Els impressors de la ciutat van rebre encàrrecs de particulars i institucions per imprimir textos cantats o recitats, però sense l’acompanyament de la notació musical impresa. Van ser nombrosos els tallers tipogràfics que van publicar llibrets musicals que per les seves característiques formaven part de les menuderies impreses, molt comunes a les impremtes barcelonines.
Els tallers tipogràfics de Maria Àngela Giralt i Carles Sapera i Pi, entre d'altres, van publicar nombrosos oratoris i villancets. Des de mitjan segle XVIII, van aparèixer també sarsueles dels tallers de Francesc Surià i Ginestar i òperes dels de Francesc Generes i Carles Gibert i Tutó. En tots aquests textos es van fer servir les mateixes tipografies que per a la resta d’encàrrecs del taller, oferint uns senzills productes tipogràfics.
La composició d’aquest tipus de textos cantats o recitats tenien com a model les comèdies i la tradició de la poesia impresa que afavorien la composició de la pàgina de les diferents veus dels llibrets musicals. En altres casos, com les òperes, es requeria una habilitat compositiva especial per a confeccionar el text en dos idiomes que facilités a l’espectador seguir la representació. Així mateix, l’ús de tacs xilogràfics per a les imatges a les portades fou una pràctica molt comuna.
