Llengües

Les aigües

InfoCRAI coronavirus

Bibliografia en línia

Cuatrecasas J. La Hidrologia en la pràctica mèdica. Barcelona : [s.n.]; 1936.

 

Constitueix pràcticament una justificació d’existència de l’especialitat, que no pretenia estar en un primer lloc, però si ser valorada en el seu paper.

 

 

 

Barcelonés IH. Instituto Hidroterápico Barcelonés : fundado y dirigido por el Dr. D. Luis de Castellarnau. Barcelona : Impr. Tasso; 1884.

 

L’institut estava ubicat a Barcelona (Passeig de Gràcia-Diagonal). S’hi expliquen amb detall les subseccions de dutxes, banys, vapors, polvoritzacions, immersió, sudació, etc. Així com els horaris i el llistat de preus.

 

 

 

Bayés y Fuster A. Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S. Andrés de Tona, (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vich : Establ. tip. de Ramón Anglada y Pujals; 1881.

 

Monografia extensa sobre les aigües minerals (salines i iodosulfurades) i medicinals de Sant Andreu de Tona, feta per Antoni Bayés i Fuster (1881), antic director i que exercí a Tona durant 14 anys. Descobertes el 1874, les primeres anàlisis foren de Martí Genís.  Principals indicacions: escrofulosi, raquitisme i patologia cutània.

 

 

Arnús i de Ferrer. La Puda : establecimiento de aguas minerales sulfurosas situado en la marjen izquierda del río Llobregat, en el término de Esparraguera en la provincia de Barcelona. Barcelona : Impr. de Joaquín Verdaguer; 1853.

 

Balneari molt conegut, al terme d’Esparreguera, sota Montserrat. Són aigües sulfuroses, amb característica mala olor, i temperatura constant de 28,8º.

 

 

 

Sastre y Domínguez F. Memoria que con espresa autorización del gobierno de S. M. publica sobre el estudio físico, químico y medicinal de las aguas termo-salinas de Caldas de Mombuy en la provincia de Barcelona el médico director de las propias aguas minerales, D. Francisco Sastre y Domínguez. Barcelona : Establ. tip. de Narciso y Rialp; 1862.

 

L’autor, director de l’establiment de Caldes, fa un relat bastant extens i homogeni sobre les aigües minerals, en particular la seva electricitat, que reforça l’acció del sistema nerviós visceral. Diverses formes d’aplicació: begudes, banys d’immersió; banys locals o parcials; irrigació i banys de vapor. Indicades principalment en patologies cròniques, reumatisme, afeccions i cura de la pell i altres.

 

 

Carbonell i Bravo F. Memoria químico-médica de las aguas minerales de Caldas de Bohy en el principado de Cataluña : con un apéndice de los descubrimientos nuevos sobre esta clase de baños ó aguas sulfúreas termales, hechos por D. Carlos Gimbernat y Grasot [...]. Barcelona : Impr. de la viuda é hijos de D. Antonio Brusi; 1832.

 

Visió inicial de l’estudi de la composició de l’aigua. Antiguitat dels banys. Fama de les curacions. Considera les aigües com a termals, sulfuroses i amb valor medicinal. Apèndix per Carlos de Gimbernat. Vuit observacions clíniques per Marià Dòria.

 

 

Gelabert Caballería J. El Agua termo-mineral del Vichy Catalán; y sus aplicaciones terapéuticas. Barcelona : Tip. de Luís Tasso; 1901.

 

Premi de la RAM de B el 1898. Estudi breu de caràcter geogràfic. Localització el Puig de les Ànimes de Caldes de Malavella.  Principals indicacions terapèutiques: reumatisme, diabetis, dispèpsia, gastritis, patologia del fetge.

 

 

 

Vidal LM. Aguas termales de Caldas de Malavella, provincia de Gerona : memoria geológica. Madrid : Impr. y Fundición de M. Tello; 1882.

 

Estudi principalment des de l’aspecte geològic de l’estació termal de Caldes de Malavella. Esmenta 7 fonts, la primera la del Puig de les Ànimes, o de Malavella. Hi ha diversos punts de sortida, variant entre 31,5º i 59 graus, que és la més productiva. També esmenta la relació entre moviments de terres i variació en la sortida d’aigües.

 

 

Faura G. Traida de aguas del rio Noguera Pallaresa. Barcelona : Imp. de Henrich y Cia.; 1890.

 

Proposta interessant per a millorar el subministrament d’aigua potable a la ciutat de Barcelona, a partir d’aquest afluent del Segre. Es proposa una empresa concessionària. Signa la proposta Gabriel Faura.

 

 

 

 

Pérez Jiménez N. Bosquejo climatológico é hidrológico de la estación termal de San Hilario Sacalm (Gerona). Barcelona : Impr. de los Sucesores de N. Ramírez y Ca.; 1888.

 

L’autor és director dels banys i fa una memòria exposant la seva geologia, anàlisis fisico-químic, clima, temperatura mitjana, història i indicacions mèdiques: litiasi urinària i bilar; gota; anemia i clorosi i malalties digestives cròniques.

 

 

 

Établissement thermal de La Preste (Pyrénées-Orientales), ouvert toute l’année, excellent climat des montagnes , saison d’automne très recommandée. Montdidier : Impr. Administrative et Commerciale A. Radenez; 1886.

 

Les aigües de la Preste destaquen per la seva bona ubicació geogràfica i clima moderat. Són aigües sulfuroses-alcalines-sòdiques, amb lleuger olor d’ous passats, sortida a 45º i indicades en patologia urinària, reumatisme i gota. En aquest cas, el fullet consta d’un breu relat històric des del s. XVIII. Situat a 1130 m. d’alçada sobre la vall del Tech.

 

 

Memoria sobre las aguas minerales de Marienbad. Marienbad : Inspección de las aguas de Marienbad; 1850.

 

Aigües alcalino–salines. (carbonat, sulfat, clorur sòdics i carbonat fèrric). Diversos brolladors, dos més importants, que exporten aigües a diversos països. Indicacions: patologia digestiva: ulcus gàstric, estrenyiment, hemorroides, dispèpsia; cardialgia nerviosa,  patologia del fetge, litiasis i altres.

 

 

Les Eaux-Bonnes, les Eaux-Chaudes et leurs environs (Basses-Pyrénées). Paris : Hachette; 1894.

 

Estudi detallat d’aquestes estacions dels Bas-Pyrénées. Dades per excursions de muntanya. Descripcions i indicacions mèdiques. Amplis annexes publicitaris i iconografia.

 

 

 

 

Sena y Gimeno E. El agua del mar : su empleo en la panificacion. Valencia : Imp. de Ramón Ortega,; 1882.

 

Proposa l’ús diari de l’aigua de mar en la fabricació de pa, que te bon gust i i es conserva més temps que el pa corrent. El considera com a aliment i medicament amb aportació de clorurs, sulfats i carbonats de sodi, potassi, calci i magnesi.

 

 

 

Trèmols i Borrell F. Aguas minerales del Puig de las animas en Caldas de Malavella. Barcelona : Tip. La Academia de Evaristo Ullastres; 1882.

 

De fet hi ha dos treballs: una “Memòria analítica”, feta pel Dr. Trèmols, catedràtic de Farmàcia, i els “Estudios Clínicos”, per Joan Giné, catedràtic de Medicina. Valoració dels resultats analítics. Descripció de les indicacions en una gran varietat de patologies. Considera aquestes aigües, que no són una panacea, però sí un “gran recurs terapèutic”.

 

 

González Tánago M. Algunas notas acerca de la balneología y de las ideas modernas que hay respecto á este medio terapéutico. Madrid : Impr. de Ricardo Rojas; 1909.

 

Tres treballs reunits en un sol fulletó, Madrid, 1909. El primer autor es queixa de la poca formació que tenen els alumnes espanyols sobre la utilitat de les aigües minerals en terapèutica i de la poc a valoració que fan de l’especialitat i del Cos de Metges de Banys.

 

 

 

Fleckles F. Breve reseña de las aguas termales de Karlsbad. Breslaw : Schlesische Buchdruckerei; 1850.

 

Estació termal de gran prestigi social, amb aigües minerals alcalino-salines. Es considera que tenen acció directa per alleujar dolors i contractures. També com a diürètiques i reguladores de la secreció biliar. Tenen fama de regular la diabetis. Es venen també en ampolles que s’exporten. Fulletó publicitari il·lustrat redactat per F. Feckles,  metge d’aquests banys.

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Membre de:

Logo de LERU                                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia