Cap el 1949, comença a tocar els bongos. Toca amb prou professionalisme per arribar a escriure una partitura de percussions per a un petit ballet a Nova York, que interpreta amb el seu grup The Three Quarks.
Al llarg dels seus anys de professor a Caltech, va impartir cursos de física com a professor convidat a Rio de Janeiro. Durant aquells mesos aprèn portuguès, coneix la universitat brasilera i la samba. Feynman queda impressionat per l'alegria del carnaval brasiler, fins al punt de sortir en una escola de samba, Us Farcantes de Copacabana, tocant la frigideira.
,
Una altra de les aficions de Richard Feynman és resoldre tot tipus de puzles, trencaclosques i endevinalles. Durant el temps en què treballa en el Projecte Manhattan a Los Alamos (Nou Mèxic), gaudeix esbrinant els numeros secrets de les caixes fortes on s'amaguen els documents més confidencials, incloses aquelles en què es guarden les fórmules per a la construcció de la bomba atòmica.
L'habilitat de Feynman no era secreta, encara que si els seus mètodes, així que quan necessitaven algun document i el propietari de l'arxivador no hi era, cridaven Feynman perquè ho obrís, demostrant la inseguretat de les instal·lacions.
,
Amb el seu amic i biògraf Ralph Leighton, s'interessa per Tuva, una petita república de Sibèria, intrigat pel curiós nom sense vocals de la capital Kyzyl, i pels seus segells únics emesos a principis del segle XX. Emprenen la tasca d'esbrinar tot el que poden d'aquell país i donen a conèixer la seva cultura. D'aquest esforç en neix el grup Friends of Tuva.
Feynman va planejar visitar Tuva, però a causa dels problemes burocràtics de la Guerra Freda no se li va permetre viatjar. Malhauradament, el permís del govern rus arribà l'endemà de la seva mort.
,
Enmig de tot això, Feynman és conscient de la importància del pensament rigorós i ordenat, del perill de les creences irracionals fins i tot referides a la ciència, solia dir que la ciència com a tal, no demostra res, el que demostra les coses és l'experiment, el treball, les dades. En una entrevista de 1981 deia: «Puc viure amb el dubte, la incertesa i el no saber. Crec que és molt més interessant viure sense saber que tenir respostes que puguin estar equivocades». Una actitud que va intentar ensenyar no només als seus alumnes, sinó a una societat necessitada de comprendre la postura del científic.
,