Brierre de Boismont, A. Memoria para el establecimiento de un hospital de locos. Barcelona : Impr. de Antonio Bergnes; 1840.
Escrit inicial, com si fos un pròleg, dirigit a l’Ajuntament de Barcelona, per Pere Felip Monlau i Roca, amb data 1 de juliol de 1840. Explica l’estat llastimós en que estan els asils per a malalts mentals. Monlau és el traductor. Memòria molt detallada. Inclou un planell i esquema d’una institució d’aquest tipus.
Pi i Molist E. Memoria sobre el modo mas asequible de erigir un asilo, hospital ó casa de locos para uno y otro sexo fuera de las murallas de esta ciudad; acompañada de un proyecto de reglamento interior para el régimen del establecimiento. [Barcelona?] : [s.n.]; 1846.
Escrit que es considera inicial dels que va fer Pi i Molist, per aconseguir treure els malalts mentals de l’espai insuficient de la Santa Creu i posar-los en un lloc adequat, prop de Barcelona, però fora de la ciutat.
Pi i Molist E. Colonia de Orates de Gheel (Bélgica). Barcelona : Impr. y Libr. politécnica de Tomás Gorchs; 1856.
Memòria presentada a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona a la sessió d’1 de juny de 1856. Referència a la comissió per viatjar per diverses països per estudiar els seus manicomis. A la zona d’Anvers (Amberes) va trobar el lloc de Gheel (pron. Guel). És una zona especialitzada en l’acollida en cases particulars, de malalts mentals de tot tipus. Es realitza una descripció de l'organització de Gheel.
Pi i Molist E. Discurso que en la inauguración del Manicomio de la Santa Cruz de Barcelona sito en el término municipal de San Andrés del Palomar, celebrada en 19 de Diciembre de 1889 leyó el Dr. D. Emilio Pi y Molist. Barcelona : Impr. de Henrich,; 1886.
Culminació arquitectònica de l’obra de Pi. Recorda l’inici de la construcció: Mañana se cumplen cuatro años que, reunidos aquí [...], pusimos la primera piedra [...], que sin tardanza será colosal edificio. Hi ha un projecte de Reglament amb 63 articles, para el gobierno interior del Asilo de San Vicente de Paúl. Defineix com a lloc més adequat el que hi entre Pedralbes i Sarrià.
Dolsa i Ricard T. Instituto frenopático particular en Gracia. Barcelona : Establ. tip. de Narciso Ramirez y Rial; 1865. Barcelona, 1865 –
Fullet extens de presentació del manicomi amb crítica de la situació existent i referència laudatòria al projecte de Pi i Molist. Exposa algunes de les característiques del centre: ubicació i organització. Hi ha un taller de fotografia, útil per recollir imatges de malalts i pel diagnòstic. Els tipus d’interns: pensionistes, amb preus de 36, 25 i 18 duros al mes, o distingits, amb preus de 100 duros al mes-.
Giné i Partagàs J. Un Viaje a Cerebrópolis : ensayo humorístico de dinámica cerebral escrito por el licenciado Ingrasias, caballero del Espolón de Morand y de la Silla turca, gran Cruz del Kiasma y Profesor libre en la Universidad de la Lira. Barcelona : Impr. de los sucesores de N. Ramírez; 1884.
És una de les novel·les “científiques” de Joan Giné. Defineix a l’autor com Caballero del espolón de Morand y de la Silla turca, Gran Cruz del Kiasma y profesor libre en la Universidad de la Lira. A l’últim capítol hi ha una batalla entre cerebrales y cerebelosos: El cráneo estalla como una granada... y aquí fue Troya. Hi ha un epíleg pel Dr. Dromos.
Giné i Partagàs J. Descripción, marcha funcional y reglamento orgánico del manicomio Nueva Belen. Barcelona : Impr. de Antonio Palou; 1874.
Amb subtítol: fundado en 1857, recién establecido en un edificio erigido ex-professo en el término de San Gervasio de Cassolas, junto al Santuario de la Bona Nova, detrás de la Torre del Frare negre, a unos cuatro kilómetros de Barcelona y dirigido por el Dr. Juan Giné y Partagás, ja existia un edifici anterior, a Gràcia, des de feia 15 anys. Explicació dels principis psiquiàtrics en que es basa el tractament dels alienats. Làmines amb dibuixos ben fets del manicomi.
Informes de las Direcciones, Facultativa y Administrativa, dirigidos á la Excma. Diputación provincial de Barcelona en contestación á la memoria redactada por tres señores médicos encargados por dicha corporación de hacer una visita de inspección á este establecimiento frenopático / Manicomio de San Baudilio de Llobregat. [S.l. : s.n.]; 1911.
Memòria amb dades de població asilada. Destaca que no es fa servir cap aparell electroteràpic, i s’expressa que l’electricitat no serveix per a curar malalties mentals. Departaments i estadístiques de curació. Relació dels malalts detinguts de manera indeguda: s’hi consideren 140 interns (97 homes i 43 dones) dels 946 interns que hi ha. Segueix l’informe fet per la direcció administrativa, un planell del manicomi i un suplement fotogràfic.
Galceran i Granés A. Cómo deben ser los asilos para enfermos de la mente. Barcelona : Tip. La Académica, de Serra Hnos y Russell; 1907.
Presentat al Congrés Internacional per a l’Assistència d’Alienats. Milà, 1906. Fullet breu, tracta dels sistemes d’hospitalització distingint-los entre manicomis antics, manicomis de transició i manicomis actuals. També exposa idees relatives a com ha de ser el manicomi del futur. L’autor consta com a co-director del manicomi de Reus i com a neuròleg-mentalista, i tenia un Gabinet d’Electroteràpia.
Costa i Turell M. Nociones de magnetismo y sonambulismo. Barcelona : Librería de El Plus Ultra; 1857.
Imprès a Barcelona l’any 1857, la coberta exterior esmenta La Habana. S’inicia posant esment a la incredulitat que envolta al magnetisme: Cuatro palabras a los incrédulos [...] pero la incredulidad en el magnetismo es tan grande.... L’autor diu haver fet experiments a Barcelona. També s’esmenten antecedents importants com Mesmer, Puységur o Abbé Faria i s’exposen notes sobre ipsomagnetització i somnambulisme.
Bertrán Rubio E. Sobre hipnotismo y otras cosas. Barcelona : Impr. de Henrich; 1894.
Visió general, però extensa, sobre el tema. Es proposa escriure unes quantes pàgines sobre hipnotisme, altres estats similars i suggestió. Denota una important influència de l’escola francesa. Regles per a la hipnotització, magnetisme, somnambulisme i altres aspectes.
Giné i Partagàs J. El codigo penal y la frenopatología ó sea Manera de armonizar el espíritu y el lenguaje del Código penal con el estado presente de los conocimientos frenopáticos. Barcelona : Tipo-litografía de los sucesores de N. Ramírez; 1888.
Es presentà en el Congrés Mèdic de Barcelona de 1888 i tracta temes com els antecedents, la consciència, la llibertat de decisió, les penes a imposar o la irresponsabilitat dels alienats.
Planellas i Llanos. De las localizaciones cerebrales con motivo de un notable caso de herida del cerebro : tema desarrollado en la Academia Médico-farmacéutica. Barcelona : Tip. La Academia; 1881.
Explica un notable caso de herida en el cerebro en una nena de vuit anys, per entrada d’un objecte punxent que lesiona la base del lòbul frontal dret i la tercera circumvolució. Segueix una llarga explicació sobre el tema de les localitzacions cerebrals, un record de la frenologia i dos esquemes sobre el cervell.
Ribas Perdigó M. Tratamiento de la Neuro-astenia. Barcelona : Impr. de Amat y Martínez; 1892.
La considera com una plaga moderna de la humanitat actual, tot i admetre que no sempre es fàcil de valorar-la com un fet patològic. Encara hi ha deficiència de coneixements. Valoració del règim alimentari de la hidroteràpia i l’atmosferateràpia en el tractament. Massatge. L’electroteràpia és un dels mètodes més aconsellats.
Rodríguez-Morini A. Contribution à l’étude clinique de la paralysie générale en Espagne. Barcelone : Tip. La Académica; 1906.
Comunicació al XVè Congrés Internacional de Medicina, Lisboa, 1906. Dades sobre la freqüència de la malaltia en personal ingressat a Sant Boi (1901-1905) sobre una mitjana arrodonida de 790 homes i 57 dones, hi ha un 5’76 % d’homes i el 0,88 de dones. La sífilis es considera el factor més important en el desenvolupament de la malaltia.
Turró R. Psychophysiologie de la faim. Évreux : Impr. Ch. Hérissey, Paul Hérissey; 1910.
Article publicat al Journal de Phychologie normale et pathlogique. El tema és clàssic en l’obra de Turró. L’origen de la sensació de gana. El medi intern. La naturalesa de la sensació de gana. Relació entre els diversos principis: proteïnes, hidrats de carboni, greixos. Sensacions tròfiques. Autoregulació. L’article està orientat bastant cap els aspectes bioquímics.
Bassols C. L’Examen psicològic al Tribunal Tutelar de Menors. Barcelona : [s.n.]; 1934.
Examen global i analític segons el mètode de Vermeylen que té com a principal inconvenient les sessions llargues; Test de Binet Simon, examen analític: tests de Terman; laberints.
Solé i Sagarra J. Trabajos científicos. Lérida : Impr. Escuela Provincial-Casa Misericordia; 1944.
Recull tres treballs Aspectos de la neuropsiquiatría germana actual, Progresos en psiquiatría i Espasmo de torsión y síndrome apálico de origen arterioscleroso. Els reuneix en un fullet, malgrat tot, prim. L’autor consta com a Doctor médico de les universitats de Madrid i Heidelberg.
Villalonga L. Dos conferencias sobre neurosis. Palma : Gráficas Mallorca; 1936.
La primera és sobre el concepte adlerià de neurosi. La segona és sobre el vuitantè aniversari de Freud, a qui Villalonga considera com el “Cristòfol Colom de l’inconscient”, i valora la seva influencia en la literatura i l’art. L’exemplar està dedicat al Dr. Ramon Sarró, a Palma el desembre de 1940.
Sarró R. Spain as the cradle of psychiatry. Washington : [s.n.]; 1956.
Referència a dades antigues de la psiquiatria – El paper alliberador de Pinel.-- Precedents: La lluita contra la superstició en el s. XVI: Johannes Weyer – El manicomi de València: Hospital d’Ignoscents, folls e orats, 1409 – L’Hospital dels sants Cosme i Damià, Sevilla, 1436. – El “Bethlehem Hospital de Londres, 1257. Altres dades. Considera a Espanya com a bressol de la psiquiatria.