Medicina militar
Guerra CC de S de. Organització dels serveis sanitaris : regles higièniques generals que cal seguir en campanya. [Barcelona?] : Edicions Jefatura Serveis Sanitaris; 1937.
Fullet molt ampli, editat pel Consell de Sanitat de Guerra de la Generalitat, sembla més destinat a persones especialitzades o amb responsabilitats administratives que a la població civil. Gran quantitat d’informació.
Chinchilla A. Discurso inaugural leido en la abertura de las sesiones académicas del Cuerpo de Sanidad Militar de este distrito el dia 4 de enero de 1851. Barcelona : Impr. de Tomas Gaspar; 1851.
Aportació interessant de dades sobre patologia i intervencions amb referència dels cirurgians que van actuar. Estadístiques sobre els hospitals de Catalunya, entre ells deu hospitals militars actius a Catalunya a meitat del segle XIX.
Azoy A. Proyecto de cuadro clasificador de las enfermedades, lesiones ó defectos físicos del aparato visual en su relación con la aptitud física para el servicio militar. Barcelona : Imp. Casa P. de Caridad; 1908.
Estudi aprofundit de les minusvalideses de l’aparell visual, en relació a l’ingrés en el servei militar i quadres sobre els defectes de la visió.
Haro J de. Manual de quintas ó Guia del médico tanto civil como militar en las operaciones de reemplazo del ejército. Madrid : Impr. de Manuel Minuesa; 1875.
Manual de reconeixement mèdic molt complet pel seu temps, 1875, pels models de documentació emprats.
Sievert Jackson J. Higiene militar : la alimentación del soldado. San Fernando (Cádiz) : Capitanía General. Estado Mayor. Sección Tipográfica; 1893.
L’autor, metge de la marina al departament de Cadis, aporta informació molt detallada de la quantitat i tipus d’aliments que es donava als soldats, inclòs el ranxo.
Bergós i Ribalta F d’Assís. Cirugía de guerra. Bergós Ribalta. Barcelona : [Casa d’Assistència President Macià]; 1937.
Informació breu, amb esquemes, sobre fractures d’ossos llargs, publicada com a revisió ràpida, abans de l’inici de la guerra.
Barber G. La Transfusión de sangre en la guerra actual. [S.l.] : Jefatura de Sanidad del Ejército; 1937.
Model de fitxes dels donants i dels ferits. Organització dels serveis de transfusions. Manera d’improvisar una transfusió. Iconografia dels serveis i del camió de transport de sang.
Duran i Jordà F. The Service of blood transfusion at the front : organisation - apparatus. [Barcelona?] : [s.n.]; 1937.
Noticia, principalment sobre organització i aparellatge dels serveis de transfusió quan la guerra civil. Referència a les idees suggerides per W. Dutrem i S. Palma; també a l’extracció, preparació i transport de a sang.
Feo i García R. Agressius químics. València : Institut d’Estudis Valencians; 1937.
Document fet en plena guerra civil espanyola, el 1937, per l’Institut d’Estudis Valencians, quan el Govern de la República estava a València. És clarament informatiu, amb un nivell relativament alt, destinat a la població civil.
Comisión Internacional de Peritos para la Protección de la Poblaciones Civiles contra la Guerra Química : 1.a Sesión, Bruselas, 16-19 Enero 1928. Madrid : Cruz Roja Española; 1928.
Document més d’intenció que de resolucions, en que s’indiquen normes generals de protecció de les poblacions civils. Recolzat per la Societat de Nacions i la Creu Roja, aprovat en la reunió de Brussel·les de gener de 1928.
Bergós i Ribalta F d’Assís. Aspectes mèdics de la guerra química. Barcelona : Generalitat de Catalunya; 1936.
Notícia breu i condensada, amb alguna referència històrica, sobre gasos o vapors tòxics. Detall sobre els que s’han emprat arrel de la primera guerra mundial, principalment els irritants a base de clor, els pròpiament tòxics, (CO, CNH), mixtes, esternutatoris, vesicants, lacrimògens i altres.
“Z” CC de S de GS. Instruccions sobre defensa passiva de la població civil, per al cas d’atac amb gasos. Barcelona : Casa d’Assistència President Macià; 1936.
Document just de l’inici de la guerra civil elaborat pel Consell de Sanitat de Guerra, amb informació d’interès preventiu, front a possibles atacs amb gasos (per experiència de la seva utilització a la guerra de 1914-1918). Dades de protecció en refugis, front a bombes incendiàries i explosives. Normes de sanitat en refugis. Alguns esquemes.
Medicina legal
Nadal i Lacaba R. Suicidios : oracion inaugural que en la apertura pública de las sesiones celebrada por la Academia de Medicina y Cirujia de esta ciudad á los 2 de enero de 1841 leyó el Dr. D. Rafael Nadal y Lacaba. Barcelona : Imp. de Antonio Brusi; 1844.
Lliçó inaugural de curs a la RAM de B. de l’any 1841. Un dels primers treballs impresos com a monografia sobre aquest tema a Catalunya. Important com a precedent.
Valentí Vivó I. La Obra de César Lombroso : conferencia de extensión universitaria dada en la Cátedra de Medicina Legal y Toxicología de la Universidad de Barcelona. Barcelona : La Neotipia; 1909.
Conferència recollida pels alumnes. Valora la figura de Lombroso, personalitat de primer ordre en la criminologia del seu temps, professor d’Antropologia criminal a la universitat de Torino, amb motiu de la seva mort.
Soler Garde F. Patología y simulación de la epilepsia. Barcelona : Impr. Militar y Comercial de Calzada; 1893
Tesi de l’autor, metge de sanitat miliar (octubre de 1892). Estudi bastant detallat del tema. Formes clíniques. Gran mal. Petit mal. Formes larvades. Epilèpsia jacksoniana, altres. Furor epilèptic. Descripcions clíniques detallades i interessants. Al final consideracions sobre la simulació.
Xalabarder y Serra E. Valía higiénico-social de los manicomios judiciales : memoria que obtuvo el premio del Dr. Rodríguez Méndez en el concurso de 1899 á 1900 celebrado por la Academia de Higiene de Cataluña; seguido de un estudio sobre la legislación de los manicomios judiciales en España. Barcelona : Tip. La Académica; 1901.
Memòria àmplia premiada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya amb una descripció de la casuística general de la literatura i de les diferències de criteris entre metges i juristes, fet que dificulta la correcta valoració.
Moya Litrán R. Estudio sobre simulaciones. Barcelona : Imp. Militar; 1914.
Text sobre simulació en el medi militar, posant esment a la valoració clínica de reumatismes, artritis, polineuritis, lesions vertebrals, ciàtica, contractures i dolor.
Solé i Sagarra J. Aspectos de psiquiatría forense. Quito : Casa de la Cultura Ecuatoriana; 1954.
Conferència a la Casa de cultura equatoriana; referència molt general al tema de la delinqüència i la malaltia mental així com a la legislació espanyola.
Medicina del treball
Salarich J. Higiene del tejedor, ó sean : medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón ... Vich : Impr. i libr. de Soler hermanos; 1858.
Memòria amb premi de la RAM el 1857. Se’l considera com un dels primers treballs importants sobre una patologia laboral concreta a Catalunya, en aquest cas obrers de fàbriques de teixits. Visió general, habitatge, vestits, neteja, tipus d’aliments i menjar, exercici físic, son. Descripció d’aspectes específics: perill de la pols inhalada i de la maquinària, massa hores de treball, treball dels nens, insuficiència de salaris, etc.
Juaristi Sagarzazu V. El Cáncer profesional. San Sebastián : Nueva Editorial; 1928.
L’autor era cirurgià a Pamplona. Descripció de les lesions en els dits dels radiòlegs. Iconografia abundant, amb fotografies de Guimón i d’altres.
Membrillera y Jimeno FG de. Condiciones higiénicas de la industria metalúrgica. Madrid : Imp. J. Cosano; 1945.
Premi de la Fundació Roel de l’any anterior. Descripció detallada de diverses afeccions relacionades amb el treball amb metalls, entre ells el manganès, així com de les condicions d’higiene i els habitatges dels treballadors d’aquesta indústria.
Portabella Durán P. La Figura en la profesión de pelotari : ensayo de un aspecto constitucional en profesiografía. Barcelona : [s.n.]; 1946.
Visió general del tema de la professiografia. Estadístiques i gràfiques. El treball del pelotari. Comparació de dades físiques (talla, pes, braços i cames, perímetre toràcic, capacitat respiratòria, diversos índex). L’autor era cap del departament de caracterologia de l’Institut Psicotècnic, i metge de la Federació catalana de pilota.
Oller A. La Asistencia médica en los accidentes del trabajo agrícola. Madrid : Instituto Nacional de Previsión; 1932.
Dades principalment alemanyes i italianes. Primeres cures. Infeccions. Necessitat d’assistència per especialistes en Medicina del Treball. Trasllats. Importància de la Fisioteràpia. Organització.
Toxicologia
Vives Lasierra L. Contribución al estudio de la methemoglobinemia tóxica. Barcelona : Gráf. Mercurio; 1923.
Treball de la càtedra de Medicina Legal. Molt breu, constitueix una mostra de la poca activitat del seu temps. És la descripció d’un cas, junt amb M. Saforcada.
Rodríguez Méndez R. Los Hongos venenosos. Barcelona : Impr. de La Hormiga de Oro; 1906.
Descripció clara dels bolets més freqüents que són perillosos, amb dades per a la seva diferenciació, descripció de les opinions relatives a l’acció en animals, valoració del lloc de trobada, dels caràcters dels bolets, i regles, segures i probables, de recol·lecció i de cocció, per a evitar perills i riscos clínics.