Law CRAI Library

Els moviments populistes constitueixen un fenomen cabdal per a la política contemporània. N’hi ha de signe ideològic ben divers, amb objectius contraris, i per això és dificultós aportar una definició acadèmica de “populisme” que resulti transversal i operativa. Tanmateix, hi ha consens en el fet que una mateixa forma de fer política, de base emocional i propagandística, es troba en el rerefons d’un conjunt de lideratges d’impacte global (Trump, Bolsonaro, Milei, etc.). La simplificació demagògica dels problemes socials, els discursos messiànics d’adhesió de grup i la representació esquemàtica de la societat (amb una divisòria reduccionista entre elits i poble) són trets característics del vessant més fosc dels populismes.

Aquesta exposició facilita eines d’anàlisi per reflexionar críticament sobre aquest fenomen. Així doncs, s’hi tracten diversos aspectes (l’aproximació a les teories populistes; la tecnopolítica, el poder de les xarxes, la influència de les fake news; el populisme punitiu, etc.). Aspectes que fan palès que una deriva populista-regressiva del sistema polític fora un risc per a la pervivència de la democràcia liberal, de naturalesa prou fràgil enfront de les tècniques que sovint acompanyen els lideratges populistes, com ara els discursos de manipulació massiva i d’exaltació identitària.

Avui la democràcia afronta múltiples amenaces. Les vies de circulació permanent de missatges influents en l’opinió pública permeten l’expansió extraordinària d’idearis d’enfrontament, a un ritme accelerat que era impensable temps enrere. Alhora, la mentida esdevé rutina i es difumina la distinció racional entre allò fals i allò veritable. La normalització de notícies de postveritat mina pautes de rigor que orientaven el debat públic. Tot plegat, en uns anys en què la humanitat ha d’encarar greus reptes civilitzatoris i de justícia social (la fam i la pobresa; les guerres i les migracions forçades; els estralls del canvi climàtic, etc.); en un context en què l’aspiració al reconeixement dels drets humans resulta qüestionada pel curs bel·licista del món.

Aquesta problemàtica de fons interpel·la la ciutadania crítica i mena a repensar fenòmens que, com els populismes, són transcendents per al futur més immediat. Per això, l’exposició que presentem pretén contribuir modestament a comprendre millor el temps que ens toca de viure.

   Exposició virtual   

Una societat d’iguals és una aspiració democràtica irrenunciable. Assolir-la és una tasca col·lectiva, que depèn de la capacitat de cadascú per reconèixer incondicionalment com un semblant qui no és o no pensa igual. Això és ben diferent de la pietosa tolerància dels moderns, que connota sempre la jerarquia de qui es permet decidir quines han de ser les condicions perquè l’altre sigui mereixedor de reconeixement.

No obstant, al llarg del temps, els obstacles (psicològics, socials, culturals, jurídics) que han impedit materialitzar aquesta idealitat han estat molts i poderosos.

Els esdeveniments que es repassen en aquesta mostra, necessàriament esquemàtica, il·lustren aquestes dificultats pel que fa a les minories sexuals, però també els esforços que s’han fet en el seu si per esquivar-les. Aquests esforços sovint han exigit desobeir lleis discriminatòries, tal com van fer Gandhi o King, els quals van comprendre que era necessari per obrir una bretxa en la compacta societat racista, classista i colonialista del seu temps.

Els textos i la selecció de la bibliografia d'aquesta mostra han anat a càrrec d'Antonio Giménez Merino, professor titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona.

La guerra d’Ucraïna, iniciada el 24 de febrer de 2022 amb la invasió d’aquest país per part de la Federació Russa, està constituint, indubtablement, un dels conflictes bèl·lics més disruptius i més importants de les darreres dècades, sobretot per a Europa, amb conseqüències polítiques, socials, econòmiques i energètiques que estan tenint i tindran importants repercussions.

Com totes les guerres és també una autèntica tragèdia humanitària i representa, a més, un atac directe a la línia de flotació d’un sistema de relacions internacionals que hauria de ser pacífic, segur i estable, organitzat sobre la base del Dret Internacional i al voltant d’institucions internacionals com l’Organització de les Nacions Unides.

Amb motiu del «Congrés internacional sobre els impactes de la guerra d'Ucraïna» que se celebra del 24 al 27 d’octubre de 2022 a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Dret presenta l’exposició virtual La guerra d’Ucraïna. Elements d’anàlisi per entendre el conflicte.

Els textos i selecció de bibliografia han anat a càrrec de Xavier Pons Ràfols, degà de la Facultat de Dret i Catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona. L’exposició virtual es complementa amb una mostra bibliogràfica que es pot visitar a la planta 0 de la biblioteca.

Jordi Solé i Tura (1930-2009) té un lloc a la història de Catalunya i d’Espanya com a lluitador antifranquista, dirigent de Bandera Roja i del Partit Socialista Unificat de Catalunya, ponent de la Constitució espanyola de 1978 i de l’Estatut d’Autonomia, ministre de Cultura... També era, i aquesta és una faceta menys coneguda, professor de la Facultat de Dret, de la qual en seria degà. Així mateix,  fou introductor al nostre país de noms de referència en la cultura científica i social. Com  a mestre i pensador, creà càtedra i deixà un llegat que transcendeix la seva activitat política.

L’exposició vol recordar la seva figura, destacant-ne especialment la seva vessant universitària i cultural. Ell mereixeria una exposició molt més àmplia, molt més política. Algun dia alguna institució l’haurà de fer. Aquesta n’és un esbós.

Seguint les passes dels companys del CRAI Biblioteca Campus de Bellvitge, el CRAI Biblioteca de Dret reprèn l’exposició Si taca no toca que podeu visitar a la planta 0 del CRAI Biblioteca fins el 31 de juliol. La campanya es fa amb la finalitat de promoure l’ús adequat de les nostres instal·lacions, equipament i fons bibliogràfic, així com garantir el coneixement de la normativa sobre menjar i beure dins els nostres espais.

.