacions, les dades biogràfiques i un recull bibliogràfic.

Exposició virtual : 25 anys sense Richard Feynman

Feynman junta tòrica

R. Feynman amb la junta tòrica

Feynman pintant

Feynman signa tota la seva obra amb el pseudònim d'Ofey

Feynman rep el Premi Nobel en Física

Feynman rep el Premi Nobel en Física el 1965

El CRAI Biblioteca de Física i Química presenta la mostra bibliogràfica 25 anys sense Richard Feynman, premi Nobel de Física el 1965 pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Al marge de les aportacions a la física en el camp de les interaccions de partícules elementals, la computació quàntica i la nanotecnologia, Feynman destaca per la curiositat per conèixer com funciona el món i la passió contagiosa per la docència.

 

L'exposició està dividida en quatre àmbits: biografia, principals contribucions a la física, activitat docent i aficions.

 

Entre el material que descobrireu exposat, s'hi troben les principals publicacions del fons de la Biblioteca sobre Richard Feynman. La mostra inclou una recopilació del nombrós material audiovisual sobre Feynman disponible a internet.

 

Us convidem també a visitar-la a l'entrada de l'Hemeroteca.