La recerca i les ciències bàsiques

Ramón y Cajal S. Nuevas observaciones sobre la estructura de la médula espinal de los mamíferos ; Sobre la terminación de los nervios y tráqueas en los músculos de las alas de los insectos : nuevas revelaciones del método de Golgi. Barcelona : [s.n.]; 1890.

Treballs del Laboratori d’Histologia de la Fac. Med. Barcelona. Conté dos treballs, datats el 1888 i el 1890, amb molt bones il·lustracions.

 

 

 

Ramón y Cajal S. Terminación de los nervios y tubos glandulares del páncreas de los vertebrados : trabajo del Laboratorio de histología de la Facultad de Medicina de Barcelona. Barcelona : Impr. de la Casa Provincial de Caridad; 1891.

 

Diu: Trabajo del Laboratorio de Histología de la Facultad de Medicina de Barcelona. Treball de 15 pàgines, amb 5 dibuixos.

 

 

 

Ramón y Cajal S. Pequeñas contribuciones al conocimiento del sistema nervioso : trabajos del laboratorio histológico de la Facultad de Medicina de Barcelona. Barcelona : Impr. de la Casa Provincial de Caridad; 1891.

 

És un conjunt de sis treballs (a la portada interior en diu quatre) “con 15 zincografías intercaladas en el text” (a l’interior només 12) publicat per la Facultat de Medicina.

 

 

 

Histología U. de B. F.  de M., L. de. Reglamento del Laboratorio de Histología. Barcelona : Universidad de Barcelona. Facultad de Medicina; 1907.

 

Aprovat per R.O. de 27 d’agost de 1907, conté 14 articles.

 

 

 

 

 

Sala i Pons C. La Neuroglia de los vertebrados : estudios de histología comparada : tesis del doctorado. Barcelona : Impr. de la Casa Provincial de Caridad; 1894.

 

Tesi de doctorat presentada el 23 de juny de 1894. Descripció de la neuroglia en cadascun dels centres i en diversos animals: medul·la espinal, cervellet (o cerebel), cervell, i en diverses parts: ganglis simpàtics, etc.  

 

 

 

Sala i Pons C. Estructura de la médula espinal de los Batracios / por CL. Sala .... El Plexo de Auerbach de los batracios / por S.Ramon y Cajal ... Barcelona : Impr. de la Casa Provincial de Caridad; 1892.

 

Es un fullet que conté dos treballs -  I. “Estructura de  la médula espinal de los batracios, per Claudi Sala; II- “El plexo de Auerbach de los batracios”., per S. Ramon i Cajal, datats el febrer de 1892. Sala consta com a estudiant de medicina i ajudant d’Histologia. És un dels pocs deixebles de Cajal a Barcelona, el seguí a Madrid,  i després es va dedicar privadament a anàlisis.

 

 

Ramón y Cajal S. Nuevo concepto de la histología de los centros nerviosos : conferencias pronunciadas en la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña en los días 14, 18 y 19 de marzo de 1892. Barcelona : Impr. de Henrich; 1893.

 

Conferències pronunciades a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya els dies 14, 18 i 19 de març de 1892. Publicades a la ”Revista de Ciencias  Médicas de Barcelona, núms 16, 20, 22 y 23 de 1892 (tomo XVIII). (Conjunt de 68 pàgs.).

 

 

Pi i Sunyer A, Pi i Sunyer J. Cajal and the physiology of the nervous System. S.l. : [s.n.]; 1936.

 

Explicació detallada de les aportacions de Cajal, des del punt de vista de les descripcions histològiques, al progrés del coneixement de la fisiologia del sistema nerviós.

 

 

 

 

Pi i Sunyer A. Réception solennelle du professeur Pi Suner : nommé docteur en médecine honoris causa; de l’Université de Toulouse. Toulouse : l’Université; 1922.

 

Aquest acte marca l’enfortiment de les relacions entre les universitats de Toulouse i Barcelona, i entre la medicina catalana i occitana, per medi de les càtedres de Fisiologia. Es gestava la creació d’una revista catalano-occitana de Fisiologia, amb el suport principal de l’Institut de Fisiologia. Notem la grafia del cognom: Pi Suner.

 

 

Recepción pública del Doctor Augusto Pi Suñer en el Colegio Nacional Mariano Moreno : 17 de octubre de 1919. Buenos Aires : Talleres Gráficos Virius; 1920.

 

Va fer la conferència sobre: “Dos fisiólogos pacifistas: Richet y Nicolai”. (pp. 38-64). Richet fou professor de Fisiologia a la universitat de París i Nicolai ho fou de Berlín fins el 1915.

 

 

 

 

Pi i Sunyer A. Le Sympathique sentitif : l’innervation afférente de l’intestin grêle. S.l. : s.n.; 1925.

 

Separata de CR Soc. Biol. 1925. Segueix en la línia dels treballs sobre sensibilitat interna, com a origen dels reflexes circulatoris i respiratoris. Escrit breu.

 

 

 

 

Pi i Sunyer A. Els Reflexos tròfics glucemiants. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans; 1923.

 

Comentari extens del tema en un llibre de miscel·lània, desenvolupant el concepte de sensibilitat tròfica de Turró. Interès d’actualitat del tema: “Tot seguit que (sigui per la causa que es vulgui: treball, fred, inanició) baixa d’un cert límit el contingut de glucogen en els teixits, s’exagera el to del reflex glucemiant”.

 

 

Pi i Sunyer A. Sobre la unidad de mecanismos de coordinación funcional. Madrid : Impr. de Fortanet; 1917.

 

Text d’una conferència a Sevilla el 1917, dins de les reunions de la Asociación Española para el progreso de las ciencias.

 

 

 

 

Pi-Sunyer Bayo J. La Influencia de las terminaciones nerviosas propioceptivas de las extremidades posteriores sobre la posición de las anteriores : [observaciones en gatos descerebrados]. [S.l. : s.n.]; 1928.

 

Treball durant l’estada de Jaume Pi-Suñer (i Bayo) a Harvard. Separata de The Am. J. of Physiology, 1928, 83, 548-553.

 

 

 

Pi-Sunyer Bayo J. The Influence of the proprioceptive nerves of the hind limbs upon the posture of the fore limbs in decerebrate cats. [S.l. : s.n.]; 1928.

 

Separata del American Journal of Physiology, constitueix un exemple de les investigacions de Jaume Pi-Sunyer durant la seva estada als laboratoris de fisiologia de la Universitat de Harvard.

 

 

 

The Production of the silent period by the synchronization of discharge of motor neurones / by H.E. Hoff ... [et al.]. [S.l. : s.n.; 1934.

 

Treball fet al laboratori de Fisiologia de la Universitat de Yale. Forma part del conjunt de  treballs fets per Jaume Pi-Suñer en centres d’alta qualificació científica en la seva fase de recerca als Estats Units.

 

 

 

Vilató i Bassols FX. Teorías acerca de la calorificación animal. Barcelona : Establ. tip. de los sucesores de N. Ramirez; 1883.

 

L’autor és Auxiliar de Fisiologia i Terapèutica de la Facultat de Medicina. Presenta diverses teories sobre l’origen del calor animal, algunes del període antic: pitagòrica, vitalista; iatro-química, iatro-mecànica; altres modernes, com les vitalistes: Brodie, Chossat; les teories físiques: Bichat; i la teoria química: Lavoisier, combustió. Per últim exposa les teoria actuals i les relacionades sobre la influència del sistema nerviós en la producció i regulació  del calor.

 

 

Ruiz D. Fisiología del sueño. Barcelona : Tip. La Académica, de Serra hermanos y Rusell; 1900.

 

Article de la Gaceta Médica Catalana, 1900, treball que forma part del conjunt d’escrits de la  fase inicial de Diego Ruiz. Després va ser psiquiatre heterodox, que es reconeix deixeble de Gaspar Sentiñón. Director un breu temps del sanatori de Salt. Filòsof, amb idees pròpies, amb obra extensa. Exiliat el 1939, morí el 1952 a Tolosa de Llenguadoc.

 

 

Soler Dopff C. La Exploración del esfuerzo muscular por el método dinamográfico. Barcelona : Impr. La Renaixença; 1932.

 

Aporta un nou aparell, el cronodinamògraf, que serveix per a mesurar l’esforç muscular, fins a un màxim de 100 kg amb l’ajut de “palanquetes” petites. Hi ha imatges i gràfiques i una descripció de la utilitat de l’aparell. L’autor és professor d’Higiene a l’Escola Industrial de Terrassa i de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona. 

 

 

Valls y Bielsa V. La salud y la longevidad al alcance de todos por el sistema naturista moderado. Barcelona : R. Pujol; 1912.

 

Fulletó heterogeni breu de 24 pàgines. Té un capítol curt sobre el menjar. Creu que el règim adequat pel que està preparat l’home és el frugívor i la beguda més adient és l‘aigua. Esment de les idees de Kuhne. Com a elements curatius esmenta primer els banys, de sol i de vapor. Llista d’aliments “conforme a la naturalesa”, en primer lloc la sopa de blat triturat, segueixen fruites i verdures.