CRAI Biblioteca de Fons Antic

Interpretar i descriure prou i correctament les enquadernacions del CRAI Biblioteca de Fons Antic és una aspiració catalogràfica que ja fa un temps que tenim in mente.

No és fàcil fer-ho, i per això estem tan contents que en Nicholas Pickwoad hagi acceptat la invitació del CRAI Biblioteca i actualment estigui investigant les relligadures del Fons Antic al llarg d’una estada de prop de tres setmanes.

Professor emèrit de la University of Arts London, gran especialista en enquadernacions històriques i director del Ligatus Research Center, Pickwoad s’ha concentrat molt particularment en les enquadernacions més comunes, entre les quals les de pergamí flexible, que són les que predominen a la nostra col·lecció.

Una part de la seva estada estarà dedicada a compartir amb nosaltres allò que haurà observat durant l’examen dels llibres, amb la meta principal de començar a entendre millor les nostres enquadernacions per apropar-nos a l’objectiu de què parlàvem al principi.

Però pensem que és important que també el públic gaudeixi del seu saber, especialment els professionals, professors i estudiants del ram. Amb aquest propòsit, la seva activitat a la Universitat culminarà la setmana del 17 d’abril, en un cicle de xerrades - Bindings matter - organitzat pel CRAI Biblioteca de Fons Antic en què també col·laboren la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals i el projecte Folia recepta.

La col·lecció Epigrafia i numismàtica del BiPaDi (Biblioteca Patrimonial Digital) ha estat ampliada amb un centenar de volums procedents del CRAI Biblioteca de Fons Antic i digitalitzades pel Centre de Digitalització (CEDI).

A la col·lecció s’hi recullen les obres digitalitzades de les dues ciències que estudien les inscripcions i les monedes i medalles, aquestes últimes des d’una perspectiva tant descriptiva com mercantil. La gran majoria són impresos des del segle XVI fins a inicis del XX i molts d’ells presenten gravats.

Tot i que l’antiguitat clàssica és l'etapa amb més representació, s’inclouen obres d’altres àmbits espacials i cronològics. Per exemple, per al territori català s’inclou l’obra mestra de Josep Salat Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña. Destaquem també l'obra del prestigiós gravador i numismàtic Enea Vico que recull les monedes de les emperadrius romanes i l'obra manuscrita en dos volums de Pere Màrtir Anglès Historia monetal de medallas antiguas y epitáfica. En un context general i més modern, citem la quarta edició de Guida numismatica universale a càrrec de Francesco i Ercole Gnecchi.

Actualment, està formada per 74 obres de fons antic i 7 de fons posterior a l'any 1820 procedents dels CRAI biblioteques de Fons Antic, Filosofia Geografia i Història, Lletres i Dipòsit de Cervera. Com és sabut, l’epigrafia i la numismàtica són dues fonts importantíssimes per a l'obtenció de dades, tant per a la història com per a l'arqueologia.

Esperem que amb aquesta col·lecció digital contribuirem a facilitar la seva recerca.

Els llibrets de música que formen la nova col·lecció especial al CRAI de la UB recullen les lletres de diferents composicions musicals en forma de programes de concert. El CRAI Biblioteca de Fons Antic és especialment ric en aquesta tipologia de documents, que inclou llibrets d’òpera, d’oratoris i de villancets, majoritàriament dels segles XVII i XVIII representats o cantats a Barcelona.

La minuciosa tasca de selecció que s'ha fet dels diferents tipus de documentació musical conservada al CRAI Biblioteca de Fons Antic, amb l’ajut de dos especialistes en música antiga — Antonio Ezquerro de la Institució Milà i Fontanals del CSIC i Oriol Brugarolas de la Facultat d’Història de la UB— i plasmada al catàleg, ha permès la creació d’aquesta col·lecció especial, que conté una explicació detallada de cada tipus de llibret, els enllaços al catàleg, l’enllaç als documents digitals al BiPaDi i una bibliografia extensa sobre el tema.

El projecte de col·laboració entorn de la col·lecció de música –ara ja amb el nom de Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical— ha donat altres resultats com l’exposició Acords sacres i profans. El fons antic de música de la Universitat de Barcelona i la publicació del primer número de la col·lecció “Consonantia”: Tomás Vicente Tosca y la renovación musical en el siglo XVIII. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021.

La Universitat de Barcelona commemora durant el curs 2022-2023 el 150è aniversari del primer curs acadèmic inaugurat a l'Edifici Històric. Amb motiu d'aquesta efemèride, Neus Verger, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic, ha estat entrevistada a RAC1 per Xavi Bundó, a qui ha ensenyat algunes de les joies de la nostra col·lecció:

• Llibre de Sent Soví (Manuscrit 68)
• Incunable De Oratore, de Ciceró (Inc. 485), primer llibre imprès fora d'Alemanya
• Soliloqui de Sant Buenaue[n]tura (Inc. 597) únic al món
• Un recull de mapes (XVII-9029) i un punt de llibre ben curiós!

El programa Via Lliure RAC1 s'ha pogut seguir el dissabte 17 de desembre a les 13 hores. Des de la seva notícia Pergamins , manuscrits i incunables: els tresors més ben guardats de la UB podeu veure imatges curioses del fons i els espais del CRAI Biblioteca de Fons Antic i escoltar l'entrevista a Neus Verger.

Al mes de setembre de 2022 es va presentar l’exposició Ignasi de Loiola, la Companyia de Jesús i Catalunya (1522-2022). Una mirada històrica a través del Fons Antic de la Universitat de Barcelona a les vitrines de l’espai expositiu dels CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres. El comissariat va córrer a càrrec de Diego Sola, professor d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del nostre company Joan Miquel Oliver.

Ara ja podeu gaudir de la versió virtual de l'exposició. S'hi han inclòs algunes peces que van haver de ser descartades per falta d’espai a les vitrines, i on en els propers mesos es complementarà el contingut amb nous comentaris a algunes peces escollides per diferents especialistes en el tema de l’Àrea d’Història Moderna de UB.

La mostra virtual, a més de l’exposició pròpiament dita, incorpora altres apartats:

• El text sobre el fons de procedència jesuítica del CRAI biblioteca que ja es va presentar a la mostra presencial, i que ha pogut ser ampliat i al qual se li ha incorporat una bibliografia bàsica.
• L’enllaç a la conferència que el comissari Diego Sola va fer a la Sala de Manuscrits el dia 13 d’octubre amb el títol “Del ser al fer: Ignasi de Loiola i l’home modern”.
• Una bibliografia bàsica per aprofundir en el tema.

Esperem que aquesta nova contribució ajudi a fer més visible el ric fons del CRAI biblioteca i sigui una aportació valuosa per al coneixement dels jesuïtes durant l’època moderna.

Trobareu més informació sobre l'exposició al Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Els proppassats 28 i 29 de novembre de 2022 es va celebrar a Lió una trobada del projecte Sammelband 15-16, liderat pel professor Malcolm Walsby, de l'Enssib (École nationale supérieure des sciences de l'information et des bibliothèques).

L'objectiu del projecte és aprofundir en la producció i ús de volums facticis (Sammelbände) a Europa durant els segles XV i XVI.

En aquesta ocasió, i en el marc de l'ajut atorgat per la regió Auvergne-Rhône-Alpes al professor Walsby per a establir lligams d'investigació amb la nostra ciutat, van ser convidats el professor Pedro Rueda Ramírez de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) i les bibliotecàries del CRAI Biblioteca de Fons Antic Núria Cangròs i Alonso i Marina Ruiz Fargas.

L'aportació de les representants del CRAI Biblioteca es va centrar en exposar les característiques de la seva col·lecció de facticis d'impresos i manuscrits dels segles XV a XVIII i en reflexionar sobre els reptes i límits que suposa la seva descripció i visibilitat al catàleg en línia Cercabib, a la vegada que es van mostrar alguns exemples de Sammelbände d'incunables.

De ben segur haver participat en el workshop ha permès descobrir nous aspectes i possibilitats de recerca d'aquests volums tan interessants, però en ocasions problemàtics, en què es troben relligats entre el 15 i el 20 per cent dels documents del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Amb motiu dels 500 anys de la mort d'Antonio de Nebrija, la Biblioteca Nacional d'Espanya celebra l'efemèride amb una exposició dedicada a aquesta figura clau per a la sistematització i desenvolupament de l'ensenyament de les llengües llatina i castellana a partir de finals del segle XV: Nebrija (c.1444-1522), el orgullo de ser gramático.

La nostra participació es concreta en l'edició de les Introductiones latinae impresa a Barcelona per Antoni Lacavalleria el 1684.

La mostra es podrà visitar a la Sala Recoletos del 25 de novembre de 2022 al 26 de febrer de 2023.

Es presenta el primer número de la col·lecció Consonantia, dedicada al fons patrimonial bibliogràfic musical de la Universitat de Barcelona.

El volum que enceta la col·lecció, provinent del fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic, porta per títol Tomás Vicente Tosca y la renovación musical en el siglo XVIII i inclou l'edició facsímil del Tratado de la música especulativa y práctica del segon volum de l'obra de Tomàs Vicent Tosca i Mascó, Compendio mathemático, en la seva tercera edició. L'obra va precedida d'una introducció a la col·lecció Consonantia i dos estudis dels musicòlegs Paulino Capdepón Verdí i Antonio Ezquerro.

La presentació tindrà lloc a la Sala Ramon i Cajal de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona el dia 21 de novembre a les 18 hores. Comptarem amb la participació del vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, Agustí Alcoberro, i de la directora del CRAI, Judit Casals. També hi haurà una ponència a càrrec de l’autor del segon estudi crític, Antonio Ezquerro.

Podeu ampliar la informació sobre Consonantia al Blog de Fons Antic.

El passat divendres 4 de novembre, Neus Verger, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic, va fer una presentació a la Jornada Herramientas para el estudio del patrimonio bibliográfico, emmarcada dins el Procte Quid est liber, a la Facultat de Ciencias de la Documentación de la Universidad Complutense de Madrid.

El títol de la intervenció va ser Tratamiento de impresores y antiguos poseedores en el CRAI Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universidad de Barcelona, l'eix central del qual van ser les dues bases de dades Marques d'impressors i Antics posseïdors.

Vegeu el programa de la Jornada.

S'ha publicat al diari independent El inconformista digital, una entrevista amb Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Fons Antic, amb el títol Una conversación con Neus Verger. El libro antiguo.

En més d'una hora de conversa, es fa una passejada general pels diferents aspectes del CRAI biblioteca, la seva història, fons i serveis.

La revista ja va publicar una entrevista amb Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. D'aquesta manera, les dues biblioteques patrimonials del CRAI de la UB ja tenen un espai en aquesta publicació.