Acabada la Guerra civil, l’any 1939, José Maria Orts és reintegrat al servei actiu de la Universitat de Barcelona amb ple reconeixement dels seus drets i sense cap sanció; a partir de setembre és ascendit a la cinquena categoria professional amb un sou de 13.000 pessetes anuals, mentre els seus companys Pi i Calleja, Santaló, Corominas, i altres marxen a l’exili.
En aquesta època inicia la seva relació amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), organisme en el que ocuparà diversos càrrecs com el de sotsdirector de l’Instituto Jorge Juan de Matemáticas, creat pel nou règim per substituir la Junta de Ampliación de Estudios, o el de director de publicacions. A més de la docència diària, Orts desenvoluparà tres tasques que hi tenen relació: l’organització i gestió del Seminario Matemático, la reivindicació de la facultat de la Universitat de Barcelona per conferir el grau de doctor i la fundació de la revista Collectanea Mathematica.
Lecciones de análisis matemático: 2º curso: explicadas en la Facultat de Ciencias de Barcelona: curso académico de 1939-40: introducción al estudio de las ecuaciones diferenciales.
CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica
El Seminario matemático
Orts intervindrà activament per rehabilitar el seminari, que ara depèn de la UB i del CSIC, i del que será Director. Segons ell mateix explica a Seminario Matemático de Barcelona: balance de diez años (1941-1951) ja al 1941, el seminari inicia l’organització de cursos programant cursos monogràfics i complementaris sobre equacions integrals. L’any següent, ja organitza cursos de manera més estable, comença a rebre bibliografia des d’altres universitats i s’inverteixen esforços per establir relacions internacionals, per donar veu a les noves generacions de matemàtics i per publicar una revista especialitzada. El 1943, i malgrat les dificultats ocasionades per la II Guerra mundial, Fantappié ve a Barcelona. Arran d’aquesta visita, alguns becaris marxen pensionats cap a Roma.
Introducción a la teoría de las ecuaciones integrales: lecciones complementarias desarrolladas en el Seminario Matemático de la Universidad de Barcelona: año académico 1940-1941.
CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica
Seminario Matemático de Barcelona: balance de diez años (1941-1951).
CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica
*/
,
El grau de doctor
La segona tasca és la defensa de que el grau de doctor es pugui atorgar en altres centres, que els de Madrid i, que per tant els estudiants es puguin doctorar a la Universitat de Barcelona i no els calgui haver de viatjar a Madrid per fer-ho. El seu esforç es veu recompensat l’any 1943, quan per llei es concedeix el doctorat a totes les universitats. El mateix any, a la UB s’inicien els primers i incipients cursos adreçats als futurs doctors. Aquesta és una de les conquestes que els matemàtics, i la resta d’especialistes, li han d’agrair. El mateix Orts dirigirà quatre tesis entre 1946 i 1962.
El 17 de febrer de 1941, Orts és proposat per entrar d’acadèmic a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), amb la recomanació d’Eduard Fontseré, Antoni Torroja i P. Castells, i és escollit acadèmic a la votació feta el 23 de maig. La docència, el Seminario Matemático i la responsabilitat a la facultat en la que, en absència del titular, exerceix de Degà en funcions, l’impedeixen poder presentar a temps i llegir el discurs d’entrada a la Reial Acadèmia per la qual cosa demana al president poder ajornar l’acte d'ingrés, prec que li és concedit.
Curso de análisis superior: lecciones desarrolladas en el Seminario Matemático durante el año Académico 1943-1944. Parte 2: Los conjuntos normales de funciones holomorfas y su aplicación al problema de la representación conforme.
CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica
Finalment, llegeix el discurs d’entrada a la RACAB el mes de febrer de 1944 amb la memòria Convergencia de variables aleatorias, que és contestada per l’acadèmic numerari Antoni Torroja Miret. A la RACAB intervindrà activament exercint diversos càrrecs, com el de secretari de la Secció 1ª, entre 1955 i 1959, i acceptant sempre la preparació i lectura dels discursos que per torn se li puguin assignar.
Titular de la càtedra d’Anàlisi matemàtica de quart curs des de 1942, a partir de 1946 exercirà de director de tesis doctorals dirigint les dels seus alumnes Francesc Sales Vallès (1946), Rafael Rodríguez Vidal (1947), Joaquin Ninot Nolla (1961) i Ferran Sunyer i Balaguer (1962).
L’any 1946, és nomenat director de l’Instituto Jorge Juan, càrrec al que renuncia voluntàriament a la ratlla de 1950 per ser nomenat director de l’Instituto Nacional de Matemáticas. Aquest darrer any també és nomenat acadèmic numerari de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid.
Al mateix any será el responsable de llegir el discurs a l’acte d’inauguració del curs 1946-1947 a la Universitat de Barcelona en el que desenvoluparà el tema La Dinámica hereditaria de los sistemas biológicos.
La Dinámica hereditaria de los sistemas biológicos: discurso inaugural del año académico 1946-1947.
CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica
,
Collectanea Mathematica
A finals dels anys quaranta, Orts assoleix un altre dels seus projectes: l’edició d’una publicació especialitzada en matemàtiques. La publicació s’anomenarà Collectanea Mathematica, neix l’any 1948 i Orts la dirigeix fins a la seva mort.
Volum I de Collectanea Mathematica, dirigida per José Mª Orts, publicat l’any 1948.
A la portada del primer fascicle hi consten clarament com a editors: el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la Universidad de Barcelona, aquesta darrera a través del Seminario Matemático. Una breu introducció a la revista, segurament sorgida de la mà d’Orts, exposa que la publicació neix
«Porque urge en esta hora afrontar en toda su amplitud nuevos aspectos del Viejo problema —en gran parte superado— que afecta a nuestra producción matemática, dando cauce y estímulo a los esfuerzos de las nuevas generaciones, haciendo que se difundan más allá de las fronteras de la Patria.»
Així mateix, al darrer paràgraf es convida tothom a ser present a Collectanea Mathematica amb aquestes paraules:
«Collectanea Mathematica, al abrir sus páginas a cuantos cultivan la investigación matemática en el orden puramente especulativo o en el de las aplicaciones, sin distinción de matices ni latitudes,…»
Aquest primer fascicle conté tres aportacions, la primera de Mario Carafa amb Calcolo del nucleo resolvente delle equazioni funzionali lineari, mediante un número finite di integrazioni; el segueix Contribución al estudio del movimiento estacionario de los hilos enextensibles de F. Sanvicens Marfull i el tanca Ferran Sunyer i Balaguer amb l’article Sobre una clase de transformaciones de los algoritmos de sumación de las series analíticas.
La contribució d’autors internacionals és una constant en la publicació fruit de la voluntat i l’esforç d’Orts de crear i mantenir relacions internacionals amb els seus contemporanis.
Collectanea Mathematica segueix viva en la actualitat, depassant ja set dècades d’història des que José Mª Orts la va fundar, com una prestigiosa publicació especialitzada que s’edita en la doble versió de paper i digital, per la que han passat els principals especialistes i que continua sent el motiu d’intercanvi amb publicacions d’arreu del món.
L’any 1968, quan Orts mor, Collectanea Mathematica es fa ressò del traspàs amb una semblança biogràfica.
*/
,