L’Esbart Verdaguer, el fons del qual fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República la tardor del 2021 per Albert Roqué, fou una entitat artística fundada el 1945 per Josep Benet i Morell (Cervera 14 d’abril de 1920 – Sant Cugat del Vallès març de 2008) i Manuel Cubeles i Solé (Barcelona, 25 de desembre del 1920 – La Garriga, 19 de desembre del 2017) dedicada a la recuperació i difusió de la dansa i les tradicions folklòriques de Catalunya, i els Països Catalans en general, mitjançant l’espectacle. Com que no es podia cantar ni escriure en català, es va ballar en català.
Començà amb el nom Institució Folklòrica Verdaguer l’any 1945 a Barcelona, per a convertir-se en Esbart Verdaguer el 1947, any en què fou registrat com a entitat pública. El 18 d’abril de 1948 es feu la presentació oficial al Palau de la Música Catalana. Des de la seva arrancada l’any 1947, l’Esbart Verdaguer es va saber envoltar de personalitats vinculades al mon de la dansa, el teatre, l’art, la música i la política. Catalunya vivia moments de repressió on les activitats de cultura catalana estaven censurades i les entitats que en podien fer havien d’estar totalment controlades pel règim franquista. Moltes manifestacions públiques com ballades de sardanes, ballets, etc. acabaven amb persecucions pels carrers per part de la policia a cavall i a cop de porra.
El Fons Esbart Verdaguer consta fonamentalment de correspondència generada i rebuda per aquesta entitat artística entre els anys 1949 i 1967. Tot i que el nivell de descripció no és la unitat documental, la correspondència està classificada en dos grans apartats:
-
En funció de qui la rebia o enviava:
- correspondència personal amb personalitats de la cultura, l’art i la música, intel·lectuals, polítics, mecenes, etc., com per exemple Manuel Blasi, Ferran Valls i Taverner, Josep Vallverdú i Falcó, Aureli M. Escarré (Abad de Montserrat) i un llarg etcètera.
- amb entitats diverses: corals, esbarts, orfeons, teatres, mitjans de comunicació, parròquies, sales de concerts, editorials. i un llarg etcètera. Per citar-ne alguna: Agrupación Cultural Folklórica de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música, Orfeó Català, Obra del Ballet Popular, Ràdio Barcelona o La Vanguàrdia.
- amb institucions: ajuntaments, governs civils, església, o capitanies generals. Aquesta correspondència sempre està relacionada amb les autoritzacions oficials que havia de sol·licitar l’Esbart Verdaguer per a realitzar les seves actuacions arreu del país.
-
Entre els diversos components de l’Esbart (correspondència interna):
- membres dels òrgans de direcció, administratius i de gestió: presidència, regidoria, junta directiva, etc.
- socis: comunicats, altes i baixes, reclamacions de quotes, nomenaments, etc.
- dansaires: convocatòries, altes i baixes, sol·licituds de permisos per absentar-se d’alguna actuació, etc.
El fons consta també de documentació interna de l’Esbart (formularis de sol·licitud d’ingrés, actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, documentació economicofinancera, etc.), programes de mà (manuscrits i impresos), fulls volants relatius a l’Esbart o a altres entitats folklòriques, làmines originals d’Alexandre Cirici i Pellicer i de Jaume Picas i Guiu, retalls de premsa i textos sobre folklore.
El fons Esbart Verdaguer abasta cronològicament des de l’any 1948 fins al 1967 i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.
La Biblioteca de Catalunya conserva un fons Esbart Verdaguer, donatiu del 2008 de la família Robert de Lanuza.