El fil per a cosir la història de la medicina

En una Biblioteca l’element més visible i característic encara avui, pel que fa al paper imprès, són els llibres. També hi ha, entre altres, els fulletons. Potser és més precís el nom de fullet. El Diccionari de l’IEC el defineix: fullet. m. Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena. No tenen la intenció del llibre. No entrem en més detalls. S’acostuma a classificar-los a part dels llibres. En el concepte no s’hi inclouen les publicacions amb ritme periòdic, considerades com a revistes, ni tampoc, moltes vegades, les “separates”. Sovint els antics tenen un nivell de conservació baix.

Al CRAI Biblioteca del Campus Clínic hi ha al voltant de tres mil vuit-cents que es guarden en arxivadors a part, ordenats per autors i de manera alfabètica. Ara, aquí, es fa una exposició dels que es consideren més representatius atenent a la seva temàtica. Es procura fer una exposició equilibrada, marcant  els que poden ser més interessants o representatius.

El El biaix més visible és la desviació cap a un predomini dels continguts socials per sobre dels clínics o dels científics. Les matèries socials de la medicina tenen un paper de primer ordre, en particular les de caràcter preventiu: la higiene, denominació més clàssica i la salut pública.

Se’n fa una presentació per temàtiques, amb un cert ordre de freqüències, i pot sobtar que el capítol més nombrós sigui el dedicat a les aigües, amb enfocaments diversos, dels quals el més visible són les aigües dels balnearis. Segueixen els dedicats a les malalties infeccioses, en primer lloc la tuberculosi. I després els conceptes típics de la higiene i la intervenció de l’administració sobre temes de salut.

Pel que fa a l’administració. Es remarca la seva importància, des de l’àmbit local a l’internacional. El primer acostumava a estar en els ajuntaments que havien d’atendre les necessitats més immediates: el viatger, o pelegrí; els pobres, les situacions urgents. Així es van crear els hospitals de pobres i pelegrins. Eren més llocs d’acollida que no pas d’assistència. Després venen els hospitals generals, més aviat en viles i ciutats grans. Més tard arribà la col·laboració entre nacions en el segle XIX, així la creació de la Creu Roja; ja en el segle XX, la Societat de Nacions va tenir una acció important, i ara l’Organització Mundial de la Salut (OMS, WHO), depenent directament de les Nacions Unides.

Aquesta exposició té unes dimensions reduïdes,  reuneix únicament impresos de mida fullet dipositats al CRAI Biblioteca. Hi ha un predomini dels de la segona meitat del segle XIX i primera del XX,  i, com s’ha dit, tenint més presència els aspectes socials de la Medicina. De la segona meitat del XX no n’arriben tants. També cal dir que el material anterior a 1800, no figura en aquesta exposició. Potser el més interessant d’aquell temps són els  discursos,  lliçons i exercicis d’oposicions fets a Cervera, en llatí.