Bibliografia en exposició
Ones
Hi ha moltes tipus d’ones: les del mar, les de la superfície d’ un llac, les de la llum, les de la ràdio, les de la TV, les que rebem a cada moment pels nostres mòbils, etc. Doncs bé, aquestes són les que jo us he volgut dedicar. Us agraden?
Josep M. Ferrer Guanter
Explosió
Dintre del ciclotró les partícules xoquen unes amb les altres i es produeixen magnífiques explosions. Potser com aquesta?
Josep M. Ferrer Guanter
Enllaç
Les molècules tenen els àtoms units gràcies als enllaços; el ciclotró accelera la matèria per trencar-los i estudiar les partícules fonamentals que la constitueixen. Aquí els teniu tots dos
Josep M. Ferrer Guanter
Eixos
D’eixos n’hi ha molts, tothom en coneix algun. Aquests no crec que siguin quàntics però al meu exalumne Antonio Chanes li agraden molt, a ell els hi dedico.
Josep M. Ferrer Guanter
Aurora quàntica
Max Karl Ernest Ludwing Plank físic alemany (1858-1947) és considerat el fundador de la teoria quàntica i guardonat amb el Premi Nobel de Física al 1918. L’any 1900 va descobrir una constant fonamental, la denominada constant de Plank que es fa servir per calcular l’energia de les partícules d’energia mínima que es diuen fotons o “quàntums”. A partir d’ aquell moment es va començar a parlar de quàntica. Si teniu curiositat per saber l’ energia d’ un fotó o “quàntum” és aquesta: E = hv.
Electrons
La veritat és que he estudiat i representat els electrons moltes vegades, però no n’ he vist mai cap. Com deuen ser, de quin color? Diuen que són rodonets, amb càrrega negativa i que no paren de moure’s bé.
Josep M. Ferrer Guanter
Traces
Les traces són les trajectòries que segueixen les partícules un cop han xocat. Aquí en teniu un exemple a tot color.
Josep M. Ferrer Guanter
Efecte Compton
Aquest efecte fou estudiat pel físic Arthur Compton al 1923 i té una especial rellevància científica, ja que no es pot explicar com si la llum fos una ona, sinó com si fos una partícula. Per aixó es considera des del punt de vista quàntic, que la llum té alhora el comportament d’ una ona i d’ una partícula, fet que s’ anomena dualitat ona-partícula. Sembla mentida però es així...Per aquests estudis, Compton va guanyar el Premi Nobel de Física en1927.