CRAI Biblioteca de Fons Antic

La mostra "Els textos dels professors de la Universitat de Barcelona (1450-1717)", que inaugura el CRAI Biblioteca de Fons Antic, s'emmarca en la commemoració dels 575 anys de la UB i es complementa amb la col·lecció recentment incorporada a BiPaDi  “Professors UB (1450-1717)”, que reuneix una selecció d’una vuitantena d’obres de professors de l’Estudi General conservades al mateix CRAI Biblioteca. 

L’exposició, centrada en el període anterior a Cervera, posa en relleu el paper central dels docents universitaris com a productors de coneixement i com a agents actius en la societat del seu temps. A través d’una combinació de manuscrits i impresos lligats a les diferents àrees de coneixement, el recorregut s’organitza en cinc vitrines —Gramàtica, Filosofia i matemàtica, Medicina, Dret i Teologia—, precedides per una vitrina introductòria de caràcter general.

Aquestes àrees es presenten a través de contribucions d’especialistes vinculats a diferents disciplines: Agustí Alcoberro, Alejandra Guzmán, Josep Pla Carrera, Maria Teresa Huguet, Oriol Oleart Piquet i Alejandro López Ribao, que aporten una lectura contextualitzada dels materials exposats.  

La mostra ha estat comissariada per Pedro Rueda Ramírez i Neus Verger, i es podrà visitar entre el 9 de juny i el 30 de juliol de 2026 a les vitrines del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

S’oferiran dues visites guiades, els dies 16 i 25 de juny a les 17:00. El mateix 25 de juny, a  les 17:30, tindrà lloc a l'aula Ramón y Cajal, la conferència “La configuració històrica de la  Universitat de Barcelona a l’època dels Àustries” a càrrec del professor Rafael Ramis Barceló, investigador especialitzat en la història de les universitats.

Trobaràs més informació al Blog de Fons Antic.

El pròxim dijous 18 de juny a les 12:30 se celebrarà un concert obert a tota la comunitat universitària, a l’Aula Magna de les Facultats de Filosofia i de Geografia i Història (Edifici Raval, 4a planta). 

Porta per títol Un repertori per descobrir del classicisme al jazz: música de saló a Barcelona entre 1800 i 1920, un programa elaborat per Oriol Brugarolas, professor d’Història de la Música de la Facultat de Geografia i Història de la UB i membre del GEPAM (Grup per a l'Estudi del Patrimoni Musical-UB). D'entre les peces seleccionades, en destaquen quatre del CRAI Biblioteca de Fons Antic que han estat recuperades recentment.

El repertori proposa un viatge per la transformació del gust musical a Barcelona durant més d’un segle. Les peces escollides, que abasten des del classicisme tardà fins a la irrupció dels ritmes moderns del jazz, permeten observar el desplaçament de la pràctica musical des dels espais sagrats i de poder religiós cap a l’àmbit domèstic i els nous espais de sociabilitat civil i comercial: el saló burgès i el saló de ball. 

Consulta el programa per descobrir les particularitats de cada obra i els perfils dels intèrprets (també disponible en castellà i anglès).

El concert és una aportació del CRAI als actes de celebració dels 575 anys de la Universitat de Barcelona, i s’emmarca també dins les activitats de la Catalan University Libraries Erasmus Staff Week 2026 organitzades pel CSUC, a qui s’agraeix el suport i la contribució. 

Hi estàs convidat!

Ja es poden consultar en línia, a través d’UBtv, les gravacions de les V Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico REBIUN, celebrades els dies 16 i 17 d’abril de 2026 a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. 

Aquestes jornades, organitzades pel Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico de REBIUN, reuneixen professionals de diversos àmbits vinculats a la gestió del patrimoni bibliogràfic, amb l’objectiu de fomentar el debat i l’intercanvi d’experiències. Enguany, el CRAI de la Universitat de Barcelona ha assumit l’organització de la cinquena edició, coincidint amb la celebració del 575è aniversari de la UB. 

El personal del CRAI hi ha tingut una participació destacada amb diverses intervencions:

• El “momento sapiens”. Las colecciones patrimoniales desde la perspectiva del investigador. El caso del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universidad de Barcelona, conferència impartida per Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
• Integración de tecnologías emergentes en el CRAI de la Universidad de Barcelona: IA y 3D al servicio del patrimonio, comunicació impartida per Roberta Boscaro i Ramon Anglada de la Unitat de Procés Tècnic (a partir del minut 40:20 del vídeo Comunicaciones III. Conservación y restauración/Digitalización/IA).
• Disparates con buena intención. Prácticas decimonónicas en la colección de incunables del CRAI Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universitat de Barcelona, comunicació impartida per Núria Cangròs i Marina Ruiz del CRAI Biblioteca de Fons Antic (a partir del minut 01:00 del vídeo Comunicaciones V. Procedencias y otras particularidades de los ejemplares).
• Del papel al sonido. La difusión del fondo musical del CRAI Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universitat de Barcelona, comunicació impartida per Neus Verger, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic, juntament amb Oriol Brugarolas, professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB (a partir del minut 17:10 del vídeo Comunicaciones VI. Difusión de las colecciones).

Trobaràs més informació en aquesta entrada del Blog del CRAI de la UB.

Del 14 d’abril al 4 de juny es podrà visitar la mostra “De col·lecció privada a patrimoni compartit. La Biblioteca de la Casa d’Osuna al CRAI de la Universitat de Barcelona” a les vitrines expositives del CRAI Biblioteca de Lletres i de Fons Antic, que representa un pas endavant en el llarg recorregut d’estudi i treball en aquesta singular col·lecció. 

El punt de partida va ser la publicació del Treball Final de Màster de Núria Cangròs i Alonso del CRAI Biblioteca de Fons Antic, seguit d’una tasca intensiva en la identificació dels exemplars, la descripció de les seves marques tant a la base de dades Antics posseïdors com als registres d’exemplar del Cercabib, així com la publicació de la col·lecció especial Biblioteca de la Casa d’Osuna. 

Creada l'any 1786 i enriquida amb col·leccions d'altres cases nobiliàries espanyoles fins al seu final, poc més d'un segle després, la Biblioteca de la Casa d'Osuna va ser la biblioteca particular espanyola més important del segle XIX. El seu particular final arran de la ruïna econòmica del XII duc, Mariano Téllez-Girón y Beaufort, va fer que la biblioteca quedés repartida entre diferents biblioteques com ara la Biblioteca Nacional d’Espanya i una desena de biblioteques provincials universitàries, a més de les biblioteques del Senat i del Congrés. 

La mostra forma part d’un projecte expositiu més ampli en curs, a càrrec del Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico de REBIUN, que s’ha proposat reconstruir la Biblioteca abans del seu desmembrament. 

És per aquest motiu que coincideix amb les V Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico, celebrades a la UB i a càrrec del mateix grup de treball de REBIUN, que està preparant una exposició virtual conjunta, a més d’altres mostres presencials com les del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

Pots ampliar tota la informació d’aquesta complexa col·lecció en aquesta notícia del Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

Els dies 16 i 17 d’abril se celebra la cinquena edició de les Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB, organitzades pel Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico de REBIUN i gestionades pel CRAI de la UB. 

D’una periodicitat bianual amb seu itinerant, l’objectiu de les Jornadas és servir de fòrum per a la presentació i el debat entre especialistes de diferents institucions sobre els diversos aspectes de la gestió de les col·leccions patrimonials i especials en biblioteques, com són la gestió pròpiament dita, la conservació i restauració, la digitalització, les humanitats digitals i noves tecnologies emergents, la gestió dels exemplars de llibre antic i la difusió. 

Ja s'ha omplert tot l’aforament de l’Aula Magna, amb una capacitat de 160 persones. Hi participen 19 patrocinadors, alguns dels quals disposaran d’estand al passadís del Paranimf, que bonificaran els cafès de les pauses, el dinar i la vetllada musical i el còctel del dijous. 

El programa és molt complet: tres conferències magistrals, a càrrec de Pedro Rueda, professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i, finalment, la conferència de cloenda a càrrec de Núria Altarriba, directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya. Aquestes intervencions es combinaran amb sis blocs de comunicacions de 15 minuts cadascuna, amb ponents d’una gran diversitat professional. A més, a la tarda del primer dia hi haurà una taula rodona per debatre sobre el paper actual del bibliotecari de fons patrimonials, amb participants de diferents perfils professionals. 

Pots consultar el programa complet a la pàgina web de les Jornadas. 

#JornadasPatrimonioREBIUN

El CRAI Biblioteca de Fons Antic ha incorporat tres col·leccions especials estretament vinculades a les seves línies d’actuació i que se sumen a les ja existents, arribant a la vintena. Les dues primeres se centren en el patrimoni musical de la UB (i s’afegeixen a la col·lecció Llibrets de música) i la tercera està estretament relacionada amb la línia d’acció sobre perspectiva de gènere.

• Partitures: Es caracteritza per la seva heterogeneïtat. Per una banda, conté tant manuscrits com impresos, i per l'altra, tant els volums íntegres de partitura com els que n'inclouen alguna part. També està en procés la inclusió dels fragments de notació musical —manuscrita o, més rarament, impresa— en elements de les enquadernacions, com cobertes, reforços de llom i fulls de guarda. Els documents més antics corresponen a còdexs medievals i els més moderns a manuscrits miscel·lanis de finals del segle XIX.
• Tractats i mètodes musicals: Comprèn una seixantena d'obres de teoria musical, amb representació de les principals figures nacionals i internacionals, així com una quinzena de tractats musicals. El conjunt de la col·lecció ajuda a entendre el pensament i la pràctica musicals de l'època moderna i el seu gruix el formen impresos, tot i que inclou també tres manuscrits.
• Gravats de dones: Reuneix una mostra de retrats femenins produïts entre els segles XVI i XIX per gravadors espanyols i estrangers. S'hi representen reines i infantes, dames de la noblesa, personatges bíblics i al·legòrics, figures religioses i perfils més comuns o populars que reflecteixen un quadre variat de rols i models femenins, i que constitueixen un valuós testimoni del patrimoni gràfic i cultural conservat per la UB. 

L’estructura de col·lecció especial, amb les pestanyes de Descripció, Consulta, Més informació i Ubicació, dona una idea completa del seu fons. A Consulta es proporcionen els enllaços de les diferents categories al Cercabib, així com a les seves digitalitzacions: les dues primeres es troben parcialment digitalitzades i consultables a BiPaDi, mentre que la tercera s'inclou dins la col·lecció Gravats del CRAI Biblioteca de Fons Antic UB de la MDC. La pestanya Més informació ofereix una bibliografia i recursos externs que ajuden a ampliar el seu abast.

Ja està disponible la versió virtual de l’exposició Diàlegs entre imatge, música i text als llibrets d’oratori del set-cents barceloní, comissariada pels professors Oriol Brugarolas i Sílvia Canalda, del Departament d’Història de l’Art de la UB. 

Tant l’exposició virtual com la presencial -que va tenir lloc la passada primavera i de la qual es va publicar una notícia al Blog de Fons Antic- queden emmarcades en el seguit de projectes que s’han endegat per tal de promoure l’estudi i la recuperació del fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

L'exposició gira entorn de la important col·lecció especial de llibrets d’oratori del CRAI Biblioteca de Fons Antic, formada per més de 365 edicions. 

Els oratoris són un gènere de música religiosa no litúrgica, estructurada en forma narrativa o dialogada, concebuda per a veus, cor i instruments, força proper a l’òpera, tot i que no s’escenificava. Les principals festes religioses se solemnitzaven amb la interpretació d’oratoris, en diferents espais sagrats de la cartografia urbana i tots ells eren interpretats per una capella musical sota la direcció del mestre de capella. D’aquesta manera, els oratoris participaven en la funció d’adoctrinament que s’endolcia per mitjà dels sentits, com és propi de la festa barroca. 

Ara tens l’oportunitat de submergir-te virtualment en aquest gènere i comprovar com el llibret d’oratori exemplifica l’ús de la intermedialitat a la Barcelona d’època moderna, ja que música, text i imatge convergeixen en un gènere literari d’àmplia difusió. 

La mostra virtual s’ha pogut portar a terme gràcies a les pràctiques al CRAI Biblioteca de Marta Rodríguez, alumna del Màster de Col·leccions i Biblioteques Patrimonials de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB. Reprodueix les vitrines de l'exposició física, i afegeix tres gràfics que ajuden a copsar el panorama musical a la Barcelona del segle XVIII a través de les capelles de música, els seus mestres i els llocs on es van celebrar, així com la bibliografia que han aportat els comissaris.

La mostra Paradisini. Marques tipogràfiques al jardí, presentada el novembre del 2018 a les vitrines del CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres per commemorar els 20 anys de la base de dades Marques d'impressors, ha aconseguit la seva versió virtual gràcies al TFM de Diego Alejandro Nicolás Martínez Chaves, estudiant del Màster en Humanitats Digitals de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i tutoritzat per Sònia Carbonell Pastor. 

Podeu consultar la seva entrada al blog de Fons Antic De las marcas de impresores al entorno digital: el proceso detrás de Paradisini.

Aquesta exposició, organitzada pel CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, sota el comissariat de Neus Penalba, aprofundeix en l'imaginari de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda, posa al centre la radicalitat de la seva literatura i proposa un recorregut pels grans temes de la seva obra. 

L’espai expositiu és concebut com un gran bosc on s’explora l’obra i l’escriptora en una complexa xarxa de significants i posa en diàleg l'obra literària de l'autora amb obra plàstica i audiovisual d'artistes de diferents èpoques. 

Al final del recorregut, dins l’àmbit Sincretisme espiritual, es troben els dos llibres que el CRAI Biblioteca de Fons Antic ha prestat: Ramon Llull. Arborx scientiae. Lió : Gilbert de Villiers, 1515. LLULL-21 i Robert Fludd. Utriusque cosmi maioris scilicet et minoris metaphysica, physica atque technica historia. Oppenhem : Hieronymus Galler, 1617-1626. M-12535.1. 

La mostra es podrà visitar des del 5 de desembre de 2025 fins al 25 de maig de 2026. 

L'esdeveniment, organitzat per la Biblioteca Nacional de Mèxic, es va portar a terme els dies 26, 27 i 28 de novembre en un format híbrid, presencial i virtual. 

La primera sessió del dia 28, que portava per títol Conversatorio internacional : Los fondos bibliográficos patrimoniales de Barcelona, va ser conduïda per Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Fons Antic i l'interlocutor de la Biblioteca Nacional de Mèxic, el Dr. Manuel Suárez Rivera. 

Els temes més tractats van ser la catalogació de fons antic, les bases de dades Antics posseïdors i Marques d'impressors, el suport a la docència i altres estratègies de difusió del fons com les col·leccions especials.