Exposicions

Ens apropem a unes festes en què les celebracions s'acompanyen de bons vins. Com a país mediterrani, la cultura del vi forma part del nostre dia a dia. Però més enllà del que podem conèixer com a consumidors hi ha tot un món que mou milions d'euros anualment.

Des del CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa volem apropar-nos una mica a aquest món del qual cada dia ens arriba més informació.

I perquè ho gaudiu més de prop hem organitzat l'exposició L'economia del vi i un sorteig de dues ampolles de vi (consulteu les bases dins de l’exposició).

Animeu-vos! Podeu participar en el sorteig fins al dia 21 de desembre.

El 10 de desembre es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans coincidint amb la data que l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar-ne la Declaració.

Per aquest motiu, el CRAI Biblioteca de Dret exposa una mostra bibliogràfica dels llibres recomanats a la bibliografia de l’assignatura 'Protecció internacional dels drets humans', alhora que presenta algunes de les novetats relacionades amb la matèria.

Per a la selecció de documents s’ha comptat amb la col·laboració i un escrit de David Bondia, professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona i Síndic de greuges de Barcelona des de l’octubre de 2021.

“La característica d’aquests llibres és que entenen que hi ha un encant i un desencant al voltant del món dels drets humans; la teoria pot ser molt engrescadora però si no hi ha una aplicació pràctica no ens serveix de res. La reflexió des de la Universitat no pot fer-se des d’una torre d’ivori sense connexió amb la realitat social. Aquest són llibres que interpreten que els drets humans, més enllà del marc teòric, són fonamentalment ‘una forma de viure’...”

Divendres , 19 de novembre de 2021, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l'estructura de l'ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d'injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb la conferència a càrrec de la farmacèutica i cristal·lògrafa, professora de la UPC Dra. Lourdes Campos amb el títol: Rosalind Elsie Franklin 100 anños después. Una carrera desigual. També van participar a l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Eugeni Graugés, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l'acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver, a l'atri de les Facultats, un petit refrigeri.

Vegeu la notícia de la UB Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic, sobre aquest esdeveniment.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 
Us oferim aquí un reportatge gràfic de l'acte:

El 14 d'octubre de 2021 s'ha inaugurat a Les Abattoirs, Musée - Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc, l'exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles.

Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d'agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994) és considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.

L'exposició esta comissariada per Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Joana Masó, professora de literatura francesa de la Universitat de Barcelona, Julien Michel i Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora de Les Abattoirs.

Francesc Tosquelles és l'eix que articula aquesta exposició que comença amb la Retirada i la fi de la Guerra Civil espanyola, el seu pas pel Camp de Septfonds i la Segona Guerra Mundial. Es tracta en profunditat el paper que va exercir aquest metge a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, treballant amb els pacients i rendint homenatge a les seves creacions artístiques i intel·lectuals.

 

Amb aquesta proposta, Les Abattoirs, Musée continua la seva llarga investigació sobre la creació a l’exili, el post colonialisme i l’estatus de l’obra d’art. La contribució cultural dels exiliats espanyols i la història de l’art regional i rural són l’origen d’aquest projecte que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani.

 

Amb motiu de la celebració del Dia internacional contra la violència de gènere, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una mostra bibliogràfica per commemorar l’efemèride.

L’exposició recull algunes de les darreres novetats que des del món del Dret aborden la problemàtica de la violència contra les dones.

El 25 de novembre es recorda l’assassinat el 1960 de les germanes Mirabal, activistes polítiques i opositores del règim del dictador Rafael Trujillo, a mans de la policia secreta de la República Dominicana. Més tard l’Assemblea General de les Nacions Unides va assumir-ne la reivindicació i la data per denunciar la violència contra les dones arreu del món.

El CRAI Biblioteca de Biologia commemora el 150è aniversari de la publicació de The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex (1871), considerada la segona obra més influent del naturalista Charles Darwin després de L’origen de les Espècies (1859).

La mostra recull diferents edicions d’ambdós textos provinents del fons bibliogràfic dels CRAI Biblioteca de Biologia i de Filosofia Geografia i Història, així com traduccions al català i castellà, edicions il·lustrades i obres directament relacionades amb la figura del naturalista anglès, com les de Fritz Müller -un dels primers defensors del darwinisme a alemanya- o com el llibre A Most Interesting Problem -una monografia de recent aparició que revisita The Descendent of Man analitzant-lo a partir de les teories evolucionistes actuals-.

Amb aquesta acció, el CRAI Biblioteca de Biologia reprèn el projecte, interromput fins al moment per la pandèmia de la Covid-19, d’organitzar breus mostres bibliogràfiques, de forma paral·lela i complementària a les exposicions físiques i virtuals que ja organitza, amb la finalitat de difondre el seu fons i les seves col·leccions. Aquestes mostres s’ubicaran a l’entrada del CRAI biblioteca i, en el cas de la present, podrà ser visitada del 22 al 26 de novembre.

Des del mes de juliol es pot visitar al Memorial Democràtic, una exposició dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política.

El moment més àlgid d’aquells projectes es concretaren en la proclamació de la Segona República. La Guerra Civil i el posterior exili provocaren la crisis d’aquells moviments, els quals entraren a la Transició molt afeblits i dividits. No ha estat fins els darrers anys que novament la ciutadania ha vist com les propostes republicanes tornaven  a agafar força i es presentaven com una alternativa als projectes nascuts durant els anys de la transició a la democràcia.

La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys. Proposa una exhaustiva repassada per aquest període històric tot centrant-se a mostrar en imatges quins foren els principals projectes republicans catalans i els seus principals protagonistes.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

La mostra es pot visitar fins al 31 de desembre de 2021.

Poc abans de les vacances d'estiu es va inaugurar al MUHBA Museu d’Història de Barcelona l’exposició Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX.

La mostra s’incorpora al projecte MUHBA Oliva Artés, un espai configurat com a museu laboratori amb múltiples components expositius. Segons els seus comissaris Xavier Pujadas i Carles Santacana, doctors en Història Contemporània i especialistes en la Història Social de l’Esport, no es pot explicar la trajectòria contemporània de Barcelona sense tenir en compte l’impacte del futbol. Aquesta exposició ajuda a trencar molts tòpics des de la perspectiva de la història urbana.

El futbol ha contribuït a la construcció social de la ciutat al llarg del segle XX: en els usos de l’espai públic, en la internacionalització i en l’economia; en els mitjans de comunicació, en els relats locals, les rivalitats, els hàbits dominicals, el joc i les joguines; i també en la vida quotidiana i en la construcció dels barris i de les identitats personals, col·lectives i territorials.

Aquest esport ha estat una de les activitats que més s’ha globalitzat en l’era digital, arribant fins als darrers racons del planeta. En el cas concret de Barcelona, la contribució econòmica, social, política i cultural del futbol professional ha tingut una influència creixent i duradora en la imatge que es té al món de la ciutat, també com a capital de Catalunya.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb el préstec d’una sèrie de pamflets editats amb motiu de la Vaga general pacífica de 1959 de la col·lecció de Fulls Volants.

La mostra es pot visitar fins al 31 de desembre de 2021.

Aquest mes de novembre renovem el nostre espai d’exposicions amb una mostra dedicada a Fiodor Dostoievski amb motiu del bicentenari del seu naixement.

L’exposició està dividida en dos espais:

• Vitrines d’ingrés a la biblioteca: on trobareu una vitrina dedicada a l’obra en versió original, dues vitrines dedicades a les traduccions al català i al castellà on també podreu trobar traduccions a altres llegües i una vitrina dedicada a estudis sobre l’autor i la seva obra.
• Taules Sala Pifarré (interior de la biblioteca): dedicades majoritàriament a l’obra “Apunts del subsol” on podreu gaudir de les il·lustracions de Jorge González que formen part de l’edició castellana de l’editorial Sexto Piso i que trobareu acompanyades de diferents traduccions d’aquesta obra de Fiodor Dostoievski. En aquesta zona també hem dedicat una taula a les adaptacions d’aquesta obra.

La mostra s’insereix en els actes de commemoració del bicentenari, que inclouen cursos, xerrades, exposicions i un simposi internacional, i que la Secció d’Estudis Eslaus de la UB  ha organitzat en col·laboració amb el Seminari d’Estudis Eslaus de la UPF, la Casa Rússia i la revista Estudios Dostoievski.

L’exposició estarà disponible del 8 de novembre al 21 de gener de 2022.

Esteu tots convidats!

Un any més, el CRAI Biblioteca de Biologia participa en les activitats organitzades pel Departament d’Ecologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia, amb motiu del lliurament Premi Ramon Margalef d’Ecologia, atorgat per la Generalitat de Catalunya des del 2004 en memòria del professor Ramon Margalef, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i un dels màxims exponents de l’ecologia a escala mundial.

Enguany, el lliurament del premi presenta característiques excepcionals, ja que són dos els doctors convidats a recollir el guardó i a visitar la Facultat de Biologia per impartir una lliçó magistral: d’una banda, el Dr. Jordi Bascompte, distingit per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2021, i de l’altra banda, la Dr. Sandra Lavorel, guanyadora de l’edició de 2020, la cerimònia de la qual s’havia aplaçat per la crisi sanitària de la Covid-19.

Per aquesta raó, el CRAI Biblioteca de Biologia presenta dues mostres bibliogràfiques, cada una d’elles dedicada a un dels premiats. Aquestes es troben repartides en dos espais expositius, d’una banda l’atri de l’edifici Margalef, i de l’altra les taules per a exposicions a l’entrada de la biblioteca.

De forma paral·lela, les dues mostres es poden visitar de forma virtual des de la pàgina del CRAI biblioteca - Exposicions > Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2021  |  2020 i des del Web del CRAI > Exposicions virtuals > Biologia > Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2021  |  2020,