CRAI Biblioteca de Fons Antic

El CRAI Biblioteca de Fons Antic et convida a visitar "La Crusca provenzale d’Antoni de Bastero: tres-cents anys de filologia a Catalunya", una exposició comissariada pel professor Francesc Feliu, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Girona, membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i investigador principal del Grup de recerca en Història de la llengua i llengua normativa de la UdG. 

La mostra gira entorn de la figura d’Antoni de Bastero, i concretament a la seva obra La Crusca provenzale, un extens diccionari d’autoritats concebut per demostrar i quantificar la suposada gran influència de l’antiga “llengua provençal” sobre l’italià literari. El CRAI Biblioteca, a més de tenir un exemplar de l’únic volum que es va imprimir, conserva nombrosos manuscrits que han restat inèdits i que, juntament amb altres manuscrits conservats, la majoria a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, permeten reconstruir el conjunt d’aquesta important obra per a la filologia catalana. 

Es podrà visitar fins al 30 de juliol i el dimarts 8 a les 18:00, el comissari oferirà una visita guiada i una conferència. Cal confirmar l’assistència amb un correu a: bib.fonsantic@ub.edu. 

Pots consultar tota la informació en aquesta entrada del Blog de Fons Antic.

Entre el 20 de maig i el 25 de juny, es podrà visitar la mostra “Diàlegs entre música, imatge i text als llibrets d’oratori del set-cents barceloní”. Els comissaris són Oriol Brugarolas i Sílvia Canalda, professors del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. 

La rica col·lecció de llibrets d’oratori que custodia el CRAI Biblioteca de Fons Antic els ha permès fer un estudi sobre la relació d’aquests tres elements —imatge, música i text— que conflueixen en aquest gènere musical tan present a la Barcelona del segle XVIII, i a través de la selecció d'una trentena de peces, n'exposen les conclusions. 

La mostra es reparteix en sis vitrines: El llibret, La música i el text, La imatge, El paper de les dones, Els centres d’ensenyament: Sant Sebastià, Montalegre i Betlem i El llibret com a font d’estudi de les arts i la festa en època moderna. 

Es pot visitar a l’espai expositiu dels CRAI Biblioteques de Fons Antic i de Lletres a l’Edifici Històric de la UB. A més, s'oferiran dues visites guiades (cal confirmar assistència amb un correu a bib.fonsantic@ub.edu):

• 26 de maig a les 17:00, realitzada per Sílvia Canalda.
• 11 de juny a les 18:00, realitzada pels dos comissaris, seguida de la conferència “L’oratori, una forma musical per descobrir” de la mà d’Antonio Ezquerro, musicòleg del CSIC.

Pots ampliar la informació a la notícia del Blog de Fons Antic. 

El CRAI Biblioteca de Fons Antic ha incorporat al seu fons 40 edicions publicades entre el segle XVI i el 1820 que fins ara es trobaven a la secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Aquests documents van ser catalogats l’any 2016, i se'n va publicar una entrada al Blog de Fons Antic on s'explicava la naturalesa d'aquest fons.

Per dur a terme aquest trasllat ha estat necessari un llarg procés, en el qual ha col·laborat diferent personal del CRAI de la UB.

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació ha estat l’encarregat de seleccionar els títols publicats abans del 1821 que es trobaven a la secció de Botànica i d’enviar-los al Taller de Restauració, on s’han dut a terme les tasques de restauració i neteja necessàries.

El Centre de Digitalització (CEDI) ha digitalitzat tots els títols i la Unitat de Procés Tècnic ha realitzat la ingesta al BiPaDi per tal de preservar-los i posar-los a disposició de tothom, principalment a la col·lecció de Botànica (91 exemplars) però també a les de Ciències naturals (16 exemplars) i Farmàcia i farmacopees (3 exemplars).

Un cop acabats tots els processos, els llibres es troben al CRAI Biblioteca de Fons Antic on reben un tractament adequat seguint la normativa per garantir una bona conservació del fons.

L'exposició “Del Nil al Congo, un recorregut pel coneixement d’Àfrica als segles XVI-XVIII a través dels llibres del CRAI Biblioteca de Fons Antic” en format presencial es va poder visitar al CRAI Biblioteca de Fons Antic entre el 10 i el 31 de gener de 2025, coincidint amb el 12è Congrés Ibèric d’Estudis Africans. 

En va ser comissari Guillem Martos Om, màster d’Història i Identitats del Mediterrani Occidental i doctorand en el programa Societat i Cultura de la UB. 

La versió virtual reprodueix la presencial i aporta, a més, el text de la conferència Il n’est rose sans espines: la relació del regne del Congo i el coneixement d’Àfrica a finals del segle XVI, donada pel comissari el dia 30 de gener. 

El CRAI Biblioteca agraeix l'aportació de Roser Puig, professora d'Estudis Àrabs i Islàmics de la UB, per l'explicació del llibre en àrab a la vitrina de l'Àfrica musulmana i a Sally Loesch, professional nord-americana del món de les biblioteques, que durant el seu voluntariat al CRAI Biblioteca ha fet possible la versió virtual de l'exposició.

Per a més informació, consulta aquesta entrada al Blog de Fons Antic.

Del 8 de maig al 28 de setembre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta la mostra “En l’aire commogut…”. El seu comissari és Georges Didi-Huberman, filòsof, historiador de l’art i pensador interdisciplinari. 

L’exposició explora el pensament crític sobre les emocions i els sentiments, i reivindica el poder transformador de les imatges. Convida a viure una experiència poètica i crítica a través d’un recorregut de tres-centes obres de figures clau de la cultura europea, sustentada en bona part en una acurada selecció bibliogràfica que es presenta al llarg del recorregut. 

El CRAI hi ha participat amb el préstec de dotze obres, que són un reflex del caràcter polièdric del fil expositiu:

CRAI Biblioteca del Campus Clínic

• Freud, Sigmund, 1856-1939. Der Witz und seine Beziehung zum Unbewussten. Leipzig; Wien: Franz Deutiche, 1921. 

CRAI Biblioteca de Fons Antic

• Erasmus, Desiderius, -1536. L'eloge de la folie. Amsterdam: François l'Honoré, 1745. 
• Porta, Giambattista della, 1535?-1615. Della fisonomia dell'huomo. Nàpols: Tarquinio Longo, 1598. 
• Calderón de la Barca, Pedro, 1600-1681. Comedia famosa, La dama duende. Barcelona: Carles Sapera, 1763. 
• Barcelón, Juan, 1739-1801. Cartilla para aprender a dibuxar, sacada por las Obras de Joseph de Rivera, llamado (bulgarm.te) el Españoleto. [Madrid]: Real Calcografia, [posterior a 1758]. 
• Lavater, Johann Caspar, 1741-1801. L'art de connaitre les hommes par la physionomie. París: Depélafol, 1820. Volums 1-2 i 7-8. 
• Aristòtil, 384 aC-322 aC. De anima libri tres. Venècia: hereus de Lucantonio Giunta, 1562. 
• Ignasi, de Loiola, sant, 1491-1556. Exercitia spiritualia. Roma: Tipografia del Collegio Romano dei Gesuiti, 1596. 
• Montaigne, Michel de, 1533-1592. Essais. Londres: Jean Nourse, 1745.

CRAI Biblioteca de Lletres

• Nietzsche, Friedrich Wilhelm, 1844-1900. El origen de la tragedia, ó, Helenismo y pesimismo. Valencia; Madrid: F. Sempere y Cia, [191-?] 

CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

• Cruz y raya: revista de afirmación y negación. Madrid: [s.n.], 1933-1936. Número 3 de 1933. 

El CRAI Biblioteca de Fons Antic presenta una nova col·lecció especial basada en la procedència dels seus llibres: Biblioteca de la Casa d'Osuna. A més de ser considerada la biblioteca privada més important del segle XIX a Espanya, ofereix una interessant història que es remunta al segle XV. A finals del segle XIX va ser adquirida per l’estat i repartida entre la Biblioteca Nacional d’Espanya i altres institucions. 

La nova col·lecció recull els volums arribats a la universitat, concretament, 989 edicions en 2.290 volums i 252 fullets. Amb la catalogació dels exemplars fins ara localitzats i la inclusió de les diferents marques de propietat a la base de dades Antics posseïdors, s’ha fet un pas més enllà i s’ha creat la col·lecció especial. 

Com es pot copsar, es tracta d’una col·lecció de caràcter multidisciplinari, amb un volum important de llibres il·lustrats i amb predominança dels impresos espanyols del segle XVIII. Tot i que el gruix és d’obres publicades fins al 1820 i es troba al CRAI Biblioteca de Fons Antic, també n’hi ha del segle XIX ubicades principalment als CRAI Biblioteques de Lletres i de Dret, mentre que alguns es custodien en altres CRAI biblioteques. 

Trobaràs més informació a l'entrada del Blog de Fons Antic.

Novament, el CRAI Biblioteca de Fons Antic commemora el 8M donant a conèixer iniciatives amb perspectiva de gènere on la seva col·lecció patrimonial té un paper especial. Aquest any presenta el Viquiprojecte Antigues posseïdores en el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, una iniciativa docent interdisciplinària, coordinada per Mariela Fargas, professora de la Facultat de Geografia i Història, i Gemma Caballer, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

El projecte neix amb la voluntat de revertir el biaix de gènere present a la Viquipèdia en català, i anima els estudiants a redactar biografies de dones de l’època moderna, concretament antigues posseïdores de la base de dades Antics posseïdors, on actualment en representen el 2,4%.  

En aquesta entrada al seu blog s'ofereixen els primers resultats d’aquest viquiprojecte que va posar-se en marxa el curs 2023-2024 i ha continuat aquest curs 2024-2025, dins el marc d'algunes assignatures del Grau d’Història. Hi han participat un total de 32 alumnes, que han treballat les biografies de Francesca d’Agulló i Sagarriga, Maria Benita Bassecourt, María Josefa Pimentel y Téllez-Girón, Rosa Ravella, Benita Antonia de Sotomayor Abreu y Noroña i Rosa Trullés.

En aquest projecte conflueixen amb èxit diverses línies d’actuació del CRAI Biblioteca: potenciar el suport a la docència i promoure la recerca amb perspectiva de gènere. A més, posa en evidència que comptar amb la complicitat del professorat és fonamental per endegar projectes educatius innovadors que potenciïn el patrimoni bibliogràfic de la UB com a element clau d’un procés d’aprenentatge actiu per part de l’alumnat.   

Trobaràs més informació en aquesta entrada del Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

El dijous 20 de febrer, a les 19:30 h, es presentarà a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona el darrer número de la col·lecció Consonantia, “Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento”. L’obra ha estat editada per Antonio Ezquerro Esteban, Oriol Brugarolas Bonet i Javier Artigas Pina, i en ella han col·laborat també la historiadora i arxivera Mercè Gras Casanovas i Neus Verger Arce, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

El nou número de la col·lecció d’Edicions de la Universitat de Barcelona -que coedita amb la Universitat de Lleida- presenta l’edició crítica musical del manuscrit del CRAI Biblioteca de Fons Antic “Libro de sonatas de diferentes autores recogidas por Fr. Joaquín de J.M.J. Carmelita Descalzo” (Ms. 1378) en format de partitura moderna. L’obra reuneix 79 peces de diversos estils i tipologies musicals, pròpies de la literatura barcelonina per a tecla dels últims decennis del segle XVIII i primeríssims anys del XIX, d’autors com Carles Baguer (1768-1808), fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), Domenico Cimarosa (1749-1801) o Joan Obradors (actiu entre 1798-1810). 

Després d’una breu introducció sobre la tasca de transcripció i edició crítica de partitures manuscrites, es presenten dos interessants estudis. El primer, d’Oriol Brugarolas i Antonio Ezquerro porta per títol “La recopilación de música para tecla en Barcelona a comienzos del siglo XIX. El cuaderno misceláneo Ms. 1378 de la Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universidad de Barcelona”. Mercè Gras és l’autora del segon estudi, “Música conventual en Barcelona: el compositor i organista fray Joaquín de Jesús, María y José, Laposaria Alzina (1778-1839), carmelita descalzo”. 

A l’acte de presentació, es podrà gaudir de la interpretació en directe d’algunes de les obres musicals editades, amb Manuel Grande al pianoforte i Javier Artigas a l’orgue.

L'edifici de la UB del carrer Baldiri Reixac número 2 serà conegut a partir d'ara amb el nom d'Edifici Juliana Morell. 

Juliana Morell, humanista polifacètica, poliglota i escriptora espiritual, religiosa dominica a Avinyó, va ser una de les veus prominents de la Contrareforma a França. Nascuda a Barcelona el 1594, va defensar tesis orals en filosofia a casa seva, a Lió, ciutat on es va traslladar amb el seu pare, amb només 12 anys. 

Aquesta fita la va convertir en la primera doctora de la història i li va atorgar, més de tres segles després, un lloc al paranimf de la Universitat de Barcelona, concretament en una de les arcuacions cegues. Juntament amb Santa Teresa de Jesús i Isabel II, són les úniques dones citades o representades en aquest espai, fet que l’ha convertida en una icona per a la nostra Universitat. El CRAI Biblioteca de Fons Antic custodia sis obres que van formar part de la biblioteca personal de Morell, així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida. 

A l'edifici Juliana Morell s'ubica el CRAI Biblioteca de Belles Arts, la Direcció i les unitats tècniques del CRAI, el Taller de Restauració, el Centre de Digitalització, el CeDocBiV i també l'Espai d'Atenció i Suport a la Investigació (EASI), la Fundació Bosch i Gimpera i la Unitat de Producció Audiovisual de la UB.

La Unitat de Procés Tècnic treballa conjuntament amb el CRAI Biblioteca de Fons Antic en la descripció i classificació del seu fons musical amb l’objectiu de facilitar-ne l’accés i difondre’l mitjançant el Cercabib. 

La iniciativa neix de la col·laboració entre el CRAI Biblioteca i els experts musicòlegs Oriol Brugarolas i Antonio Ezquerro, que van analitzar i classificar el fons musical. Donada la singularitat i la vàlua del fons, es creà el Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical (GEPAM-UB) i es publicà la col·lecció especial de Llibrets de música. 

Des del Cercabib es poden recuperar les descripcions bibliogràfiques detallades de tot aquest fons, de la mateixa manera que des d'Autoritats UB es dona accés a les entrades normalitzades de noms d'autors/entitats i des del Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB) es facilita la consulta per matèries. 

Ja s'ha treballat en més d’un centenar d’autoritats de mestres de capella, capelles de música i llocs d’esdeveniments al mateix temps que s'han donat d'alta descriptors nous en el THUB. 

Pel que fa als mestres de capella i capelles musicals, l’objectiu consisteix a identificar-los inequívocament, per la qual cosa es deixa constància de l’àmbit geogràfic, cronològic i professional. 

D’altra banda, s'han creat un total de 34 descriptors de gènere/forma relacionats amb composicions musicals, principalment de caràcter litúrgic, que es poden trobar en els índexs de gènere/forma del Cercabib. 

Trobaràs més informació a l'entrada del Blog del CRAI.