L’activitat musical a la Barcelona del segle XVIII era frenètica. La música acompanyava, solemnitzava i proporcionava una dimensió expressiva a la gran majoria dels actes i cerimonials civils i religiosos, així com vertebrava l’oci i la diversió de la ciutat.
La música articulava el dia a dia dels ciutadans, ja fossin membres del clergat, la noblesa, la milícia, l’artesanat, el comerç i, en general, tots els veïns de la capital. El codi sonor de les campanes marcava el ritme vital de la ciutat, i el cant i el so dels instruments eren presents en multitud d’ocasions, tant religioses --celebrades dins i fora dels espais de culte--, com de caràcter laic, en espais públics --com el Teatre de la Santa Creu—i privats.
La música que sonava en aquests espais era majoritàriament vocal, amb text a una o més veus i acompanyament instrumental, com els oratoris, els villancets, els goigs o les òperes; també podia ser música vocal sola, com el cant gregorià de les celebracions religioses. La música exclusivament instrumental també hi era present en forma de simfonies, música de cambra o peces per a un sol instrument, com l’orgue, sense oblidar la música dels balls en carrers, places, teatres i salons.
Els músics que feien sonar la Barcelona moderna eren les companyies itinerants d’òpera italiana que actuaven al Teatre de la Santa Creu, els músics militars, els de la Casa de la Ciutat, les agrupacions de músics cecs, els organistes de la majoria de les més de seixanta esglésies i capelles repartides entre els diferents barris de la ciutat, els músics aficionats, però sobretot les cinc capelles musicals de la ciutat: Catedral, Santa Maria del Mar, Palau de la Comtessa, Santa Maria del Pi i Sant Just i Sant Pastor. Molts músics d’aquestes capelles, com també músics dels regiments militars o de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu participaven sovint en els concerts i balls domèstics organitzats per la noblesa i la incipient burgesia urbana del set-cents.
El CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, donat que és l’hereva del fons de les biblioteques conventuals de la ciutat, juga un paper important en la conservació dels fons musicals barcelonins del set-cents, especialment pel que fa als llibrets de villancets i oratoris. En aquest sentit, custodia una de les col·leccions de llibrets de música més importants de l’Estat espanyol, que va augmentant paulatinament al ritme de la catalogació. A la mostra s’han incorporat reproduccions de materials d’altres institucions que ajuden a plasmar millor la vida musical barcelonina del vuit-cents.
Com a peça rellevant, es presenta una cartografia musical creada pels comissaris i publicada per primer cop, que fa un recorregut per tots els espais musicals de la ciutat.
 |  |  |
 |  |  |
Comissaris: Lluís Bertran Xirau (investigador independent i editor científic de l’ICCMU), Oriol Brugarolas Bonet (professor i investigador d’història de la música del Departament d’Història de l’Art de la UB) i Mercè Gras Casanovas (Arxivera dels carmelitans descalços de Catalunya i Balears).
Vitrina Els tallers d’impressió de llibrets musicals: Pedro Rueda (professor i investigador de la FIMA-UB)
Suport bibliogràfic i tècnic: CRAI Biblioteca de Fons Antic